El vot jove a les eleccions europees es disputa entre l’optimisme i la desafecció

El recent eurobaròmetre “joventut i democràcia” indica que la intenció de vot per a les eleccions europees és del 64% de la població de menys de 30 anys. Aquests indicis fan presagiar una bona salut participativa a la UE, però, les previsions estan sotmeses a cert escepticisme per la recurrent manca d’implicació general en comicis europeus. Les eleccions del 2014 van tancar amb un 42,61% de participació, xifra que va tenir un notable increment en les últimes, les del 2019, on va arribar al total del 50,66%.

Segons el Parlament Europeu, en aquest augment de vot va tenir un paper clau la joventut: “el major increment de la participació es va donar entre els menors de 25 i en el grup de 25 a 39 anys”, indica el report post-electoral del 2019.

El punt d’escepticisme davant les bones previsions

Davant l’última enquesta de l’eurobaròmetre, Margaritis Schinas, vicepresident responsable de Promoció de l’Estil de Vida Europeu, es pronuncia optimista, expressant que “la participació dels joves europeus en les eleccions europees és essencial per al futur de la nostra Unió. En emetre el seu vot, poden configurar les polítiques que conformaran les seves vides”. No obstant això, Iliana Ivanova, comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, manifesta que, tot i que els indicis són encoratjadors, “encara hi ha massa persones que no estan interessades a participar en el procés democràtic. Hem d’involucrar-les i garantir que també se senti la seva veu”. Aquest factor és clau, ja que, si bé el 38% va indicar que el vot és l’acció més eficaç per fer sentir la seva veu, al voltant del 19% va afirmar que no estaven interessats en la política i el 13% no estaven interessats en votar.

Europa té bona imatge entre els joves espanyols d’entre 18 i 24 anys, però la majoria desconeix el funcionament de les institucions de la UE segons un estudi de Talento para el Futuro i Poletika —que reuneix més de 500 organitzacions, entre les quals hi ha Political Watch—. Ara bé, malgrat aquesta imatge positiva, una altra dada rellevant és que “hi ha una desafecció generalitzada, amb un 65% dels i les joves enquestats decebuts pels representants polítics”. Un context poc favorable per als joves (precarietat habitacional, salaris baixos, falta de perspectiva de futur) incentiva la desídia davant la participació en uns comicis.

El biaix en els valors, una construcció multifactorial

En l’eurobaròmetre es reflecteix quins són els temes que més interpel·len la joventut: “els joves van participar activament en temes relacionats amb els drets humans (34%), el canvi climàtic i el medi ambient (33%), la salut i el benestar (29%) i la igualtat de drets independentment del gènere, la raça o la sexualitat (29%)”, registren els resultats. No obstant això, aquestes temàtiques tenen un biaix d’implicació entre generacions i inclinacions polítiques. Exemple d’això és com l’organització More in Common en el seu informe “Rumb a les eleccions europees de 2024” detecta que en preguntar sobre l’augment del racisme i la discriminació, els “votants progressistes i els més joves es mostren especialment preocupats”. Quant a com es senten respecte al canvi climàtic, la resposta més recurrent per part dels joves és “espantat”. D’altra banda, “enganyat” i “escèptic” són els sentiments destacats entre els votants de Vox.

Un altre biaix rellevant és el destacat en l’estudi de Poletika i Talento para el Futuro. Revela diferències de gènere en gairebé totes les variables analitzades: “els nois prioritzen la llibertat, mentre que les noies donen més importància a la igualtat”, explicita la investigació. Així mateix, les dones joves s’inclinen més cap a l’esquerra en l’espectre polític, tot i que són les que menys voten. Amb el temps, aquests valors evolucionen i s’afiancen en principis més progressistes, com la igualtat.

En un context en què l’extrema dreta pren rellevància en els governs de diferents països, enquestes a tres mesos de les eleccions europees apuntaven que la tendència podria traslladar-se als comicis del 9 de juny. L’eix de gènere pot ser determinant com a abanderat del fre a l’extrema dreta, com s’ha vist en diversos panorames electorals. D’altra banda, la Generació Z està entre els principals objectius dels moviments reaccionaris. Com explica una anàlisi de Politico, pràcticament el 45% dels comptes d’eurodiputats a TikTok pertanyen a conservadors. La xifra per a l’extrema dreta és del 26%. Identitat i Democràcia, la llista on són Le Pen i Salvini, és de lluny la més activa en la xarxa social.