Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
Forçat pel repunt de la violència de gènere, el PP busca com desfer el camí recorregut i retornar a les escoles l’educació en igualtat que el seu propi Govern va eliminar. Ho va insinuar el secretari d’Organització del partit, Carlos Floriano, i ho confirma el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: de moment la idea és començar per Primària. Educació no dóna informació. De moment no se sap com, ni quan ni quins continguts s’impartiran. Tampoc en quina assignatura.
Els experts consultats sí que coincideixen que és necessari: “Hi ha desigualtat. Les relacions entre nens i nenes són iguals que les dels nostres avis i les escoles reprodueixen els estereotips de fora”, argumenta Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes. “Els valors que el PP va ficar a la LOMCE són sota, cavall i rei i la societat no és la que era fa 35 anys”, afegeix Adrián Vivas, del sindicat CSIF. “I la conseqüència última de que no hi hagi educació en igualtat és la violència de gènere. Si no es prenen mesures des de l’educació no té cap valor”, opina Francisca López, responsable d’organització de dones de STES.
Amb agosticitat, en el seu primer estiu al comandament, l’Executiu de Mariano Rajoy va modificar primer -i va eliminar després amb la LOMCE- Educació per a la Ciutadania (EpC), l’assignatura amb la qual l’anterior govern, socialista, va intentar introduir l’educació en valors a l’escola. Certs mòduls de la matèria, els que tractaven sobre les famílies, l’avortament, la desigualtat de gènere o la lluita contra l’homofòbia van indignar alguns sectors conservadors (l’Església va ser de les que més soroll va fer) contra el que consideraven “qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”. Educació que ara, almenys en part, es pretén introduir de nou en les aules.
Amb Educació per a la Ciutadania mutilada van sortir de l’escola, per exemple, els temes sobre diversitat afectiva-sexual, que tenia un mòdul específic. “Ha desaparegut del tot”, explica Francisca López. Però no és només una qüestió d’EpC. “L’educació en igualtat està desapareguda. Es podia donar a Ciutadania, però també a Valors Ètics, que ha passat a ser optativa i qui cursi Religió no la donarà”, afegeix. Una o altra.
Besteiro lamenta que amb la retirada d’EpC s’està traient l’últim element que permetia complir amb les lleis (Integral contra la Violència de Gènere i la d’Igualtat) en matèria d’igualtat en l’educació. “La llei conté tot un seguit de normatives dirigides a formar tota la societat des de l’educació. Parla d’introduir la igualtat, la violència de gènere i la resolució pacífica de conflictes. No s’ha desenvolupat res”, explica.
Més que una simple assignatura
Per raons com aquesta Besteiro creu que el problema va més enllà d’una assignatura i afecta tot el sistema. “Hem d’anar cap a un model coeducatiu. Ara tenim una escola mixta a la qual van nens i nenes i s’ha de substituir per un model en el qual s’eduqui en funció dels seus gustos, interessos, necessitats, etc., i no atenent a que siguin nens o nenes”, explica. Encara que només fos per complir la Llei Integral contra la Violència de Gènere, que així ho estipula. “Però retrocedim”, lamenta Besteiro. “Es promou l’educació segregada i es fa amb diners públics”, en al·lusió al fet que la LOMCE permet els concerts educatius a centres que separen els alumnes per sexe.
Fins al propi disseny dels centres atenta amb la igualtat, segons Besteiro. “Un exemple molt il·lustratiu són els patis dels col·legis, la part més important. Tot el centre del pati l’ocupa la pista de futbol. Qui juga a futbol? Els nens. Les noies on són? En grups en els costats, observant. Elles ocupen un espai lateral, d’observadores, i ells al centre, observats”, explica. “I si l’escola fos coeducativa jugarien en l’espai central nens i nenes, compartirien espai i joc. Però uns aprenen i són socialitzats en grup i altres individualment, en grups de dos o tres com a màxim”, sosté.
Fernando Gálligo, escriptor i psicòleg especialitzat en igualtat coincideix que “hi ha molt a millorar en el tema dels espais, els jocs, els materials educatius, les activitats extraescolars… fins i tot el professorat moltes vegades seria el primer a millorar”, opina.
“Però no hi ha formació específica per als docents”, diu López. “Ni inicial ni contínua, que és la que serveix després per reciclar-se. No hi ha formació ni un programa específic que obligui a tenir-la, com sí que hi ha ara de riscos laborals”. Més encara, en moltes facultats de Magisteri hi ha assignatures de Religió però no d’igualtat, lamenta. Una exigència semblant planteja Carlos López, secretari general de FETE-UGT. “És fonamental que formi part del currículum de la formació inicial”, afirma.
Gálligo sosté que ni tan sols reintroduint el que es va treure d’EpC seria suficient. Ell aposta per la creació d’una assignatura “al llarg de tot el currículum, en totes les etapes, adequat en contingut i en formes de tractar segons l’edat evolutiva dels alumnes i les metodologies que diria Salut Integral”, valora. Gálligo matisa que parla, en el més ampli sentit, de “la salut psicològica, física i social, en el sentit positiu. Aquí aniria englobada la igualtat i el desenvolupament vivencial de què parla la Constitució sobre discriminació per sexe, raça o religió”, proposa.
I mentrestant els estudis sobre la mentalitat dels joves assenyalen que en un percentatge notable segueixen pensant en clau masclista. Alguns exemples: un de cada quatre joves andalusos creu que el lloc d’una dona és a casa amb la seva família. Sis de cada deu noies rep insults masclistes de la seva parella o amics al mòbil o el 80% dels joves creu que la noia ha de complaure el seu nòvio.
