Actualitat

Els pitjors resultats de la història de PISA a Espanya

Les dades no són bones. Tot al contrari. Espanya, com la resta del món (gairebé íntegrament), continua perdent puntuació en l’avaluació educativa internacional més coneguda, PISA.

Aquesta edició estava dedicada a les competències en ciències naturals, encara que també hi ha dades per a matemàtiques i comprensió lectora. Cap de les tres no surt ben parada. De fet, obté les pitjors dades des que es va començar a fer l’any 2000.

A la presentació a Madrid, realitzada per Abelardo de la Rosa, secretari d’Estat d’Educació, i Tue Halgreen, analista sènior de l’OCDE i responsable de la coordinació de l’estudi PISA, tots dos van assenyalar cicles més enllà de les polítiques educatives com a causants d’aquesta caiguda.

En la prova han participat 760.000 estudiants de 15 anys de 91 països, i 30.000 dels alumnes són d’Espanya. L’OCDE calcula que una pèrdua de 20 punts equival a tot un curs escolar, i és el que li ha passat a Espanya en comprensió lectora: ha caigut 23 punts respecte al 2022, fins a situar-se en 451, el seu mínim històric (la mitjana de l’OCDE és de 461 i la de la Unió Europea de 459).

En matemàtiques, la davallada ha estat de 16 punts i s’ha situat en els 457, per sota de l’OCDE i la UE, tots dos amb mitjanes de 463 punts. I en ciències ha baixat 8 punts fins als 477, una xifra inferior a l’OCDE (482) i la UE (481).

Una caiguda constant

Halgreen va comentar que, si es miren les dades internacionals des del 2015, es pot apreciar aquest descens de les puntuacions globals. Un descens que s’accelera en les dues darreres edicions, la del 2022 (presentada el 2023) i l’actual, del 2025.

Per a l’analista, cal veure clarament la influència de la pandèmia a nivell global, però va assenyalar que el 2015 la penetració dels mòbils a la societat ja tenia força força. Ara són a tot arreu. Una situació que s’accelera per la IA i les xarxes socials.

L’alumnat avaluat té dificultat per treballar amb textos extensos, amb la possibilitat de relacionar-ne una informació amb una altra. Són capaços de llegir ràpidament, però perden capacitat d’interpretació pel camí. «Les proves que baixen —va dir Halgreen— són les de text llarg, en què cal integrar informació, en què cal posar en joc processos de pensament més complex». A més, l’alumnat que més temps dedica a les pantalles obté pitjors resultats.

«Cal treballar per recuperar una lectura interpretativa i pausada», va assegurar De la Rosa a la presentació de les dades per a Espanya de PISA 2025. En aquest sentit, va assenyalar que s’han posat sobre la taula diferents programes de cooperació territorial, però, observant la trajectòria de les dades en els darrers anys, els esforços no estan sent suficients.

Queda una certa sensació d’esgotament. Són dues dècades d’avaluacions, però una on les dades no han deixat d’empitjorar, si bé hi ha països que no han deixat de millorar a Àsia, com la Xina, el Japó o Singapur, on, més enllà de les polítiques netament educatives, hi ha grans diferències culturals pel que fa a l’esforç que fan famílies i estudiants, que inverteixen importants quantitats de diners, temps i esforç per superar qualsevol avaluació.

Bona part de l’entorn europeu pateix descensos. Notables són els de Finlàndia que, encara que es troba sobre els 500 punts, en els darrers 20 anys n’ha perdut gairebé 60, equivalent a tres cursos. Però la tendència a la baixa es veu en altres com Alemanya, França, Suècia, Noruega o Portugal. A l’altre extrem, països com Singapur no deixen d’elevar els números.

Caiguda competencial

La caiguda en lectura és generalitzada a la major part dels països i comunitats autònomes. I la seva importància és clau perquè és la competència que obre les portes de l’aprenentatge d’altres matèries. O ho hauria de fer.

Però no és l’única. La competència en ciències era estudiada de manera monogràfica en aquesta edició de PISA. Històricament, Espanya havia aguantat a prop de la mitjana de l’OCDE i de la UE. I ho segueix fent, amb excepció que en els últims anys, totes tres han anat relliscant pel pendent. Inexorablement i sense que ningú hagi sabut ben bé què fer. Les dades no són bones ara tampoc. La competència que millor manejaven noies i nois ha caigut en 10 anys molts punts.

Començant per les comunitats amb millor puntuació el 2025, però també el 2015. Castella i Lleó ha baixat 26 punts. Els mateixos que ha perdut Galícia; 21, Madrid. Pitjor és el cas de Navarra, que ha baixat 40 punts (dos cursos). Tot i que la caiguda més abrupta és la de València, amb 44 de diferència en aquest mateix termini.

A Matemàtiques les coses no són millors a 10 anys vista. De nou, totes les autonomies perden punts, encara que algunes ho fan de manera molt preocupant. Navarra baixa 56 i València, 50. Suposa una diferència de dos cursos i mig respecte de fa una dècada. La mitjana espanyola és de 29 punts menys, és a dir, un curs i mig. La que menys baixa és les Canàries, amb 10, encara que queda amb 442 punts en aquesta avaluació.

Què passa amb els nens rics?

Potser la dada més cridanera de l’informe PISA, almenys per al cas espanyol, és que els joves amb més renda, que són els que acostumen a tenir millors resultats, són el grup que més ha perdut punts a la prova sobre competència en ciències.

Preguntat per aquesta qüestió, Abelardo de la Rosa ha comentat que l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa haurà d’estudiar les microdades de PISA per intentar esbrinar què ha passat entre aquests joves. Al Ministeri no tenen una hipòtesi sobre aquesta qüestió, almenys, de moment.

A l’informe per a Espanya fet públic, de fet, no s’ofereix gaire informació. No se sap si aquest descens és homogeni a totes les comunitats autònomes, o es produeix més en unes o altres.

Més del mateix

Les noies tornen a puntuar millor que els nois en ciències i en llengua, però no en matemàtiques. Aquesta nova edició de l’avaluació torna a assenyalar com l’alumnat d’origen migrant (sigui de primera o segona generació i sense distingir-ne l’un de l’altre) obté resultats pitjors.

De nou, l’ISEC marca una diferència important en les dades que, si es regulés, revelaria que l’escola pública obté millors resultats que la privada.

Com en altres edicions anteriors, l’alumnat espanyol demostra tenir un sentiment més gran de pertinença al centre educatiu que els seus homòlegs d’altres països i pateix, en menor mesura, assetjament i ciberassetjament.

Les dades, com cada tres anys, arriben als mitjans. Passarem unes quantes setmanes d’anàlisi sobre les causes de la baixada de dades, i a una constant, no només a Espanya. Les i els experts desglossaran durant mesos més i més dades recollides per l’OCDE i, esperem, algunes administracions recolliran el guant per intentar remenar aquest descens lent, però molt clar.

Com el mateix secretari d’Estat va anunciar, segur que hi haurà una Conferència Sectorial amb totes les comunitats autònomes amb monogràfics sobre PISA. Caldrà esperar per veure què en surt de tot això en forma de polítiques públiques.

Reaccions

Els resultats de Catalunya no s’han fet públics per un error en la mostra de l’alumnat seleccionat, de manera que les dades no es poden comparar. Tot i això, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, es va obrir a iniciar un debat sobre els reptes del sistema educatiu català amb tota la comunitat educativa, incloent-hi les famílies, després dels mals resultats de l’estudi. Va destacar la importància de recuperar la comprensió lectora, per a la qual cosa va apostar per les biblioteques escolars i per un bon ús de les noves tecnologies digitals.

Des de l’entitat Equitat.org, van posar de manifest que la davallada dels resultats globals de PISA confirmen un deteriorament dels aprenentatges, sobretot en lectura i matemàtiques ja abans de la pandèmia. «La lectura és el principal senyal d’alarma. És on més cau Espanya i on l’OCDE detecta indicis de menor lectura profunda, més respostes precipitades i dificultats per mantenir l’atenció i treballar amb informació complexa. Una pitjor competència lectora afecta els aprenentatges en totes les matèries», va assegurar en un comunicat. El repte, remarquen, no és llegir més, sinó amb profunditat.

El sindicat STEs-I va alertar de les diferències territorials: mentre Astúries té 471 punts en lectura, Melilla en té 379. L’organització demana més recursos humans, reducció de ràtios, biblioteques escolars ben dotades i un reforç de la lectura pausada davant «l’ús indiscriminat de pantalles», i és que la comprensió lectora és l’aspecte que més li preocupa, a recordar: Espanya obté 451 punts, 10 menys que la mitjana de l’OCDE i 23 menys que el 2022.