La visita anual del Mobile World Congress a Barcelona, alguns programes televisius recents i, sobretot, la realitat tecnològica diària, tot el conjunt ens ajuda a reflexionar sobre l’aparell que fem servir més al llarg del dia: el mòbil. Potser no ens adonem del poder d’aquest ordinador, petit quant a mida, però gran en possibilitats. Una part de la vida sembla que gira a l’entorn del mòbil, també en el terreny escolar: alumnat sovint enganxat, professorat que defensa l’ús del dispositiu, escèptics, detractors… Són postures resultat de variables personals i professionals concretes. En articles anteriors ja hem parlat de la dependència i independència vers l’aparell. Estem convençuts que també serveix per educar i aprendre, dins la classe i fora.
Professorat i alumnat el tenen a la butxaca. És un luxe no fer-lo servir a l’aula, tenir-lo amagat, amb por que soni quan no toca (no hauria de fer-ho), a identificar-lo només amb el WhatsApp, les xarxes socials, les fotos o qualsevol actuació pública convertida en notícia policial o estigmatitzada com a perillosa. L’aparell no és el culpable.
Depenent de l’edat, de les normes del centre, del seu projecte educatiu, de les barreres físiques i mentals que s’hagin superat i de la descoberta de les seves possibilitats, el mòbil és un gran centre de recursos educatius, a l’abast de tothom. Potser encara no és imprescindible fer-lo servir en determinades franges d’edat, potser es pot suplantar per ordinadors o tauletes, fins i tot pot patir restriccions diverses o normes que en condicionin l’ús o abús, però la realitat és la que coneixem i encara no ens imaginem com evolucionarà en el futur. Educar amb el mòbil també és fer-ho sobre l’ús del mòbil. Encendre el mòbil a l’aula és un acte ple de connotacions.
Recursos
D’entre els plantejaments que el mòbil incita a l’hora de fer-lo servir a classe, cadascú destaca el més proper a la seva experiència personal, depenent de factors com el coneixement previ, el costum, la distracció, interrompre, aprendre d’una altra manera, la immediatesa o les limitacions produïdes per un entorn educatiu encara no descobert. Deixant de banda les molèsties o alertes provocades pels avisos sonors i visuals, una vegada fixades les regles del joc, podríem acostar-nos al mòbil amb educació i amb la idea d’explorar les grans possibilitats educatives que té, una veritable assignatura pendent per a grans i petits.
Veiem algunes des de l’experiència personal a peu d’aula:
1. La selecció i ús d’apps per aprendre. A Catalunya tenim el projecte mSchools i la seva selecció de contingut mòbil educatiu de qualitat Toolbox, un excel·lent treball alimentat per professorat que tria apps i experiències per a l’aula i les recomana gratuïtament. Una proposta avalada per la pràctica d’un institut: triar grups d’apps gratuïtes en cada assignatura o treball per projectes, l’alumnat les descarrega al seu mòbil i les fa servir a l’aula de forma habitual. Després es comparteixen amb les famílies. L’ús crea l’hàbit i estimula l’interès, més enllà dels missatges instantanis i les fotos. Permetre el mòbil a l’aula possibilita que cada alumne pugui buscar més recursos i compartir-los. També al professorat, brindant-li exemples gratuïts i molt ben triats. Grans detalls, regals que obren els ulls. Alguns Symbaloo docents són excel·lents seleccions que no tenen preu.
2. Anàlisi de les apps que més es fan servir per descobrir el rerefons de l’ús o de l’abús i per dissenyar possibilitats d’aprenentatge. Somnies amb una foto a Instagram? Adolescència i joventut explicada i exposada en públic per voluntat pròpia. Pot servir per analitzar aspectes de personalitat, desitjos, viatges, relacions. Tot un joc per aprendre actituds i adonar-se del comportament correcte en les xarxes socials.
3. Els recursos que ja porta el mòbil: sovint o es desconeixen o quasi no es fan servir. O no es permet el seu ús en exàmens de tot tipus. ¿Hem pensat en com canviarien aquestes proves si es permetessin els mòbils sempre i a tot arreu? Preguntes diferents, d’altres habilitats, actituds i aptituds que influirien en el tipus d’ensenyament i en la seva metodologia.
4. Creem els recursos, inventem apps, Mobilitzem la Informàtica, tal com diu el programa impulsat per la MWCB que ja porta temps en marxa. La creativitat de l’alumnat, la passió per buscar solucions a necessitats o hàbits comuns, prospeccions de futur, idees potencialment interessants, la suma d’esforços d’un treball col·lectiu vers un objectiu concret.
5. La valoració del temps de feina, de resposta, de silenci o de no fer servir el mòbil: la reflexió des de la pràctica és més útil que la prohibició. La nomofòbia, adicions i d’altres excessos exigeixen parlar, i millor si es fa cara a cara. Estar hiperconnectats al diàleg personal és tan fàcil o difícil ara com abans.
6. La curiositat per informar-se i per aprendre s’educa des de l’ús, conduït pel professorat.
7. Busquen solucions a necessitats a partir de reptes personals o grupals. Exemples: un professor expert en informàtica s’atreveix a crear una app perquè descobreix una necessitat i sap com satisfer-la. Acosta el paper al món digital, implica l’alumnat de batxillerat, investiguen en continguts de química en Internet que transformen en preguntes i en reptes: “jo sóc curiós, investigo i provoco a la resta d’alumnes perquè es desin emportar i busquin solucions a qüestions que ens llancem via mòbil”, en paraules d’un alumne de 16 anys, motivat pel repte que diàriament li planteja un professor de l’institut Torre del Palau de Terrassa.
El mòbil com a presó invisible, com eina per perdre la timidesa, per atrevir-se, per guanyar autoestima, per trobar els límits, per sortir de la soledat, per aprendre educació, per posar-ho en silenci, per descobrir la paraula “adició”, per saber respectar, per valorar la presència física i virtual, per seguir descobrint realitats humanes compartides. Molt més que un aparell, molts recursos al teu abast.
