Juan Milián (Morella, 1981) és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i professor associat de la UB. Va ser diputat al Parlament entre el 2011 i el 2017 i membre del consell rector del Centre d’Estudis d’Opinió, i ara és el coordinador general d’estratègia política del PPC. Ha publicat diversos llibres sobre política i comunicació i és columnista habitual a The Objective y El Debate de Hoy.
De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi?
Reconèixer que podem millorar les escoles públiques sense perjudicar a les escoles concertades i adaptar les lleis educatives a la realitat plural dels centres i o a l’inrevés.
Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?
Pel Partit Popular la clau hauria de ser donar llibertat als centres per desenvolupar idearis pedagògics diversos i tenir alhora un sistema de comprovació de resultats i de transparència, que permeti a les famílies decidir quin model prefereixen. No ens agrada el paternalisme estatista que vol que tothom faci el mateix a la mateixa hora i de la mateixa manera.
Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?
En línia amb la resposta a la pregunta anterior, com més diversitat pedagògica més opcions d’elecció. No volem imposicions de models educatius. Que la gent pugui escollir el millor centre pels seus fills perquè són de les famílies i no de l’Estat.
És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?
Nosaltres defensem –com és conegut– que cap llengua oficial de Catalunya tingui una presència de menys del 25%, i a més una major presència de l’anglès. Caldria fer una avaluació independent del coneixement i habilitats lingüístiques en ambdues llengües oficials, que fos més exigent que la que es fa ara.
L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?
Imposar quotes d’alumnes vulnerables sense tenir en compte si les seves famílies coincideixen amb l’ideari del centre o si els centres estan preparats per atendre’ls de forma adequada, no és només un problema de diners, que també. Cal invertir més i millor en les escoles públiques i treballar més els aspectes socials dels entorns familiars d’aquests nens i joves. La solució fàcil de les esquerres és desarrelar als alumnes dels seus entorns sense treballar els problemes de fons.
Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte?
L’escola inclusiva pot funcionar en certs casos, però no pot ser l’única fórmula perquè sempre hi ha haurà nens i joves que tenen unes necessitats superiors i pels quals l’escola general no estarà mai en disposició de prestar l’atenció òptima.
Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?
Altres persones i grups pensen que els que tenen massa poder són els sindicats i que els claustres no són òrgans de govern eficients.
L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?
És possible sempre que no ens limitem a l’escola de titularitat pública i a més a més afegim la concertació d’escoles bressol d’iniciativa privada.
Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?
Hi ha hagut un treball incansable dels professors i personal no docents, dels alumnes i de les seves famílies per mantenir obertes les aules, permetent que el milió i mig d’alumnes catalans puguin seguir la seva formació als centres educatius amb les mesures i els protocols marcats per les autoritats sanitàries. Els centres docents han estat un dels espais amb menys afectació a causa de la pandèmia i el sistema de grups bombolla i de confinaments d’aquests grups, malgrat les dificultats en les proves diagnòstiques, de moment ha funcionat de forma raonable. Podem afirmar que la immensa majoria dels contagis es produeixen fora dels centres i per tant que aquests tenen la seguretat més gran possible per seguit treballant, atès que l’ensenyament híbrid o online no funciona adequadament a infantil, primària i primera etapa de l’ESO.
Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?
Una millor coordinació de polítiques i missatges amb el Departament de Salut, escoltar més a les escoles i avaluar millor si les decisions són útils o no per controlar la pandèmia.
Acabi la frase
- Les avaluacions externes són… necessàries i han de ser les mateixes a tot el territori espanyol, no dividides per comunitats autònomes, i els resultats han de ser públics i a disposició de tothom, sense restriccions.
- Les places perfilades aconsegueixen… tenir els millors professors amb un procés obert de competència; la competència i l’esforç són garantia de progrés.
- Cal que la LEC… es reformi per garantir que els pares puguin escollir la millor educació possible per als seus fills.
- La reforma de l’FP passa per… treballar més i millor amb les empreses i associacions d’autònoms, que són els que creen els llocs de treball, i oferir millores fiscals i subvencions perquè tinguin més incentius de col·laborar amb l’FP.
- Amb els horaris escolars farem… una avaluació externa sobre l’eficàcia educativa de les diferents opcions, així com sobre els seus efectes sobre el professorat, els alumnes i les famílies.
- Quan entri en vigor la LOMLOE… intentarem evitar els seus pitjors efectes en les comunitats on governem o on tinguem prou influència parlamentària; aquesta llei serà derogada quan el PP torni a governar a Espanya.
- Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de reduir el cost del deute baixant el dèficit a mesura que sigui possible, perquè amb el cost que paguem per l’actual deute públic serà molt difícil millorar els percentatges de despesa en educació i sanitat.
- L’educació de persones adultes és un deute històric que tenim i una oportunitat per millorar la integració laboral dels immigrants.
- La lliure elecció del centre per part de les famílies és l’exercici d’un dret fonamental i una mostra que els qui més estimen als seus fills són els seus pares.
- Els meus fills van a una escola… no tinc fills, però en el meu cas he cursat tots els meus estudis en escoles públiques.
