Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

Després de conèixer els últims resultats de les proves PISA, parlem amb docents i investigadors sobre l’avaluació internacional, la seva idoneïtat i com treure-li profit. «PISA serveix per a molt». «La veritat és que ens importa molt poc». Dues realitats, de les moltes possibles, que es poden dir de PISA i el seu impacte social o educatiu. La primera frase és de Javier M. Valle, docent de la Universitat Autònoma de Barcelona. La segona de Toni Solano, director d’institut a Castelló. Totes dues, en realitat, són molt certes. PISA és una avaluació que va néixer als 90 de la mà…

Les dades no són bones. Tot al contrari. Espanya, com la resta del món (gairebé íntegrament), continua perdent puntuació en l’avaluació educativa internacional més coneguda, PISA. Aquesta edició estava dedicada a les competències en ciències naturals, encara que també hi ha dades per a matemàtiques i comprensió lectora. Cap de les tres no surt ben parada. De fet, obté les pitjors dades des que es va començar a fer l’any 2000. A la presentació a Madrid, realitzada per Abelardo de la Rosa, secretari d’Estat d’Educació, i Tue Halgreen, analista sènior de l’OCDE i responsable de la coordinació de l’estudi PISA,…

Noranta anys després del cop d’estat i alçament militar que va donar lloc a la Guerra Civil, fer un exercici de memòria democràtica és, encara, quelcom necessari per curar i tancar ferides obertes que, per culpa de la Llei d’Amnistia del 77, mantenen milers de cadàvers a les cunetes. I fer aquest exercici és el treball de Nadia Gayoso, responsable de memòria democràtica a la Fundació Internacional Baltasar Garzón (FIGBAR). La Fundació va llançar fa 10 anys el projecte Memoritza’t. La lògica és similar a la de Viquipèdia: persones anònimes poden deixar informació sobre persones que van patir la repressió…

Fa un any 14 dones van denunciar públicament les situacions que van viure dins del CREA: presumptes delictes de coerció sexual, abús de poder i violència psicològica. Precisament, la setmana passada va començar el CIMIE26, congrés vinculat al catedràtic i el seu grup, el CREA. En aquest període hem pogut parlar amb algunes persones que al llarg dels anys han anat abandonant la xarxa de recerca en diferents moments. Totes parlen de jornades de treball maratonianes, manca de temps lliure, pressió per participar en activitats de voluntariat relacionades amb les comunitats d’aprenentatge i un llarg etcètera. Fem un repàs del que va passar…

Educació a l’ombra és el concepte que es fa servir per parlar de totes aquestes classes de reforç i complementàries que les famílies paguen. Pot ser perquè les seves filles i fills reforcin en matèries com matemàtiques, que practiquin algun instrument, o que aprenguin o reforcin un idioma. EsadeEcPol ha publicat un nou informe en què torna a posar el focus en un mercat educatiu que mou 2.600 milions d’euros anualment i en què participen el 47% de les famílies amb nenes i nens escolaritzats. Han utilitzat dades de l’INE i han constatat diferències respecte a l’informe anterior sobre l’educació…

Secta, grup coercitiu, grup abusiu… Són molts els noms que reben i les seves tipologies també són variades. Des dels que estan relacionats amb idees religioses fins als que volen salvar la humanitat transformant l’educació, per exemple. Emma Antelo, doctora en Psicologia i criminòloga, és investigadora del grup Invictus Investigació, de la Universitat de Barcelona, ​​universitat de la qual va partir l’informe contra el CREA per la possibilitat de ser un grup d’aquestes característiques: grup coercitiu d’alt control. «L’abús psicològic en grups coercitius, explica Antelo, és similar al que succeeix en una parella en casos de violència de gènere. Per exemple, aquell moment en què…

El 18 de maig del 2026, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana va convocar els sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d’Educació per negociar un acord de millora del sistema educatiu. Feia setmanes que la proposta inicial de la Conselleria circulava entre els sindicats i havia generat un rebuig generalitzat: salaris insuficients, ràtios que no baixarien fins al 2030, i compromisos que sonaven més a declaracions d’intencions que a acords concrets. Fora de l’edifici, centenars de docents es van congregar per donar suport als seus representants. El que segueix és una interpretació basada en els…

No és una anècdota ni un problema de quatre casos extrems. És una realitat que travessa la vida quotidiana de més de la meitat de la joventut espanyola. Així ho certifica l’informe Codi 505. Un estudi sobre les ciberviolències entre la joventut espanyola, publicat pel Centre Reina Sofia de Fad Joventut amb el suport de Telefónica i el Banc Santander. La investigació, basada en una enquesta representativa a nivell nacional a 1.500 joves entre 15 i 29 anys realitzada entre el febrer i el març d’aquest any, posa xifres a un fenomen que l’OCDE i la UNESCO ja identifiquen com un…

La Plataforma 0-3, que agrupa entitats i sindicats del sector, ha cridat avui a la vaga a totes les escoles bressol de Catalunya, tant públiques com privades. A les dotze del migdia s’han dut a terme manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i la propera jornada està prevista per al proper 20 de maig. L’inici d’aquestes jornades d’aturades el trobem fa exactament un mes, quan les educadores d’infantil de primer cicle de Madrid, cansades de la situació laboral en què viuen, van fer un cop de cap i van començar una vaga indefinida. Avui, ho han fet la resta de companyes de…

Plataforma d’Infància, entitat que engloba 70 entitats d’infància, ha presentat l’informe La pobresa infantil a Espanya. Anàlisi de l’Enquesta de Condicions de Vida amb Enfocament d’Infància 2026, sobre la situació de la pobresa infantil amb les dades de l’INE de l’enquesta de condicions de vida. Hi participen 70.000 persones, de les quals 12.000 són menors d’edat. Per primera vegada en els darrers anys, les dades de pobresa infantil han millorat, en línies generals, segons les dades amb què ha treballat la Plataforma. Tot i això, quan es miren les estadístiques, hi ha punts foscos. El primer és el lent ritme…