És un fet que la universalitat en l’etapa dels 3 als 6 anys ha estat assolida tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, però no passa el mateix amb l’etapa dels 0 als 3 anys. Tot i ser els índexs d’escolarització cada cop més alts, el primer cicle continua tractant-se d’un període en el qual encara cal emprendre passos per a caminar cap a una major inclusió. Per tal de posar la mirada en la qualitat, accés i condicions de tota l’etapa educativa completa, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ha organitzat a Barcelona, aquest 21 de novembre, unes jornades per a debatre-ho. I la universalitat, així com la gratuïtat i la qualitat del currículum, han estat alguns dels grans temes claus.
Per tal d’enriquir el debat, les jornades han comptat amb la participació de representants d’altres comunitats autònomes, que han explicat com funciona el 0-6 arreu de territori espanyol. Han estat Jacobo José Rey Sastre, director general de Família, Infància i Dinamització Demogràfica de la Conselleria de Política Social i Igualtat de la Xunta de Galícia; Maite Larrañaga, mestra jubilada i exgerent del Consorci Haurreskolak d’Euskadi, Teresa Alvarado, inspectora d’Educació de Castella i Lleó; i Jacobo Calvo Ramos, exregidor d’Educació de l’Ajuntament de Granada i actual patró de la Fundació Granada Educa. Tots ells han aportat el seu granet de sorra a entendre com s’estructuren els models del 0-6 a diferents llocs d’Espanya i han permès no només fer valdre l’etapa en si, sinó debatre entorn diferents perspectives, reptes i solucions trobades en cada cas.
El model gallec, centrat en la ruralitat
Galícia és una de les comunitats autònomes a on la particularitat del territori més determina la política educativa, en especial la de l’etapa 0-3. Això és perquè, tal com exposa Jacobo José Rey Sastre, “s’intenta crear un model que faci que les famílies no s’hagin de desplaçar”, cosa difícil si es té en compte el nombre d’infants i naixements que poden haver-hi anualment en pobles petits. És per aquest motiu, que des de fa uns anys hi ha escoles bressol en les ciutats més grans i, en poblacions més petites, els serveis se centren en els que ofereixen els “Punts d’atenció a la infància” i les “Cases Niu”, a on hi ha pocs menors i les professionals poden oferir el servei tant en espais municipals com en espais privats com podria ser un domicili. La diferència amb la resta d’Espanya és que l’administració inspecciona els espais de forma prèvia i les inclou en la xarxa pública, assegurant-ne la qualitat.
Cal destacar que el 2022 la Xunta va fer gratuïta l’atenció educativa per a tots els nens i nenes en totes les escoles infantils, tan públiques, com a privades o d’iniciativa social. De fet, Galícia va ser la primera comunitat autònoma a aplicar aquesta mesura.
Euskadi, un enfocament al 0-2
La peculiaritat principal del territori és que, des dels anys noranta, la majoria de famílies porten als infants que cursen i2 als centres a on faran després la resta d’infantil i la primària. Un fet que fa que el consorci Haurreskolak, que agrupa la majoria d’escoletes infantils d’Euskadi, s’hagi centrat en la gestió del 0-2. I, des de fa uns anys, i gràcies a l’augment de la llargària dels permisos de maternitat, el gruix de la gestió se centra en el curs d’i1, ja que poques famílies fan ús del servei l’any que el nadó seria lactant. Segons Larrañaga, el repte més gran és la coordinació entre etapes.
A més, i des de fa relativament poc, el servei tampoc no té cost per a les famílies, assolint doncs Euskadi la fita d’oferir l’etapa del 0-6 de forma integralment gratuïta.
Castella i Lleó, l’agrupació territorial
“Totes les comunitats fem coses que estan molt bé i coses que es poden millorar, i l’important és posar-ho en comú i aprendre els uns dels altres”. Amb aquesta determinació exposava Teresa Alvarado les particularitats del model de Castella i Lleó, molt condicionat també, com passa a Galícia, per l’alta ruralitat del territori i el seu característic equilibri demogràfic (prop del 90% dels municipis tenen menys de 1.000 habitants). En el cas de la comunitat autònoma, el 0-2 no és gratuït, i es finança, com en molts altres llocs, amb les aportacions autonòmiques, municipals i de les famílies. Però sí que s’espera que la gratuïtat s’estengui en els pròxims anys.
El que és interessant de la comunitat autònoma és el model que agrupa diferents poblacions i crea “Escoles Rurals Agrupades” (CRA per les sigles en castellà de “Colegios Rurales Agrupados”), centres a on es mescla alumnat d’edats diferents i que acostumen a ser públics. Alvarado, que en va ser directora durant molts anys, en destaca que permeten que les famílies no hagin de desplaçar-se en excés i fomenta l’aprenentatge fruit de la barreja de diferents edats i entorns diferents de l’alumnat.
Granada, una mirada com a 0-6
La ciutat de Granada té la particularitat de ser de les úniques xarxes amb escoles dedicades exclusivament al 0-6. Concretament, i gràcies a l’impuls des de fa molts anys de la Fundació Granada Educa, l’ajuntament ofereix matriculació a quatre centres de la ciutat que ofereixen aquesta opció. Un model que viu ara un bon moment, però que ha passat per moments de crisi, tal com exposava durant la ponència Jacobo Calvo Ramos: “Dins l’ajuntament, hi ha qui ho veu com una despesa i hi ha qui ho veu com una inversió”. La raó és que el model és força costós per l’administració, fet que ha provocat que no sempre tingui l’acompanyament polític adequat. Però “gràcies sobretot a la lluita i la implicació de les famílies”, en paraules de Calvo, les escoles continuen oferint l’etapa completa del 0-6.
Catalunya i la gratuïtat del 0-3
Un cop tancat el primer bloc, les jornades han permès obrir un segon espai més centrat en el que passa a Catalunya gràcies a la participació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a través de Montserrat Duran, directora general de centres educatius; Mercè Andreu, directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum; i Montserrat Payès, cap del Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària.
L’espai ha arrencat valorant els models de la resta d’Espanya i amb una de les reflexions fetes des del pati de butaques: “Hem fet l’i2 gratuït, però hem deixat famílies fora”. Amb aquesta premissa, la de com cal incloure aquelles famílies que es queden fora, així com aquelles famílies que, per diferents motius, no accedeixen als primers anys d’infantil, s’ha iniciat un debat que ha permès parlar sobre com s’encara l’ampliació de places del 0-3 (canviant usos de certs espais, creant grups mixts pel que fa a edat, incloent-hi aquests cursos dins centres públics a on actualment s’imparteix el 3-6), sobre com cal involucrar més als serveis municipals perquè aquests impulsin l’accés de totes les famílies del territori (tenint en compte que hi ha una taxa de pobresa infantil a Catalunya d’entorn el 30%) o sobre com ha d’avançar el model en les zones rurals, tenint en compte que 750 dels 930 pobles de Catalunya són de menys de 5.000 habitants.
També s’ha pogut parlar de ràtios; en especial, s’ha celebrat el fet que, des de fa un parell de cursos lectius, molts centres públics de Catalunya tanquen aules d’i3 amb menys de vint alumnes. Cosa positiva, però que, a la vegada, posa el focus en com cal abaixar també les ràtios de l’i2, curs que tanca avui dia amb el mateix nombre d’infants per aula. Un tema complex, aquest, ja que, davant l’alta demanda del curs ara gratuït, abaixar ràtios implicaria reduir oferta, per la qual cosa “no hi ha les condicions avui” per abaixar ràtios “sense deixar gent fora”, en paraules de Duran.
El que queda clar és que, tot i haver-se impulsat amb fons europeus que acaben el 2025, la mesura de gratuïtat l’i2 tindrà continuïtat i haurà de trobar encaix dins els pressupostos dels anys que vindran. I, de fet, des del Departament s’estudia ara la possible gratuïtat, en uns anys, de la resta de cursos del primer cicle de l’etapa 0-3.
El Departament valora la millora de les condicions de les treballadores d’i3”
El que també s’estudia avui, en paraules de Mercè Andreu, és l’estat actual de les condicions laborals de les treballadores del 0-3. Segons la directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, hi ha voluntat per part del Departament d’estudiar les condicions laborals, cosa que suposaria atendre a una petició històrica del col·lectiu.
Respecte al currículum, el debat ha servit per deixar palès que cal reforçar què es fa al 0-3 i cal reforçar les xarxes que acompanyen aquesta etapa. Així mateix, cal incidir en la coordinació entre el 0-3 i el 3-6 creant xarxes municipals i en el territori que permetin una millor interacció. Tot, millorant a la vegada la formació del professorat, tema en el qual ja hi ha molts esforços posats avui dia, tal com ha remarcat Mercè Andreu.
Els Mil Dies i la inclusió
El debat ha conclòs amb les preguntes del públic, que s’han centrat a reflexionar sobre l’actual decret d’inclusivitat del Departament d’Educació (decret que, en moltes escoles, no s’està podent aplicar amb garanties) i amb la demanda del públic cap al sector polític d’incloure en les planificacions i polítiques educatives l’estratègia dels Mil Dies, que recorda que (incloent-hi la seva gestació), i segons l’evidència científica, els primers dos anys de vida d’un infant són crucials per a aconseguir el millor desenvolupament i salut al llarg de la seva vida.
