Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa força anys, però quan ja era una mica “coneguda” en xarxes, em van començar a escriure per ser ambaixadora d’algunes eines digitals. Ser ambaixador d’una eina implica “fer campanya”, donar-li certa publicitat a les xarxes, participar en webinars i coses per l’estil. A canvi, sols obtenir un compte premium o accés a funcions de pagament, a més de samarretes o altre tipus de marxandatge.
Molta gent que conec, i admiro, ha estat i és ambaixadora d’eines molt pràctiques, utilitzades per gran part del professorat.
Per què no m’ha agradat mai la idea de ser ambaixadora
En el meu cas, mai no he volgut ser ambaixadora de cap eina per diverses raons. En primer lloc, perquè no em volia comprometre a haver d’estar pendent de si hi havia un webinar o similar i haver de participar-hi. És a dir, no em volia comprometre per si no podia complir. En segon lloc, no m’he sentit còmoda amb la idea de patrocinar eines freemium (amb part gratuïta i part de pagament), perquè entenc que, en gran mesura, la part gratuïta és per captar clients per a la part de pagament.
Afegit a això, el fet que se m’oferís un compte premium mentre era ambaixadora mai em va atreure especialment, ja que, si hi posava molts materials, què passaria quan perdés aquests privilegis? La idea de perdre materials no m’atreia. Potser, en el meu cas, soc una mica radical amb el tema. No m’agrada això de “tres mesos gratis de prova” pels mateixos motius, no vull gaudir d’una cosa que després no tindré. Crec que aquestes opcions estan bé i me les plantejaria, si realment estigués pensant a comprar-me un producte, un recurs o un programari, però provar només per gaudir un temps determinat d’un recurs, això no m’agrada. És una opció personal.
Com vaig arribar a ser ambaixadora
Tot i el que hem dit fins ara, he de dir que sí que sóc ambaixadora d’una eina i, al meu canal o en formacions, parlo de moltes eines freemium. Fa uns set anys, més o menys, vaig descobrir una eina que em va semblar una meravella, servia per col·laborar i per curar contingut, entre moltes altres opcions interessants. Aquesta eina era totalment gratuïta. La feia servir a les meves classes, la comentava en cursos i en formacions. Sempre la recomanava. Vaig arribar a escriure-hi més d’una vegada i apareix esmentada, i analitzada, en alguns dels meus articles acadèmics sobre eines digitals.
Es van posar en contacte amb mi i em van comentar allò de fer-me ambaixadora. Em va semblar bé, perquè, en realitat, ja ho estava sent. Era una eina totalment gratuïta que jo feia servir diàriament i, per tant, em semblava bé parlar-ne i fer-la arribar a tot el professorat. Em van enviar una samarreta i una dessuadora, molt xules. Vaig oferir un webinar i en vaig seguir parlant, com sempre havia fet.
Va arribar un moment, fa uns dos o tres anys, que l’eina es va tornar freemium. La veritat és que la major part es va convertir en eina de pagament. La segueixo usant de tant en tant a les meves classes, però ja no la recomano, perquè considero que ara té una part comercial que, entenc, ja no em competeix patrocinar. De vegades mostro algunes de les opcions a l’aula, però poca cosa més. A més, en seguir sent ambaixadora no veig la plataforma igual que la veuen les persones que la fan servir en la seva versió gratuïta, per això tampoc em sento en la posició de poder recomanar una cosa del que ara mateix desconec exactament les seves opcions.
No es tracta de jutjar
Amb això, no vull dir que sigui dolent ni bo ser ambaixador d’una eina digital. En realitat, escoltar docents en actiu com fan servir determinades eines a l’aula crec que pot ser molt interessant i productiu.
Tampoc pretén ser això una crítica al pas d’eines gratuïtes a eines freemium. Certament, darrere d’una eina hi ha molta feina i és normal que es vulgui guanyar diners amb això. És lògic.
Simplement desitjo deixar una reflexió. Sense més, penso que els ambaixadors i les ambaixadores fan una gran tasca d’ensenyament i digitalització per als seus companys.
A més, i això cal destacar-ho, moltes d’aquestes eines, amb part gratuïta i part de pagament, ofereixen l’opció de donar d’alta comptes educatius, sigui a través de correus institucionals, a través del registre dels centres o bé acreditant el rol docent, o el d’estudiant. Tot i que des d’aquí també reivindico que l’etapa universitària i altres realitats educatives solen quedar-se fora d’aquests acords.
Experiències docents de primera mà a l’àmbit digital
Precisament, aquests dies, impartiré un webinar per a una eina de la qual no sóc ambaixadora. Ho faré, en primer lloc, per amistat amb una persona amb qui m’emporto molt bé i, en segon lloc, perquè és una eina que utilitzo a classes i explicaré el que faig amb ella. Ja ho he fet anteriorment amb la mateixa eina. No necessito ser ambaixadora per fer-ho, ho faig encantada, perquè és una cosa en què crec. La conec en primera persona i a mi em serveix. M’agrada la idea de poder explicar a altres docents com la faig servir.
Penso que darrere dels ambaixadors d’eines digitals, en general, hi ha docents que, com jo estic explicant en el meu cas, confien en una eina, la fan servir, veuen les seves possibilitats i desitgen explicar a altres companys i companyes com la fan servir. A mi això em sembla molt bé i crec que pot ser molt útil. I no veig res de dolent a treure’s una samarreta o un compte premium per aquesta feina. Una altra cosa seria reflexionar sobre el tipus de publicitat gratuïta que s’està generant gràcies a això.
En el meu cas he de dir que sempre que parlo d’eines freemium ho faig únicament per analitzar la seva part gratuïta, que és la que jo faig servir, presentant les seves possibilitats. Molts paguem per algunes eines però no podem pagar per totes. En determinats casos, els centres educatius són els que paguen per l’ús educatiu d’algunes eines.
Aquest ja seria un altre debat. Tots coneixem algú que utilitza diversos correus per tenir diferents comptes en una plataforma, o companys i companyes que s’ajunten per pagar a mitges una eina de pagament i així poder gaudir de totes les opcions. O l’amic gorrón, jeje, que sempre entra amb les credencials d’una altra persona . I compte, si no coneixes ningú que ho faci és que aquest amic ets tu.