Des d’una perspectiva històrica, en els espais de debat de l’educació de persones adultes (EPA) on es plantejava l’educació com a fet col·lectiu, una de les qüestions que es debatia era quin model d’escola d’adults volíem; i són referència obligada les paraules del pedagog brasiler Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en la paraula, en el treball, en l’acció, en la reflexió”. Apliquem-ho a les escoles.
Les escoles d’adults van sorgir de fortes lluites dels anys 701, per exigir l’educació com un dret de la gent treballadora; la campanya ‘Cap treballador sense educació bàsica. Cap barri sense escola d’adults’ és un fet que ho explica tot. Aquells mestres – l’espurna de la vida d’alguns d’ells ja s’ha apagat, altres ja s’han jubilat, i alguns encara segueixen en actiu – tots ells des dels anys 70 fins ara ens han deixat, de manera resumida, la concepció que el/la mestra és una treballadora de l’ensenyament i que l’educació cal considerar-la no com a mera transferència de coneixement sinó com a procés col·lectiu, inseparable de la construcció d’una consciència crítica i d’una eina de transformació i alliberament. Experiències i escoles que van néixer durant l’anomenada transició democràtica de la mà d’organitzacions populars i amb forts continguts polítics i reivindicatius van marcar el camí cap a un model d’un determinat estil d’EPA. Ara toca continuar contrastant idees i reflexió col·lectiva sobre el paper de les escoles d’adults i de l’educació permanent en el futur proper; han de sorgir nous espais de debat i el Nucli Paulo Freire n’és una mostra.
Som en acte de protesta
Som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta
Netes de la por i el dol
L’educació permanent és una política global
L’1 de desembre de 2022 ens va deixar l’amic i company Sebas Parra 2, mestre de l’EPA a Salt. Un treballador de l’ensenyament que va construir, amb la humilitat, una obra rodona. La seva obra va ser popular i compromesa, propera i exigent, diversa i col·lectiva. Va voler fer de les escoles de persones adultes un espai pedagògicament innovador i solidari, un espai on les persones eren simultàniament educadores i educands i on l’educació s’entenia com a pràctica de la llibertat. Fer de l’educació una multiplicadora de consciència per tal que es faci possible allò que ara creiem impossible era una constant en la seva pràctica educativa. Calia ser viatgers a Ítaca per molts anys, ens deia en Sebas. Ell va ser clau per aconseguir que la temàtica de l’educació de persones adultes s’incorporés, cap als anys 1977-78, en l’àmbit de la formació permanent de les mestres de les comarques gironines. El seu llegat educatiu i el de tants altres educadors no pot restar en l’oblit, i ha d’arribar a les noves generacions que s’estan integrant a l’EPA.
El 24 de gener de 2023 vaig assistir a l’acte organitzat per l’escola d’adults de Girona ‘La revolta de les dones i els pobles de l’Iran’, a càrrec de Nika Shakarami, activista iraniana, i la periodista Cristina Mas. Elles dues ens van donar a conèixer l’alçament massiu liderat per les dones que va començar després de l’assassinat de la jove kurda Mahsa Amini contra diverses institucions del règim dictatorial de l’aiatol·là Khamenei, i els mul·làs. Un alçament que contribueix a visibilitzar i a mobilitzar-se per les demandes de les dones iranianes en contra de l’opressió de la xaria, la violència patriarcal i l’explotació capitalista. Des de les escoles d’adults cal interpretar el món, actuar per transformar-lo, com deia el pensador revolucionari en el segle XIX Karl Marx. Xerrades com aquesta han de servir per posar sobre la taula eines per a l’acció, per no acomodar-nos a escoltar-les i passar del tema com si res ens afectés, desenterrar la desmoralització, transformar la concepció ingènua de les relacions de la humanitat amb el món de l’analfabet polític3 en una concepció crítica i reflexiva.
Uns dies més tard, el 25 i 26 de gener, van haver-hi dues jornades de vaga conjunta de les treballadores de la sanitat i l’educació pública. Més enllà de les justes reivindicacions específiques, es va fer evident que la defensa de recursos per als serveis públics i la reversió de les retallades i de la privatització és una lluita comuna. Aquesta comunió és un pas endavant que caldrà que tingui continuïtat en forma d’un pla de lluita i fins i tot, si cal, una vaga general. La lluita per la millora i l’expansió de la xarxa pública és llarga i constant. Cap docent ni cap usuària dels serveis públics no podem estar aliens a aquestes lluites. Fer servir l’excusa de la crisi no pot admetre’s en serveis de primera necessitat, i l’educació de persones adultes n’és una.
La defensa de recursos per als serveis públics i la reversió de les retallades i de la privatització és una lluita comuna
El 2 de febrer rebo el comunicat públic de la PAH Girona-Salt: diverses accions a Girona, al Parlament … han fet possible que els ajuntaments de Girona i Sant Julià de Ramis s’hagin pres seriosament negociar amb la SAREB4 els lloguers per a totes les famílies afectades dels blocs dels veïnats de Sant Narcís, Santa Eugènia de Girona i Sant Julià de Ramis. No ens podem deixar portar per la impotència. Aturar el desnonament d’aquests blocs afectats ha estat possible per la lluita constant de la PAH. Juntes han après de l’eina col·lectiva que és la PAH i de la pròpia experiència. Cal rebel·lar-nos, qüestionar-nos amb esperit crític, i convèncer-nos que sí que es poden canviar les coses.
I l’11 de febrer de 2023 escolto una notícia: s’inicia un projecte adreçat a joves de la comarca del Ripollès per formar-los en un ofici (fusteria, manteniment industrial, electricitat…); l’objectiu és posar els pilars d’una escola d’ofici. La notícia em desperta el record del projecte de l’Escola Taller de Girona de l’any 1986, dirigida per en Cisco Miró i l’Antoni Ruiz, una escola inclusiva i propera a les necessitats de la comunitat, participativa i al servei del poble que va ser motor de la motivació del conjunt dels seus treballadors i treballadores, per fer possible que joves s’incorporessin a la vida social i professional, en igualtat de condicions, accedint a un treball i una vida dignes. L’escola d’adults de Girona va participar-hi i va ser decisiva per implantar unes metodologies pedagògiques actives, innovadores i a l’alçada dels grans reptes del projecte. Però els projectes neoliberals i conservadors de les administracions van aconseguir, l’any 2008, suspendre el programa i així anul·lar una eina provada i eficient de lluita contra l’atur i les seves causes.
Disfressades d’utopia
Emprendrem lluny del dolor
La recerca de la vida
A cavall de la raó
Aquestes situacions, fets o com vulgueu dir-ne, són una mostra d’educació permanent, que la definiria com una política global i seria sinònim d’educació general. La majoria de la gent treballadora en el món productiu d’avui i del futur està destinada a passar llargs períodes de la seva vida en l’educació. Ens cal pensar o repensar globalment solucions educatives i no sols afegir solucions a l’ordre existent. Es fa evident que hi ha una forta divergència entre el que es demana i el que s’ofereix. I això cal tenir-ho en consideració. Interès per l’educació n’hi ha i augmenta, però la gent no troba les respostes que busca. L’educació permanent no és una idea nova, la novetat és que molta gent vol estar implicada al llarg de la seva vida en processos d’aprenentatge formals i no formals. Els i les mestres exerceixen un paper important, però no són els únics que poden efectuar aquest paper. Gent o situacions com els exemples que he relatat abans i d’altres poden jugar un paper fonamental en l’educació malgrat que aquestes persones o projectes (infermeres, PAH, escoles taller…) no són considerades del sistema educatiu.
Cal rebel·lar-nos, qüestionar-nos amb esperit crític, i convèncer-nos que sí que es poden canviar les coses
És evident que cal centrar-nos en política educativa, en els problemes medul·lars com la relació treball i educació, la relació entre educació formal i no formal, la relació entre l’autoaprenentatge individual i col·lectiu i l’aprenentatge institucional. Treballar més el concepte d’educació permanent és bàsic per un procés democràtic. Reprendre el camí de la pedagogia emancipadora que proposa que educar-se no és instruir-se sinó poder pensar per un mateix allò que aprenem.
Coincideixen les mirades
Fixades en l’horitzó
Potser avui farem victòria
Potser enterrarem el foc
La lluita continua. No hi ha canvi sense somni, com no hi ha somni sense esperança5
L’educació és una lluita, i si volem canviar-la, i innovar els nostres sistemes educatius necessitem lluitar. No sols les idees teòriques faran possible canvis en els sistemes educatius. Educadors/es d’adults com en Sebas Parra, en Miquel Soler Roca i tants d’altres han contribuït a la reflexió sobre l’educació permanent i a la vegada al plantejament d’accions que s’encaminaven a la idea de combatre l’analfabetisme polític. I això implicava participar de les lluites veïnals, treballar amb els grups més necessitats, participar políticament i sindicalment… Freire ens va ensenyar que l’objectiu fonamental de l’educació és la desocultació de la realitat perquè posa en solfa els fonaments dels nostres models educatius autoritaris, jerarquitzats, segregadors, patriarcals, racistes, jerarquitzats, insolidaris. Aprendre és un procés de lluita i de transformació d’un mateix i del món que ens envolta.
Quina capacitat té una escola d’adults d’avui per prendre decisions al marge de les instruccions institucionals? Com ho valorem? S’ha arribat a la incapacitat de prendre decisions que no siguin les que es marquen a l’oferta de la Direcció General de torn? Hem posat en marxa com a educadores les capacitats d’entendre, comprendre, raonar i escollir de manera personal i col·lectiva…? El debat que tenim és si se’ns està “morint”, o si no s’ha mort, el model d’un determinat estil d’educació de persones adultes.
Per acabar, sento a la ràdio que l’entrenador del Sevilla, Sampaoli, deia a la roda de premsa prèvia al partit amb el Barça: “Al Camp Nou s’hi va amb dos ítems, la il·lusió i la por”. Si ho trasllado a una hipotètica roda de premsa per aconsellar joves mestres que volguessin anar a treballar a una escola de persones adultes els diria: “A l’escola d’adults s’hi va amb tres ítems: passió, compromís i lluita”.
Doncs ens mantindrem alçades
Ja no ens veuran de genolls
El sol mantindrà la flama
La lluna encendrà passió6
- Recordo aquestes paraules d’en Sebas Parra “Des d’aquells primers joves que van començar a ensenyar i aprendre a les barraques de Torre Alfons XII- Les Pedreres fins als que en aquests quaranta anys han esmerçat passió, compromís i lluita, i han plantat cara quan ha calgut a qui ha posat pals a les rodes” (Sebas Parra, en el llibre CFA Girona-escola d’adults 40 anys d’educació pública, popular i permanent).
- Sebas Parra (Socuéllamos, 1946–Girona, 2022), mestre, activista i membre del Nucli Paulo Freire. Llibres com “L’escola d’adults de Salt: una mirada apassionada”, “El sueño que fue”, “La força del coneixement” o l’últim “Rostolls” il·lustren la seva obra
- Analfabet polític segons Paulo Freire: l’analfabet polític -pot saber escriure o llegir o no-, és aquella persona que té una percepció ingènua dels éssers humans en les seves relacions en el món, una percepció ingènua de la realitat social, que li és un fet donat. Quelcom que és i no que està fent.
- SAREB(Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria) Es va crear el 2012 per adquirir els actius de les entitats financeres amb problemes de liquiditat i així sanejar els seus comptes. Coneguda popularment com “el banc dolent”, recull immobles dels anomenats “tòxics”, procedents de la bombolla immobiliària derivada de la crisi.
- Paulo Freire (1921-1997) pedagog brasiler.
- Roba Estesa . Cant de lluita.
