Autor: Xavier Besalú

Gairebé ningú posa en dubte la necessitat d’impulsar l’aprenentatge i l’ús del català, vist que totes les dades en confirmen una minorització creixent en els territoris que li són propis (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent). El Pacte Nacional per la Llengua afecta únicament el Principat i, tot i la seva urgència i oportunitat, ha nascut coix, perquè alguns dels partits polítics catalanistes no l’han volgut signar i tampoc ho han fet algunes organitzacions socials i econòmiques amb un pes i influència considerables. Aquest no és el lloc per analitzar els encerts i les mancances del Pacte, sinó…

Hi ha un cert consens entre la comunitat científica a parlar de tres grans onades de renovació pedagògica a Catalunya. La primera, de 1900 a 1939, a l’empara de la Mancomunitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Segona República; la segona, de 1939 a 1980, abastaria els anys del franquisme i la transició a la democràcia; i la tercera, a partir de 2005, seria la que estem vivint en aquests moments. La primera onada certament fou promoguda i estimulada per diverses institucions públiques, però també va florir als marges del sistema: en moltes petites escoles de poble i en…

D’una banda, s’ha destacat el poder i l’eficàcia dels algoritmes per captar, encarrilar i retenir la nostra atenció, per oferir-nos sobretot allò que han deduït que ens interessa o encurioseix i, alhora, per generar mirades més aviat superficials i ràpides als textos, imatges i vídeos que ens proposen, per suscitar dispersions a través de les múltiples connexions i enllaços que ens ofereixen i desincentivar les lectures més reposades, intenses i reflexives. Vist des de l’òptica educativa està clar que aquest fet té conseqüències: si dediquem la major part del nostre temps al que ja coneixem, al que ens atrau i…

Sense qüestionar el rigor i la meticulositat amb què s’han elaborat i passat aquestes proves, cal posar les coses al seu lloc i reafirmar que les dades que aporta PISA són per damunt de tot un indicador que assenyala una tendència (en aquest cas negativa), un termòmetre valuós que ni fa un diagnòstic de les causes de la situació, ni indica els camins a seguir per millorar-la. En tot cas, sí que ha servit per destapar un debat ben viu a les xarxes socials, però massa dèbil fora d’aquests nínxols, i podria ser una oportunitat per corregir algunes derives poc…

La vida és conflicte. Els conflictes són una característica pròpia de les societats obertes i dinàmiques; formen part consubstancial de la vida de les persones, perquè hi ha interessos, necessitats, voluntats, valors i maneres de fer diferents. Amagar-los, esquivar-los, derivar-los, no sol ser una bona estratègia educativa. El que cal és abordar-los abans no esclatin amb virulència, fer-los aflorar si romanen ocults, gestionar-los escoltant les parts en conflicte i procurant distingir les persones dels fets, resoldre’ls si és possible, o arribar a una coexistència raonable si no ho són. Segons alguns investigadors, l’agressivitat, la violència, la guerra, seria una característica…

Aquest any 2023 s’esdevé el centenari del naixement de Lorenzo Milani, el mestre de Barbiana. El ressò a casa nostra ha estat més aviat dèbil; no ha estat així, però, a Itàlia, on un decret del mes d’abril del govern italià va crear el Comitato Nazionale per le celebrazioni del Centenario della nascita di don Milani -entre els membres del qual hi figura l’espanyol José Luis Corzo, un molt bon coneixedor de la vida i l’obra de don Milani-, encarregat d’organitzar i ordenar les nombroses iniciatives acadèmiques i socials que s’han programat al llarg de tot l’any. És prou conegut…

Segons Marina Garcés, el neoliberalisme, que és l’atmosfera que domina el nostre imaginari i que ho mercantilitza tot, ha convertit la confusió en la seva gran arma ideològica. Enfront de les pedagogies progressistes, de la crítica a la funció selectiva i reproductora dels sistemes educatius, del rebuig a l’escola tradicional, a l’escolasticisme, a una educació que no té en compte la persona en totes les seves dimensions, el neoliberalisme, en lloc de fer-hi front amb propostes alternatives, amb mètodes a priori més eficaços, amb desqualificacions ideològiques, el que fa és deglutir-ho, fer seu el llenguatge crític i progressista, adoptar sense…

El primer, de l’any 1972, Aprendre a ser: el món de l’educació avui i demà, va introduir en el debat i les polítiques públiques dues idees de llarg abast: l’educació permanent i la ciutat educativa. El segon, de 1996, Educació: hi ha un tresor amagat a dins, va edificar amb força els quatre pilars de l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer (i la noció de competència), aprendre a viure junts i aprendre a ser. El tercer, de 2021, Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació, ha estat ja traduït i publicat en català per…

És una evidència que la pandèmia, que ja fa més d’un any que afecta tota la humanitat, ens ha fet avinent que vivim un període crític: una crisi que no és únicament sanitària i econòmica, sinó que també és planetària, política –com a mínim per la restricció generalitzada de drets–, i certament escolar. No només pel tancament sobtat de totes les institucions educatives entre març i juny de l’any passat, sinó també per les condicions en que han pogut reprendre la seva labor i per les limitacions de tota mena a què s’han vist sotmeses les activitats paraescolars (sortides, extraescolars,…

No hi ha dubte que l’educació d’adults, aquests darrers 50 anys, ha fet créixer el nivell d’instrucció de la ciutadania, la seva autoestima i confiança, i les seves capacitats per seguir aprenent pel seu compte i anar-se adaptant als nombrosos canvis esdevinguts durant aquest mig segle. I no obstant això, continua sent la ventafocs del sistema.