Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

La Fundació ANAR va atendre 250.000 peticions d’ajuda el 2025 a través dels seus diferents serveis -telèfon, xat i correu electrònic- amb què va poder ajudar 19.990 nens, nenes i adolescents (NNA) a tot Espanya, segons recull l’Informe anual de les Línies d’Ajuda ANAR 2025. Aquestes dades reflecteixen la dimensió d’un servei que, com va destacar durant la presentació de l’informe el director tècnic i el portaveu de l’entitat, Benjamín Ballesteros, constitueix un recurs essencial per a menors que travessen situacions de vulnerabilitat, risc o desemparament. El document analitza les consultes rebudes al llarg de l’any a través del Telèfon ANAR d’Ajuda a…

«Pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, a més d’episodis d’assetjament i pressió». Aquestes són algunes de les conclusions a què han arribat la comissió d’investigació formada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). De la mateixa manera, aixeca la suspensió de l’Associació Catalana de Sociologia, decidida l’11 de desembre. A partir d’ara, hi haurà una junta provisional que haurà de refer els estatuts. «La comissió d’investigació ha conclòs que, sota el mandat de la Junta Directiva dominada des del 2017 per membres del grup CREA, s’ha produït un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’ACS, caracteritzat per actuacions contràries al…

L’única tesi doctoral amb elements quantitatius i una metodologia quasiexperimental, no va poder sostenir que les actuacions educatives d’èxit publicitades per CREA en INCLUD-ED tinguessin els efectes anunciats. L’evidència científica internacional que avala les actuacions educatives d’èxit promogudes des del CREA des de finals dels 90 no acaba de ser tan evident. Es tracta, principalment, d’afirmacions que surten de recerques realitzades per membres de la xarxa, sobre els resultats del projecte INCLUD-ED, com si de proves quantitatives es tractessin, però sense fer cap estudi fora del marc qualitatiu de recerca. L’única recerca que han intentat avaluar quantitativament els efectes d’aquestes…

En aquest article ens centrarem en el paper publicat a l’últim terç de 2025. Sota el títol “It is Very Clear what Improves Educational Results and What Does Not”, un grup nodrit d’investigadors i investigadors intenten demostrar l’impacte de les actuacions educatives d’èxit en el rendiment acadèmic. Per això, utilitzen 11 centres de comunitats d’aprenentatge que comparen amb les estadístiques oficials i generals de les avaluacions realitzades per la Generalitat catalana a tots els centres. D’una banda, comparen un sol centre i, de l’altra, els altres deu. Tots ells, segons expliquen al text, tenen una certa trajectòria com CdA i, a més, bons resultats.…

Un dels mantres del CREA és que les actuacions educatives d’èxit, aquelles que van donar carta de naturalesa al projecte pedagògic de comunitats d’aprenentatge, és que tenen l’aval de la comunitat científica internacional. Que són les úniques que han demostrat funcionar en qualsevol context en què s’implementin. En aquest text analitzem dos productes dels seus investigadors i investigadors, amb Ramón Flecha al capdavant, per veure fins a quin punt poden sostenir el que afirmen. Projecte INCLUD-ED del CREA El primer és l’informe final del projecte INCLUD-ED, aquell que es va desenvolupar entre el 2006 i el 2011, amb un importa…

«Recomanem respectuosament que WERA suspengui la seva relació institucional amb AMIE o, com a mínim, que les relacions es mantinguin en suspens mentre es duen a terme i s’aclareixen les investigacions en curs». Aquesta és part de la carta que diverses personalitats de diverses universitats espanyoles i centres de recerca han fet arribar al comitè de l’Associació Mundial de Recerca Educativa (WERA, per les sigles en anglès). Aquesta organització engloba moltes altres, entre les quals hi ha l’AMIE. L’AMIE (Associació Multidisciplinar de Recerca Educativa) va néixer el 2014 de la mà del CREA. Des de llavors, entre altres coses, ha…

La maquinària que ha fet créixer de manera constant la influència d’aquesta xarxa d’investigadors i investigadors es basa en allò que diverses persones, com va dir Mariano Fernández Enguita, han definit com un model de negoci. No basat en els diners (o no només), sinó en el prestigi acadèmic. «El CREA era bo en l’autopromoció i en obtenir el suport de figures destacades al camp», explica un acadèmic estranger que prefereix mantenir l’anonimat. Va visitar fa anys el grup a la Universitat de Barcelona i va tenir ocasió de conèixer algunes comunitats d’aprenentatge. Les seves paraules prenen certa importància quan…

Mariano Fernández Enguita, catedràtic emèrit de Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, ha tingut una història propera a Ramón Flecha des que es van conèixer als 70. I, després de gairebé 50 anys, també una història de certs enfrontaments. Parlem sobre ella i també sobre les investigacions que han fet des de fa 20 anys. Fa 30 anys que el CREA i en Ramón Flecha parlen d’evidència científica internacional i d’actuacions educatives d’èxit. Se’ls ha refutat molt poques vegades. Tu en un article fa deu anys i una tesi doctoral que assenyalava un impacte escàs de les mesures proposades en comunitats d’aprenentatge. Com…

Cap al 1991 Ramón Flecha, juntament amb el seu difunt amic Jesús Gómez van posar en marxa el germen del que seria el CREA, un grup investigador que després de més de 30 anys d’història, tres denúncies i diverses investigacions, es va autodissoldre, formalment, el Nadal passat. En aquests anys, més enllà de les polèmiques i denúncies el 2004, el 2017 i el 2025, el CREA ha estat capaç d’estendre’s des de la Universitat de Barcelona a moltes altres (Rovira i Virgili, Girona, Autònoma de Barcelona, ​​València, Deusto, País Basc, Màlaga, Valladolid, etc.) i generar tota una estructura preparada per aconseguir quotes de poder…

L’escola com a “fonendoscopi” del malestar emocional “L’aula és on es veu que un nen arriba dilluns amb poca higiene, o que al maig porta mànigues llargues perquè possiblement s’autolesiona”. Amb aquesta imatge, el psicòleg Javier Urra descrivia durant la presentació del vademècum Salut mental i benestar emocional a l’escola el paper del professorat com a primer detector de senyals d’alerta. Per ell, l’escola és “el veritable termòmetre dels problemes que hi ha a la societat i a les llars” i, per tant, un espai clau de protecció: “No és només de detecció dels problemes, sinó també de protecció”. El vademècum, elaborat…