L’espiritual es pot definir de moltes maneres, de vegades algunes d’elles molt allunyades entre si. Entenc l’espiritual de les persones com allò que està relacionat amb el sentit, amb l’objectiu i propòsit de la vida. Els valors de cada persona es troben en aquest àmbit intern de l’ésser. L’espiritual resideix en el que podríem caracteritzar com a dimensió íntima de la persona, és el que ningú pot arrabassar-nos.
La vida familiar és l’entorn d’aprenentatge més important que té una persona. En el si de la família s’aprèn a viure la pròpia vida, a comprendre el món, a apreciar les circumstàncies. En la família s’aprèn per contagi, no per discursos o reflexions. Educa més l’actitud que veiem en els altres que les paraules que ens transmeten.
Set aspectes de la vida familiar que ajuden a educar la intel·ligència espiritual:
1) Gratitud
Aprendre que tot el que tenim és motiu de gratitud, que tot el que fem els uns pels altres mereix un agraïment. Sentir que algú està agraït cap a tu per algun motiu, per insignificant que sembli. No cal vincular la gratitud a qüestions materials o de servei. Agrair la companyia, l’escolta, el bon moment passat conjuntament, la capacitat d’estar per l’altre. Veure com els adults són agraïts és la millor manera d’aprendre a ser agraïts.
2) Capacitat de meravellar-se
La intel·ligència espiritual ens capacita per anar més enllà del moment present, per tenir una mirada global sobre la realitat. La quotidianitat de la família ens pot donar peu a tenir aquesta mirada de sorpresa o de meravella davant la realitat, davant les coses més quotidianes i senzilles de la vida. La capacitat de meravellar-se és essencial per pensar, per a ser creatius, per gaudir de la realitat.
3) El perdó
S’aprèn a perdonar en l’entorn familiar, al costat de les persones que mai desapareixeran de la teva vida. L’experiència del perdó té dues direccions. No és fàcil demanar perdó, en moltes ocasions. Demanar perdó implica un acte previ de comprensió i de valoració del que ha passat. D’altra banda, perdonar tampoc és senzill. No implica esborrar el dany rebut, simplement és una actitud de restablir la relació, de no quedar atrapat en l’espiral de l’odi o la rancúnia. Això no vol dir aprovar-ho tot o tolerar l’intolerable, va més enllà, es tracta de mostrar la bondat.
4) Tenir cura del cos
Vida corporal i vida espiritual són les dues cares d’una mateixa moneda. Tot el que som en el nostre fur intern és viscut des de la corporeïtat. Tenir cura del cos és doncs una qüestió bàsica si volem tenir cura de la nostra dimensió espiritual. És en el si de la família on podem començar a estimar el nostre cos, a acceptar les seves limitacions, que, al cap i a la fi, són les condicions de l’existència. On podem trobar criteris per a viure de forma sana la relació amb el cos? Qui ens pot ajudar a viure en el propi cos sense frustració? Apreciar la maduresa del cos, visualitzar l’envelliment són altres de les qüestions que podem viure a la llar familiar. El cos no és només un conjunt d’òrgans, sinó que és la porta d’entrada a la nostra interioritat… per això és fonamental tenir cura del cos amb l’alimentació, l’exercici, la meditació, el descans…
5) Alegria en temps difícils
Una vida espiritual conreada, que es preocupa per donar sentit a la vida en totes les seves situacions, és de gran valor en moments en què res sembla tenir sentit. Viktor Frankl, després de la seva vivència en el camp de concentració, afirmava que tot en la vida té un sentit, fins i tot les situacions més desagradables. La desesperació ve de viure una dificultat, un dolor sense sentit, mentre que l’esperança consisteix a poder dotar de sentit al dolor. No és tasca fàcil, ni s’aprèn en un dia. Saber mirar la vida en positiu fins i tot quan sembla impossible és un aprenentatge que té un marc ideal en el si de la família, que és on tenim el suport afectiu necessari per sobreposar-nos a les situacions desagradables. Veure com els adults no entren fàcilment en la desesperació és la millor manera de transmetre aquest aprenentatge.
6) Apreciar el misteri
La nostra vida està plena de misteri. Cada un de nosaltres és, de fet, un misteri fins i tot per a un mateix. Descobrim cada dia aspectes de la vida que s’escapen dels estrets marges del que és racional. Estem acostumats a relacionar saber amb ciència, però hi ha un tipus de saber que prové de l’experiència, de la reflexió, de l’art, de la literatura… és un coneixement sapiencial. El saber sapiencial no pretén ser exacte ni demostrable. Està obert al misteri de l’existència. Està relacionat amb el sentit, i per això és tan necessari com el saber científic. La vida familiar ens dóna molts moments per apreciar, per contemplar el misteri de la vida.
7) Identitat
El procés de construcció de la identitat es dóna, en bona part, en l’entorn familiar. És molt important en aquesta etapa de construcció de la identitat rebre estímuls positius de les persones que ens acompanyen i que són referents per a nosaltres. Identitat i sentit de pertinença van estretament lligats. Som i pertanyem a un entorn. Saber qui sóc i sobre tot saber qui no sóc. Saber que formo part d’un col·lectiu, que sóc algú per a algú. Sentir-me valorat, apreciat per qui sóc, sense ser jutjat. Un dels anhels espirituals més importants que tenim és sentir-nos membres d’un grup. El desarrelament, així com la crisi d’identitat, són motiu de patiment espiritual.
