Fins al mes de juny no es coneixeran les conclusions definitives que s’hauran d’entregar a la conselleria d’Ensenyament, però aquest dissabte ja s’han començat a tancar les principals propostes que el Consell Escolar de Catalunya ha recollit en el procés de reflexió Ara és demà, una iniciativa engegada per repensar el model educatiu sense límits econòmics ni legislatius. En la sessió de cloenda, els cinc responsables d’elaborar les ponències marc sobre els eixos de canvi s’han encarregat de confrontar les seves reflexions amb les que els han fet arribar els participants per Internet, o durant dues hores els mateixos assistents a l’acte celebrat al CosmoCaixa.
El president del Consell Escolar i autor de la ponència sobre els pilars del sistema educatiu, Lluís Font, ha reconegut que una de les principals crítiques rebudes pels participants ha estat que no es pot obrir un debat sense tenir en compte els problemes actuals del sistema. “No podem negligir a fer cas omís del terreny que estem trepitjant”, ha declarat. Ha desgranat a continuació els quatre pilars que defensa en la ponència –equitat, inclusió, plurilingüisme i família–, i ha fet èmfasi sobretot en la reivindicació de la diversitat del sistema. “Hem de fer compatible la igualtat amb la diversitat”, ha proclamat. I no confondre la primera amb “uniformitat” ni la segona amb “desigualtat”.
El de Font, en qualsevol cas, és l’àmbit de reflexió més genèric, i per tant menys controvertit que la resta, que se centren en l’arquitectura del sistema educatiu –a càrrec del president del Consell Superior d’Avaluació, Joan Mateo–, els centres –per Francesc Pedró, director de polítiques educatives de la UNESCO–, el professorat –pel catedràtic de teoria de l’educació de la UB Miquel Martínez– i l’alumnat –a càrrec de la catedràtica emerita de la UAB Neus Sanmartí–.
Una de les ponències que va tenir més ressò mediàtic va ser la de Mateo, que sobre l’estructura del sistema escolar va proposar estendre l’obligatorietat dels estudis fins als 18 anys i avançar la universalització de l’educació dels 3 als 2 anys. “Eixamplar el temps d’exposició al sistema és una política d’equitat clara i comprovada”, ha reivindicat el qui va ser secretari de Polítiques Educatives durant l’etapa d’Irene Rigau a la conselleria. Sobre l’inici de l’escolarització als dos anys, Mateo considera que no hauria de ser una forma de disputa amb l’escola bressol, sinó un complement. I pel que fa a l’allargament del sistema, proposa una segona etapa a Secundària de que compti amb itineraris similars als actuals –estudis acadèmics de Batxillerat o professionalitzadors de FP–, però de participació obligatòria, de tres anys de durada, amb més pes per a la orientació i el treball de competències clau compartides.
Famílies “propietàries” dels centres
“Entendre que el paper de les famílies als centres passa per la participació és molt atípic a nivell europeu”, ha expressat Pedró en la seva intervenció, que de tot el que té a veure amb l’organització i gestió dels centres ha destacat que aquest àmbit, el de la participació comunitària, és dels que ha generat més debat. Ha de ser la comunitat local, segons Pedró, la “propietària” de l’escola, que tingui espais de responsabilitat en tot allò que no és la part de la docència. “Que no se’ls cridi a reunions, sinó que tinguin juntes constituïdes on es vota, on s’expressen, on dissenyen programes de treball”, ha expressat aquest analista de polítiques educatives, en la ponència del qual queda ben clar que l’àmbit municipal hauria d’agafar el relleu del nacional en aspectes com la selecció de directors i professorat o les avaluacions externes.
Pedró també ha expressat que, segons el seu parer, és “ingenu” pensar que desapareixerà l’actual model de xarxa mixta que conforma el sistema educatiu català, on hi conviuen les escoles públiques amb les privades concertades. “Per optimitzar els beneficis de l’autonomia escolar per al conjunt del sistema convé garantir que la distinció públic-privat no es tradueixi en tractaments diferents en termes de finançament, ni de gratuïtat per a les famílies”, abunda en la seva ponència.
Set anys de formació del professorat
La ponència sobre el professorat gira sobretot al voltant de la formació dels professionals, tan la universitària com la continuada al llarg de la carrera. El seu autor, Miquel Martínez, coneix bé la matèria perquè és també codirector del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), d’on ha extret algunes de les propostes relacionades amb els estudis de magisteri. Segons aquest catedràtic, els estudis previs a l’exercici de la professió haurien de ser un procés de set anys, que s’iniciés amb el grau, continués amb un màster –que especialitzés segons si es tracta de docents d’Intantil, Primària, Secundària o Batxillerat– i conclogués amb “dos anys d’inducció”. Aquests serien dos cursos de pràctica docent a l’aula amb supervisió, el que s’ha comparat amb les pràctiques MIR dels metges.
Pel que fa a la carrera docent, Martínez ha urgit a trencar amb la idea de progrés lligada als passos de “mestre, cap d’estudis, director i finalment inspector”. La carrera de mestres i professors hauria de poder progressar també segons la participació en projectes d’innovació o la col·laboració amb facultats d’educació o moviments de renovació pedagògica. Això no seria incompatible, segons Martínez, amb el reconeixement i increments salarials en funció del temps en exercici combinat amb les avaluacions favorables.
Un altre dels elements que ha suscitat més debat ha estat el de la prevalença de les competències per sobre dels continguts. Qui més s’hi ha referit ha estat Neus Sanmartí, que ha elaborat la ponència sobre l’alumnat. “Hi ha hagut molta discussió en aquest sentit”, ha reconegut Sanmartí, que ha assegurat que s’ha de distingir entre el valor de la informació i el del coneixement. En termes similars s’ha referit a la idoneïtat d’unes o altres metodologies. “Hi ha classes magistrals que poden estar centrades en l’alumnat, i metodologies actives que no promouen un bon aprenentatge”, ha alertat. Sí que hi ha hagut consens, ha afegit, en què en el ventall de competències se n’hi han d’incloure les que tenen a veure amb les emocions.
La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, s’ha encarregat de cloure l’acte tot celebran “el clima d’optimise educatiu” en què s’ha inscrit Ara és demà, que considera “una llavor de la qual caldrà tenir cura per seguir construïnt l’escola catalana del demà”. El procés participatiu, ha detallat, ha congregat centenars de propostes davant les ponències publicades. Ara bé, també ha generat algunes crítiques, com la d’alguns sectors de la comunitat educativa, sobretot de l’escola pública, que precisament aquest dissabte han organitzat també el seu Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana.
