Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona ha acollit la trobada d’inici de curs de les Escoles Ambaixadores de Catalunya, en una jornada en què la vicepresidenta de la comissió de Cultura i Educació de l’Eurocambra, Diana Riba, ha lliurat les plaques acreditatives als nou centres que s’incorporen al programa durant aquest curs. Amb ells, ja són 31 els instituts i escoles catalans que formen part de la xarxa, en l’any en què se celebra la desena edició de la iniciativa a Catalunya i que, per primer cop, obre la sessió de coordinació a la premsa.
L’acte ha estat presentat per Sergi Barrera, cap de l’Oficina, i també ha servit per explicar quina és la funció que fa aquesta seu. El Parlament Europeu té una oficina a cada capital dels estats membres i, en cinc països grans, en té una segona oficina regional, com és el cas de Barcelona, amb la voluntat de fer territori, arribar als joves i multiplicar les activitats, des dels diàlegs a altres iniciatives.
Una d’aquestes iniciatives és el programa de les Escoles Ambaixadores, impulsat per la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu i s’adreça a alumnes de 3 d’ESO fins a 2n de Batxillerat i Formació Professional, educació especial inclosa. Cada centre implica entre 20 i 50 alumnes com a “ambaixadors júniors” i es compromet a tenir un punt d’informació sobre el Parlament Europeu, treballar amb materials didàctics —disponibles en els 24 idiomes oficials de la UE i en les llengües cooficials d’Espanya—, fer activitats al llarg del curs i celebrar el 9 de maig, Dia d’Europa. Després de tres cursos dins del programa, un centre pot continuar com a Escola Mentora, acompanyant els que arriben de nou.
Aquestes són les úniques obligacions, tal com s’ha recordat a la reunió de coordinació, la resta depèn dels recursos i de les ganes de cada escola. De fet, moltes de les iniciatives sorgides dels centres han acabat incorporant-se de manera estructural al programa. El curs passat, 700 alumnes catalans van participar en activitats com trobades amb eurodiputats, tallers de simulació parlamentària, alfabetització mediàtica o memòria democràtica. A escala europea, l’edició 2025-2026 va reunir unes 2.000 escoles, 39.500 alumnes i 5.500 docents.
Diana Riba: “L’educació ha d’ensenyar a dubtar, a contrastar i a escoltar”
Diana Riba, pedagoga de formació i eurodiputada des de fa set anys, ha participat en aquesta jornada per agrair la feina dels centres i ha destacat el paper de l’educació en la defensa de la democràcia. “L’educació és el millor aliat que tenim per a la democràcia”, ha afirmat, i ha reivindicat també una educació que “ensenya a dubtar, a contrastar i a escoltar”, especialment en una època en què ens veiem atrapats entre pantalles i algoritmes de xarxes socials.
“Un jove que sap com es prenen les decisions, qui les pren i com pot influir-hi no se sent espectador”, ha ressaltat. Sobre la relació amb els centres, també ha volgut deixar clar que les institucions europees no són una façana llunyana, sinó que són una casa que ha de tenir la porta oberta.
La vicepresidenta ha admès que en regions com la catalana, a vegades, costa més fer arrelar el sentiment europeista, perquè s’hi va arribar més tard al projecte que en altres països, on ha posat d’exemple el cas d’Alemanya, on la importància del Parlament Europeu és present en les notícies quotidianes. Riba també ha aprofitat per llençar una advertència en relació amb un cert desencís que està alimentant la crispació i la polarització, amb França com un exemple recent, i l’amenaça sobre uns drets que tothom dona per garantits i que ara tornen a qüestionar-se.
Tot i això, ha cridat a no caure en la desesperança i a defensar aquests drets amb convicció, trobar l’escletxa per fer-los créixer i fer-se forts dins de l’Europa dels drets i les llibertats.
Durant el torn de preguntes dels centres s’ha portat al debat la distància entre les institucions i el territori. Des de l’Institut La Sénia es va demanar si els eurodiputats poden visitar els punts més allunyats de Barcelona, davant la sensació que tot passa a la capital. Riba ha respost que n’hi ha prou amb fer aquesta demanda per veure com encaixar-la i que sempre hi ha racó per a les escoles ambaixadores.
Un altra docent ha plantejat que el món institucional li sembla una realitat paral·lela a la que es viu al carrer, a les xarxes i a l’aula, i que els missatges de la ultradreta fan molt de soroll. Riba ha respost que la humanitat conviu amb realitats diferents i que el que es diu a les xarxes socials no té res a veure amb la realitat quotidiana; ella mateixa va decidir abandonar-les, on només manté presència per comunicar.
Una tercera intervenció ha partit de la constatació que l’extrema dreta puja a quasi tot arreu, preguntant si els partits polítics fan reflexió i si l’educació hi té part de responsabilitat. La vicepresidenta ha defensat la necessitat de regular i de fer des de la política tot el possible perquè la ciutadania pugui escollir, i ha recordat que la Unió Europea no té competències pròpies en Educació. Ha afegit, finalment, que no vol jugar al camp de l’extrema dreta i que els polítics no són persones allunyades de la realitat de la ciutadania.
Les veus dels centres
La jornada ha servit per tal que els instituts i escoles expliquessin com han arribat al programa. El Col·legi Mare de Déu de la Mercè, de Sant Feliu de Llobregat, ha assegurat que va rebre el projecte amb il·lusió i ganes; l’Institut Can Vilumara, un centre públic, s’hi estrena per iniciativa del director; i també el Liceo Egara, que hi veu una oportunitat de formar part de programes d’aquest tipus.
També els centres veterans han aportat la seva experiència. L’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, en el seu segon any, ha destacat que van gaudir molt de la trobada anual a Alcalá de Henares; mentre que l’Institut Salvador Espriu de Salt, escola mentora, treballa amb projectes Erasmus des del 2010 i té una assignatura sobre Europa. Finalment, l’Institut Gaudí de Reus, ha deixat un missatge clar pels nous centres adscrits: que ho gaudeixin, perquè tot el que han demanat els ha arribat de seguida.
El programa, en dades
A la demarcació de Barcelona s’hi afegeixen l’Institut Can Vilumara, de L’Hospitalet de Llobregat, el Liceo Egara, de Terrassa; l’Institut Francesc Macià, de Cornellà de Llobregat; el Col·legi Mare de Déu de la Mercè, de Sant Feliu de Llobregat, l’Escola Pia de Caldes de Montbui i l’Institut Cubelles. A Tarragona entra l’Institut La Sénia; a Girona, l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà, i a Lleida, l’Institut de Ponts.
Dels 31 centres catalans, 17 són de la demarcació de Barcelona, 5 de Tarragona, 6 de Girona i 3 de Lleida, mentre que al conjunt d’Espanya en suma 260. Des del curs 2015-2016, 51 centres de Catalunya han participat, destacant que una de cada cinc sol·licituds rebudes provenen del territori català.
La mirada ja és al 9 de maig, Dia d’Europa, que coincideix amb el desè aniversari del programa. L’últim 9 de maig va reunir uns 600 alumnes i preveu que aquesta vegada siguin uns 1.100. Per als centres que vulguin convertir-se en una escola ambaixadores, la convocatòria s’obrirà a la primavera i els seleccionats es donaran a conèixer en acabar el curs escolar, abans de l’estiu.
