Reportatge

Quan els ideals transformadors et lliguen en un grup: CREA/Odissea

Secta, grup coercitiu, grup abusiu… Són molts els noms que reben i les seves tipologies també són variades. Des dels que estan relacionats amb idees religioses fins als que volen salvar la humanitat transformant l’educació, per exemple.

Emma Antelo, doctora en Psicologia i criminòloga, és investigadora del grup Invictus Investigació, de la Universitat de Barcelona, ​​universitat de la qual va partir l’informe contra el CREA per la possibilitat de ser un grup d’aquestes característiques: grup coercitiu d’alt control.

«L’abús psicològic en grups coercitius, explica Antelo, és similar al que succeeix en una parella en casos de violència de gènere. Per exemple, aquell moment en què la teva parella et diu que no surtis amb les teves amigues, que no són bones o que no entendran la nostra relació».

La piràmide

Poden ser grups molt grans o tenir només deu membres. L’important és l’obediència al grup i/o al líder. Això sí, l’organització és vertical i autoritària, explica aquesta investigadora. «Una estructura piramidal, amb poques persones a dalt en llocs d’autoritat, encara que hi pot haver càrrecs intermedis», explica Antelo.

Quan un s’acosta al CREA podeu veure paral·lelismes. Ramon Flecha és, sens dubte, el líder del grup, encara que el 2006 deixés la direcció en mans de Marta Soler. Per sota: la mateixa Soler, Lidia Puigvert, Rosa Valls, Carmen Elboj. Són gairebé la primera fornada del CREA, les tesis de les quals va dirigir Flecha (llevat de la de Soler).

I per sota, desenes i desenes d’investigadores també homes, però molts menys. Totes elles, en bona mesura, doctores gràcies al CREA: membres del grup han dirigit i tutoritzat els seus treballs i altres membres han estat part del tribunal, de vegades, el 100%.

Revisades més de 100 tesis entre 1995 i 2026, el 76% han estat doctorandes davant del 24% de nois. A la primera dècada, amb el CREA fent els seus primers passos, el grup era gairebé paritari: 13 dones i 10 homes. A l’últim lustre, han estat 24 dones davant de set homes (encara que va ser més exagerat entre el 2016 i el 2020, amb 24 dones davant de tres homes).

Es tracta de grups difícils d’identificar al principi, assegura Antelo. Solen tenir una façana idíl·lica, que et parla de Déu; o que et diu que siguis emprenedor, ser el teu propi cap. O que et poden ajudar amb el doctorat, a aconseguir estades a universitats importants de tot el món, a tenir una carrera acadèmica.

Ideal de transformació

Això, com explicaven algunes persones que van sortir del CREA, és el que els van dir. La transformació de l’educació, aconseguir que els nens i nenes pobres, migrants, gitanos, amb necessitats educatives, totes i tots, assoleixin les cotes més altes d’èxit educatiu. També que podries tenir tot el grup darrere perquè et donés suport i créixer a la teva carrera acadèmica, amb facilitat, amb possibilitat de publicar ràpidament en revistes indexades, etc.

Oriol García-Alzórriz tenia 25 anys quan Josep (nom fictici) el va convèncer perquè fos voluntari a l’escola d’adults de La Verneda, la millor del món, segons afirmen insistentment a CREA. Mesos després d’haver provat aquesta experiència, va acudir, convidat per aquesta mateixa persona, a la seva primera reunió a l’Associació de Professorat Odissea. “Vaig entrar perquè em vaig creure les idees”.

“L’ideal de la transformació ens ha fastiguejat a tots molt”, explicava una investigadora a aquest diari, referint-se a les llargues jornades de treball que cedien al grup. “Com desaprofitaré el meu temps a dormir a les nits si la meva feina millora la vida de nenes i nens?”, tancava.

Aquest tipus de grups “et fan sentir valorat, estimat, abrigallat”, almenys, quan s’acosten a tu al principi

La granota a l’olla

El control del temps, de la vida, és un d’aquests factors clau que es despleguen als grups coercitius. Abans ho explica amb la metàfora de la granota que es va coent en una olla l’aigua de la qual, cada vegada, està més calenta. “Fins que la granota està tan cansada que no en pot sortir”, explica.

Acostumen a buscar persones que estan passant per una època de vulnerabilitat: han acabat una relació llarga, han patit la defunció d’alguna persona important, estan en una edat complicada, amb un futur incert… “Et fan sentir valorat, estimat, abrigallat”, explica Antelo, el que es coneix com a love bombing (bombardeig d’amor).

Aquesta és una altra de les claus. «L’abús psicològic no només l’exerceix del líder, sinó que s’exerceix a nivell grupal, són les mateixes dinàmiques del grup», comenta Antelo.

García-Alzórriz, exmembre d’Odissea i que actualment forma part d’AFISE (Associació de Suport a Afectats i Informació sobre Sectes) explica que comença a participar a les famoses tertúlies literàries dialògiques. La primera serà amb el llibre L’amor a la societat del risc, escrit pel difunt amic de Flecha, Jesús Gómez “Pato”. El llibre es converteix en una mena de bíblia de les relacions sentimentals.

«Em trobava formant part d’una elit acadèmica que transformaria el món des de l’educació», explica García-Alzórriz. Això sí, la persona que l’introdueix al grup li explica que per transformar el món, ha de transformar-se ell mateix primer; amb l’ajut del llibre de Gómez.

Ha de resocialitzar-se i aprendre a enamorar-se bé. Explica que hi ha un procés de recondicionament del passat. «Creus que fins aleshores no ho has fet bé, però ara, amb l’ajuda del grup, ho aconseguiràs».

En grups com CREA o Odissea (Oriol García-Alzórriz assegura que no és fàcil fer la distinció entre tots dos), un cop s’hi entra, cada vegada se li demanen més coses a la persona. Redacció d’articles per a projectes o, com li va passar, participar com a voluntari en la consolidació d’una comunitat d’aprenentatge amb mestres.

En el cas del CREA, els seus exmembres parlen de jornades de voluntariat a les comunitats d’aprenentatge, però també de formar part de les revistes que editen, organitzar congressos, redactar o editar investigacions, preparar monogràfics en revistes, fer classes, fer tota la burocràcia aparellada a una investigació finançada per la Comissió Europea, assistir a seminaris de formació.

No participaràs?

I la possibilitat d’afluixar el ritme és cada cop menor. És una cosa que altres exmembres comenten. «No participaràs en això? Perdràs una oportunitat important», exemplifica Antelo. Comencen algunes advertències més o menys vetllades que acaben per condicionar la conducta personal en favor de la cúspide del grup.

García-Alzórriz explica que comença a viure en un pis amb la persona que l’introdueix a Odissea i un altre company. Hi ha alguns pisos compartits segregats per sexe dins del grup. «Saps que hi ha un esglaó més en l’evolució personal i compartint pis podries evolucionar molt més», comenta. Un pas més a l’autotransformació i la transformació del món.

«Sentia que amb el meu entorn aliè al grup estava perdent el temps. I, a poc a poc, vaig anar dedicant menys temps als meus amics»

Al principi, ell mantenia els llaços amb els seus amics de sempre, però en els moments comuns a la casa, els altres li expliquen les activitats tan transformadores que fan al seu temps “lliure”: cinefòrums, més tertúlies dialògiques, etc.

«Sentia que amb el meu entorn aliè al grup estava perdent el temps. I, a poc a poc, vaig anar dedicant menys temps als meus amics», explica García-Alzórriz. A això se suma que li diguessin que havia de dedicar el seu temps a les persones que, com ells, es volien transformar. Un clàssic daquest tipus de grups, separar les persones dels seus entorns previs.

Tot això amanit amb altres elements com el control de la informació (què es pot llegir o veure) i l’adoctrinament (nosaltres versus la resta).

García-Alzórriz explica que al seu pis es desenvolupen setmanalment “assemblees sentimentals” en què el grup parla de les seves relacions passades. «El grup t’ajuda a valorar la manera com t’has enamorat fins ara i t’ofereix canviar i millorar la teva manera d’entendre l’amor gràcies als ensenyaments del llibre de Jesús Gómez», tot plegat amb un suposat aval científic internacional. «Aquí, o trenques, o estàs atrapat», explica aquest exmembre de l’estructura de CREA.

Dicotomies

Antelo posa sobre la taula algunes frases clau com “fem el bé”, “vetllem pel futur”, “una altra gent no entén el que fem”, “no ho fa bé”. D’alguna manera, explica, el grup coercitiu està en possessió de la veritat.

El CREA, gairebé des de l’inici, però sobretot després del projecte INCLUD-ED, he fet un desplegament molt important d’aquest tipus de discursos: són els que duen a terme actuacions educatives d’èxit que, a més, han avalat la comunitat científica internacional. El que fa la resta de la gent no està provat ni té efectes positius en l’educació de totes i tots els nens.

Abans ho explica que es desenvolupa un pensament de tot o res, no hi ha una escala de grisos ja que estàs amb el grup o en contra. Una cosa que encara avui, després de les tres denúncies (2004, 2016 i 2025), se segueix repetint. Si critiques al CREA o a Flecha estàs en contra de la ciència, de l’educació, ets un assetjador de segon ordre, o un periodista del fang.

“Les pràctiques que defensàvem estaven validades”, explica García-Alzórriz. Validades per la comunitat científica internacional, com no paren de repetir des de fa anys. «I el que no són aquestes pràctiques, són ocurrències», explica. “És un plantejament dicotòmic”, diu.

Conseqüències

Les conseqüències són moltes i variades i depenen de múltiples factors. No tant del temps transcorregut dins del grup coercitiu, com de la intensitat de l’experiència. Com comenta Emma Antelo, hi pot haver persones que passin tres anys molt complicats i d’altres que, en 15, no hagin percebut res de l’anterior.

Entre els molts malestars, hi ha el dol pel temps viscut dins del grup. A CREA hi ha qui ha estat poc, un any. Però també qui ha estat més de dues dècades. La sensació de temps perdut pot ser enorme.

El dol per les persones que es queden a dins quan tu marxes. Persones que segurament deixaran de tenir relació amb tu, que no et tornen a parlar mai, quan no es converteixen en qui t’assetja d’una manera o altra. Aquelles amb què has compartit vida, ideals i moltíssim temps.

Antelo explica que les conseqüències també varien en funció del gènere, de la seva orientació sexual, de si va arribar al grup més jove o menys, de si va néixer al seu si (com és el cas de diverses persones, unes fora i altres dins de CREA).

La investigadora explica que, més enllà dels trastorns com depressió, ansietat o estrès posttraumàtic, es desenvolupen una sèrie important de malestars emocionals com ira cap al grup, un mateix o la família; sentiments de culpabilitat per “deixar-se enganyar”. Antelo posa èmfasi que es produeix una situació d’abús psicològic, no és un deixar-se enganyar.

Hi ha afectació en tots els àmbits de la vida, com el desenvolupament de dificultats psicosocials, baixa autoestima, desesperança. Es produeix dificultat per prendre decisions (abans les prenia el grup), i cal reconciliar-se amb un mateix, amb el seu projecte de vida.

Hi pot haver dificultats per relacionar-se amb els altres; que explico del que ha viscut i fet; dificultats per relacionar-te íntimament després que t’hagin ensenyat a fer-ho dins del grup.

“Et diran que ho vas consentir, però era un consentiment viciat, sota l’abús psicològic”

També problemes de conducta alimentària, a nivell sexual, somatitzacions, dificultat per dormir, consum de substàncies, trastorns clínics. Explica Antelo que tot això depèn també dels suports que es trobin en sortir del grup en qüestió.

“Si hi sumes abús sexual, el malestar es multiplica”, comenta la investigadora. “Et diran que ho vas consentir, però era un consentiment viciat, sota l’abús psicològic”. No és possible dir que no a estar amb “qui més sap”, amb algú tan glorificat com el líder del grup on ets.

Antelo afirma que, en relació a grups sectaris o coercitius, “estem com amb la violència de gènere fa 20 anys, quan et deien ‘haver-ho deixat’”.

Al llarg procés de recuperació de García-Alzórriz, ell s’alegra de no haver estat més encantador perquè els seus intents d’incorporar més persones a l’estructura d’Odissea o CREA no van ser fructífers.

A les persones que va intentar convèncer la validesa científica, quan va canviar la seva manera de pensar els va advertir d’aquest gir. «Molts dels termes que usen són hipòtesis grandiloqüents», afirma, com que La Verneda és la millor escola d’adults del món. «Està demostrat? Potser es pot demostrar?».

Aquest periodista ha intentat posar-se en contacte amb l’Associació de Professorat Odissea per demanar el seu punt de vista, però no ha rebut cap resposta.

En aquest text es descriuen, tant per part d’Emma Antelo com per part d’Oriol García-Alzórriz, situacions i comportaments que poden tenir semblances amb dues taxonomies que el grup a què pertany Antelo ha investigat. Podeu consultar un resum aquí i, una mica més avall, els textos que les desenvolupen ¹ .

Taxonomia de l’abús psicològic

• Aïllament. La intenció és separar la persona d’amistats prèvies o familiars, d’entorns de treball, aficions o, fins i tot, de llocs de residència previs.
• Control i manipulació de la informació. Manipular o amagar informació al membre, així com donar indicacions sobre la informació que pot donar a l’exterior. També la creació de neologismes que faciliten “l’ús de clixés doctrinals” i formulacions maniquees.
• Control de la vida personalitat. Des del control sobre l’economia personal, la intenció que el temps lliure s’ocupi amb el grup, control del comportament a través d’altres companys, control sobre les relacions afectives i sexuals (quines pràctiques i amb qui); imposar patrons que debilitin físicament la persona (estils d’alimentació, manca de son, alteració d’estats de consciència, impedir acudir al metge) o induir el subjecte perquè les decisions importants les prengui el col·lectiu.
• Abús emocional. Foment interessat de certs sentiments positius, exigència que l’individu es lliuri al grup, intimidació i amenaça, humiliacions, menyspreu, manipulació del sentiment de culpa… Atorgament de perdó.
• Adoctrinament en un sistema de creences maniqueu. Reconstrucció en negatiu del passat, denigració del pensament crític, exigència de plena integració amb la doctrina, glorificació del grup davant de la resta (que és denigrat).
• Imposició d’una autoritat única i extraordinària. S’imposa una autoritat única alhora que se li atribueixen qualitats especials al líder.

Taxonomia de dificultats en supervivents de grups abusius

• Problemes emocionals. Ansietat i por; dol, vergonya i culpa, tristesa i desesperança, ràbia i ira i/o baixa autoestima.
• Problemes cognitius. Problemes per a la presa de decisions, d’identitat, d’evitació, d’ideació irracional, estats dissociatius.
• Problemes relacionals. Manca d’habilitats socials, dificultat per establir relacions íntimes o estables, dependència o desconfiança.
• Altres conductes problemàtiques específiques. Somatització, alteracions del son, de la conducta alimentària, problemes sexuals, conductes addictives.

Per saber-ne més

Si coneixes algú que creus que està en una situació semblant a les descrites més amunt, hi ha organitzacions que et poden ajudar i ajudar aquesta persona a sortir d’un grup coercitiu.

• AIS associació de recerca sobre socioadiccions. Experts en grups coercitius
• AFISE familiars i afectats
• AIIAP afectats, familiars i professionals. Reben gent per orientar
• REDUNE xarxa de prevenció del sectarisme i de l’abús de feblesa

Antelo recomana el suport familiar i d’amics per afrontar aquestes situacions, més enllà de les associacions. Tot i que, al final, depèn de cada persona. Hi ha qui prefereix demanar ajuda professional especialitzada.

1. Rodríguez-Carballeira, À., Saldanya, O., Ametllers, C., Martín-Peña, J., Escartín, J., & Porrúa-García, C. (2015). Group psychological abuse: Taxonomy and severity of its components. The European Journal of Psychology Applied to Legal Context, 7(1), 31-39. https://doi.org/10.1016/j.ejpal.2014.11.001
   Rodríguez-Carballeira, Á., Saldaña, O., Ametllers, C., Martín-Peña, J., Escartín, J., & Porrúa-García, C. (2016). Abús Psicològic a Grups: Taxonomia i Severitat dels seus Components. International Journal of Cultic Studies, 7 ↩︎