Opinió

Un Congrés Universitari efectiu i profitós?

Queda per a la història: el pla dit de Bolonya i la seva particular implantació a les universitats espanyoles (i catalanes) va provocar la resistència de molts docents i estudiants. Se li retreia al pla el seu fons i les seves formes mercantilistes i profundament anti-humanistes, la seva orientació poc democràtica. (Val a dir que el pla està resultant un considerable fracàs. Però d’això en parlarem una altre dia).

En ple fragor de la mobilització universitària anti-Bolonya va néixer el projecte Pro-IV Congrés Universitari, promogut per una plataforma de professores i treballadores d’administració i serveis, que va esbossar unes línies d’actuació de cara a un fòrum social que repensés la universitat catalana com a servei públic. I és així com, posteriorment, l’Assemblea universitària dels Caputxins de Sarrià va fer seu el projecte l’any 2013.

Contra mant discurs acadèmic, la història de la universitat pública catalana dels darrers decennis no indueix a tirar coets. Més aviat ens trobem amb una institució sucursalista -sense autonomia real- que acusa l’ofensiva neoliberal actual contra els drets i les llibertats de les persones, amb una massificació, manca de recursos per a la recerca i docència, i una precarització intolerable, símptomes que ens retrotreuen a tres o quatre dècades abans.

És en aquest context que neix la proposta d’aquest fòrum. Un fòrum (diguem-ne IV Congrés Universitari) que haurà de comptar absolutament amb la societat civil i les seves institucions: agrupacions d’estudiants, sindicats, partits democràtics, petita i mitjana empresa, col·legis professionals, institucions culturals, ateneus, etc.

Això vol dir que no pot ser un procés tancat en el clos universitari, elitista i endogàmic. En ell hi hauran d’imperar les regles de “fair play” i de respecte democràtic. Això implicarà permetre la dissidència amb respecte i el vot particular, ben lluny del “pensament únic”, en el ben entès que la “qualitat” de l’estudi i de la recerca no equival barroerament a eficiència productiva ni a cotes més grans d’inserció laboral segons els paràmetres neoliberals. Implica una atmosfera de respecte, de cultura i de creativitat.

Podria ser que les coses encara estiguessin verdes per a un IV Congrés Universitari. Que encara no s’haguessin mobilitzat ni de bon tros totes les sensibilitats i sectors dinàmics de la universitat. Que no hi hagi encara un estat d’obertura, una sensibilització suficient, de sectors significatius de la societat civil catalana i de les organitzacions de participació de les classes populars pel que fa a la necessitat d’un canvi de paradigma de la universitat pública.

Un Congrés Universitari efectiu i profitós no pot ser un muntatge de dalt cap a baix, amb tot de patums al capdavant. No ens agradaria un IV Congrés que produís un llibre de resolucions que ningú no es llegeix ni te en compte. Proposem una acció decidida amb sectors no universitaris, partint de línies de treball com els estudiants, el dret a l’estudi i la universitat, la igualtat de gènere, el respecte de la diversitat sexual i la universitat, els mestres i professors de Catalunya i la universitat, el món treballador, el dret al treball digne i la universitat, la petita i mitjana empresa i la universitat, la cultura, els ateneus i la universitat, la salut de l’Extensió Universitària, la gestió de la diversitat lingüística i universitat, la defensa del català als àmbits acadèmics i de recerca, els mitjans de comunicació i la universitat, la sanitat pública i la universitat, la pobresa i la universitat, l’acolliment solidari de l’immigrant i del refugiat i la universitat, o “last but not least” la universitat pública catalana i el procés constituent català, etc…