Opinió

Una lliçó de vida

L’any 1965, els professors Enrique Tierno Galván, José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo van ser expulsats de les seves càtedres universitàries per la seva oberta oposició al règim franquista. José María Valverde, catedràtic d’Estètica de la Universitat de Barcelona, es va solidaritzar amb aquests tres professors i també va abandonar la seva càtedra. Abans de marxar, emperò, va entrar raonablement enfadat a l’aula on impartiria la seva darrera classe, en una actitud que mai abans li havien vist els seus estudiants, però amb prou serenor. Va agafar un guix polsegós i va escriure a la pissarra un popular adagi llatí «nulla esthetica sine ethica» (‘no hi ha estètica sense ètica’). Després va afegir «ergo, apaga y vámonos». Aquesta va ser la darrera lliçó de Valverde.

Una altra lliçó de vida és la que es desprèn de Sòcrates, que va ser condemnat per impietós, per no creure en els déus de la ciutat, i per corrompre la joventut atenenca. El seu llegat i interès per fer brollar el pensament crític a la societat del seu temps encara perdura en el nostre imaginari. Sovint es connecta Sòcrates amb Jesucrist perquè tots dos van ser màrtirs de les seves causes. En general, prefereixo la idea que prové de la cançó Mourir pour des idées de Georges Brassens en què el cantautor francès accepta que hem de morir per les nostres idees però que ho podem fer lentament. I és que si tothom fos màrtir o súper-heroi esgotarien el concepte. Per ser màrtir ens calen no-màrtirs, gent que lluiti o no lentament per les seves idees i a la qual cal salvar. I el mateix s’aplica a la narrativa dels súper-herois dels còmics i les pel·lícules.

El filòsof Josep Ferrater Mora deia que hi ha moments que demanen de nosaltres actuar. I els propers dies de vaga seran efemèrides que demanaran de nosaltres, les i els docents, actuar

Així que, per la pròpia definició del màrtir i l’heroi, no podem obligar ningú a ser un súper-heroi ni encara menys un màrtir, no podem obligar ningú a sacrificar-se ni a lluitar contra forces sobrenaturals. Ara bé, el filòsof català Josep Ferrater Mora sí que considerava que hi ha moments que demanen de nosaltres actuar. Són aquells instants els que determinen si hem actuat correctament o no. I els propers dies de vaga seran efemèrides que demanaran de nosaltres, les docents i els docents, actuar. Actueu, sisplau, si creieu que tenim unes ràtios desorbitades que no ajuden a l’atenció individualitzada, una inestabilitat laboral dels interins que no permet la consolidació d’equips docents, una manca de recursos i dotacions econòmiques als centres educatius i un model d’escola catalana fracassat, entre molts altres temes que podríem afegir a aquest llistat no exhaustiu.

La lliçó d’ètica i de vida més important que podia ensenyar Valverde, especialista en Estètica (la disciplina filosòfica, no la cosmètica), va arribar quan va abandonar la seva feina de docent universitari. Sempre he pensat que Valverde ens va llegar la necessitat de ser coherents amb els nostres ideals. Coherència que també trobem en el pensador Ludwig Wittgenstein, que ens instava a ser revolucionaris, tot i que advertia que «Revolucionari serà qui pugui revolucionar-se». Docents, deixeu-m’ho dir-ho, estem obligats a revolucionar-nos per nosaltres però sobretot per la lliçó que lleguem al nostre alumnat: «Revolucioneu-vos: sigueu coherents amb els vostres ideals!». Una lliçó que es troba per sobre de la classe magistral, l’aprenentatge basat en projectes i qualsevol metodologia passada, present o futura.