Autor: Xavier Besalú

El sistema educatiu ha de ser un pilar fonamental de la plena integració dels infants i joves fills de la immigració. A Catalunya en aquest punt hem tingut una política ben dissenyada i relativament ben aplicada

Xavier Besalú, professor de Pedagogia de la Universitat de Girona, reflexiona sobre la fragilitat i la vulnerabilitat davant dels processos de radicalització

50 anys després és arribat, potser, el moment oportú que els que no hagin llegit la ‘Carta’ ho facin: comprovaran que els clàssics sempre tenen alguna cosa a dir-nos i que els anys ens han fet, potser, més lúcids…

Estem davant dos models d’èxit educatiu clarament diferenciats: mentre Corea del Sud pivota sobre la competitivitat i la mal anomenada cultura de l’esforç, el de Finlàndia descansa sobre l’equitat i la personalització de l’ensenyament. Per quin dels dos optar? És possible conjugar aspectes d’un i d’un altre?

Els docents, a través per exemple de l’acció tutorial, s’han d’erigir com “entrenadors” competents per educar en i per als conflictes

L’educació és un dret humà universal i, com a tal, ha de ser satisfet per les administracions públiques i sufragat a través d’un sistema impositiu suficient, progressiu, eficaç i just.

El repte que ha d’afrontar la convivència és el de garantir la coexistència pacífica en un mateix espai de persones i grups socioeconòmicament desiguals i culturalment diferents

Un dels criteris d’avaluació del currículum de Valors Socials i Cívics és “respectar els valors i els drets i deures de la Constitució espanyola”, un aprenentatge que incumbeix tot el professorat. No és gens fàcil educar en això si es pretén fer amb rigor, eficàcia i responsabilitat

La interrupció temporal de l’escolarització posa en relació els drets de la infància, els drets i deures de les famílies i els interessos legítims i els deures de la societat de recepció

La pregunta essencial no hauria de ser com combatre el fracàs escolar, sinó com fer front i eliminar fins on sigui possible aquest ‘determinisme’