Autor: Xavier Besalú
El que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.
Tant pel que fa a la immigració espanyola com per la que ha arribat de l’estranger, el paper dels centres educatius ha estat de la màxima importància, no només per als infants i adolescents, sinó també per a les seves famílies
La fòbia és un sentiment poderós, que envaeix tot el cos i impel·leix a moure’s, a actuar en una determinada direcció. La fòbia més present avui, tant a Europa com als Estats Units, és l’islamofòbia, l’hostilitat i la por envers tot el que té a veure amb l’islam.
El xoc de civilitzacions de Huntington, la impossible integració dels musulmans de Sartori, només podran ser desmuntats pacientment a les aules, si els educadors tenim idees clares i demostrem amb constància que no totes les profecies interessades tenen perquè autocomplir-se.
La recerca s’ha focalitzat en els dispositius especials que les Comunitats Autònomes han endegat per acollir i inserir plenament l’alumnat estranger procedent de la immigració
Un nou curs, gairebé els mateixos problemes: amb les noves mesures s’assegura l’accés a l’educació, però és insuficient per reduir les desigualtats d’origen que demanen atenció personalitzada
Només en el primer apartat hi apareix 7 vegades, 7, el terme “talent”. La veritat és que tanta insistència ha fet furor i ara trobem talents no només al Nou Testament, sinó també als discursos dels polítics que estan a la moda i als llibres i articles de tertulians, psicòlegs i pedagogs
L’expansionisme europeu, la colonització, s’ha presentat sempre en la major part dels manuals com una obra benemèrita, esforçada, valenta i gairebé altruista, però que havia de passar per la severitat, l’exigència, el càstig, la penitència i el sacrifici
Arran de l’assassinat d’un professor en un institut de Barcelona s’han sentit veus autoritzades demanant explícitament de renunciar a l’escola inclusiva, perquè “els centres no poden ser contenidors de tot tipus d’alumnat”.
Els mestres han d’encomanar el plaer que ells senten quan llegeixen, han de llegir, declamar o parlar amb plenitud, alegria i passió; no valen màscares: el contagi no vindrà mai de la imposició.

