La situació actual de l’educació a Catalunya ens mobilitza a abordar el malestar persistent en la comunitat educativa i a prioritzar una planificació a llarg termini per avançar cap a una educació de qualitat. L’aprenentatge es dóna al llarg i ample de la vida i s’expandeix més enllà de l’escola. Tenint això en compte, esdevé molt important generar oportunitats educatives amb un enfocament territorial on la formació permanent dels professionals té un paper clau. La visió de llarg termini és crucial per remodelar l’educació i garantir un sistema transformador i, per dur-ho a terme, considerem essencial un compromís polític amb un marc legislatiu sòlid que doni peu a la continuïtat de les mesures acordades.
És cert que els resultats de les darreres proves PISA 2022 deixen situen el sistema educatiu català en molt mal lloc. És cert que la voràgine actual de resultats ha generat una efervescència mediàtica que posa en el punt de mira la tasca diària que es duu a terme als centres educatius. Ara bé, aquesta preocupació generalitzada que s’ha mobilitzat recentment ha de servir-nos per realitzar una diagnosi que orienti les properes passes. Tanmateix, cal no perdre de vista que anteriorment a aquests resultats ja hi havia evidències i símptomes que ja anticipaven un context com l’actual, molt desfavorable. És evident el malestar de la comunitat educativa després d’anys de dificultats que s’han abordat sense un rumb clar i consensuat.
Són molts els estrips que ens trobem ara en educació i els fronts que cal envestir són grans i potents. Tot i així, l’educació no va de resultats sinó de processos que necessita d’una visió llarga i una planificació acurada per poder executar amb seny i sentit. Molts canvis de cop no porten enlloc o condueixen a un camí, a vegades sense sortida. Parem, pensem i prioritzem el que és imprescindible, allò que ens faci activar les palanques necessàries que permetin avançar vers una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.
És realment des de la territorialitat que es pot fer cirurgia fina, posant fil a l’agulla sabent les necessitats que se’n deriven
És per això que des dels Moviments de Renovació Pedagògica, ja fa anys que pensem com generar més i millors oportunitats educatives, en sentit ampli, apostant per una educació a temps complet per a tothom, generant sinergies als territoris amb plans de zona, amb corresponsabilitat amb els municipis, que permetin aterrar les polítiques educatives. És realment des de la territorialitat que es pot fer cirurgia fina, posant fil a l’agulla sabent les necessitats que se’n deriven. S’ha de produir un canvi de paradigma que contempli l’educació com un fet comunitari. No només és l’escola qui educa, s’educa arreu i és per això que hem de poder generar dinàmiques que permetin oferir oportunitats educatives per a tothom al llarg, però també a l’ample de la vida, considerant l’ecosistema educatiu que proporciona l’entorn i la comunitat educativa. Aquesta amplitud del que és educatiu és una de les prioritats que han de marcar el rumb de l’educació.
Un altre punt que cal prioritzar en les decisions que es prenguin en matèria educativa és la formació permanent del professorat. Sovint s’han ofert formacions, a vegades imposades i d’altres poc significatives per segons quins contextos, que no s’han planificat adequadament , no han impactat de forma significativa en el sistema i han contribuït a la desafecció i malestar docent. Així doncs, cal oferir formació de qualitat amb mirada territorial, des d’un catàleg que ofereixi recursos alineats amb les diagnosis dels centres i zones educatives. L’autonomia de centre possibilita d’aquesta manera posar fil a l’agulla a les necessitats reals de forma contextualitzada i contribuir a la consecució de projectes educatius comunitaris. No serveix de res generalitzar si després no hi ha un impacte global que serveixi per transformar el sistema amb criteris de qualitat i no de quantitat.
Per dur a terme aquests dos punts, l’educació a temps complet i la formació permanent contextualitzada i de qualitat, és fonamental una planificació a llarg termini i farà falta un gran acord sectorial i polític. Tot plegat serà realment útil i vàlid si hi ha planificació, recursos i consensos. Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, apel·lem als grups parlamentaris perquè hi hagi un compromís d’estabilitat legislativa i de continuïtat en les mesures acordades a aplicar. És una urgència de país de present i de futur. Cal una visió llarga i col·lectiva en aquests aspectes de fons, que ajudaran a mobilitzar ii transformar l’educació tal com és necessari avui en dia, perquè els arbres ens deixin gaudir del bosc, tot regant-lo, i fer-lo créixer, tot conreant un ecosistema ric i pròsper.
