Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’escàndol generat després que trascendís que diversos estudiants havien denunciat el catedràtic de Sociologia de la UB Jesús de Miguel per assetjament sexual –un cas que no s’ha pogut jutjar ni sancionar perquè els fets havien prescrit tot i que la fiscalia hi trobava evidències clares de delicte– posa una qüestió important sobre la taula, la de la violència de gènere a les universitats. Un grup d’estudiants de la UB ha impulsat un manifest al respecte que presentaran aquest dimecres al rectorat de la universitat. Asseguren que “les Universitats no són institucions alienes a les relacions de poder i violències“.
“Ens pensem que la universitat és un àmbit protegit perquè hi ha el mite que tothom amb un cert nivell d’estudis no cau en unes determinades pràctiques, i el problema està en certa manera invisibilitzat”, explica Tània Verge, agent d’igualtat de la Universitat Pompeu Fabra. Un estudi realitzat entre el 2006 i el 2008 en sis universitats espanyoles, coordinat des de la Universitat de Barcelona, va trobar que el 65% de les persones enquestades coneixien o havien patit alguna situació de violència de gènere en l’àmbit universitari. No obstant, la gran majoria no reconeixen com a violència de gènere situacions que estan tipificades com a tal.
En el moment de la realització de l’enquesta el 92% dels estudiants desconeixia si la seva universitat tenia algun servei específic al qual recórrer en cas de ser víctimes de violència de gènere. Aquests serveis són cada cop més presents a les universitats. La Facultat d’Economia i Empresa de la UB, a on imparteix classes el catedràtic en qüestió, va posar en marxa una comissió d’igualtat a finals del 2010 i posteriorment va aprovar un protocol d’actuació. La degana Elisenda Paluzie remarca que aquesta va ser una iniciativa innovadora que es va estendre a altres facultats de la universitat i, finalment, la UB aprovarà un protocol per a la prevenció, detecció i actuació contra les situacions d’assetjament sexual per a tota la universitat basat en els de les facultats que ja en disposen.
El paper de les relacions de poder
“La jerarquia afegeix una càrrega de desempara, de saber que és una persona que t’avaluarà, de la que depèn la teva progressió en els estudis, especialment si no està clar a on pot recórrer la persona que sigui víctima”, explica Tània Verge. Tanmateix, per Sandra Ezquerra, professora de Sociologia a la Universitat de Vic, “la desigualtat no prové tant de que sigui el teu professor sinó d’altres relacions de poder”.
“No només hi ha una relació de poder formal, del professor cap a l’estudiant, sinó que també hi ha un relació de poder en base al carisma, d’admiració dels estudiants cap a un professor perquè té una experiència, una reputació o un discurs brillant, i sovint els professors no es comporten correctament amb aquestes relacions de poder”, assegura Ezquerra.
“En aquest cas hi ha una zona grisa perquè no parlem de menors d’edat i si intentes criticar-ho se t’acusa de paternalisme o de no respectar la voluntat de les persones, però hi ha relacions establertes i pot haver-hi desigualtats”, explica la professora de la UVic, que afegeix que en totes les relacions entre professors i estudiants que ha conegut, “quan acaben malament la part perjudicada és sempre l’estudiant”.
El cas que ha aixecat la polèmica
La degana Elisenda Paluzie, que evita anomenar l’acusat perquè recorda que no ha estat condemnat, remarca el paper del protocol d’actuació de la facultat en fer aflorar el cas del catedràtic. “La primera queixa que vaig rebre, que era només un correu d’aquest professor convidant una alumna a fer un cafè, la vaig derivar a la comissió d’igualtat, i aquesta la va abordar i s’hi van sumar altres queixes”, explica.
Les acusacions a aquest catedràtic, de fet, venen de lluny, i la mateixa degana admet que quan ella estudiava, “aquest professor mantenia relacions més enllà de la classe amb alumnes”, però afegeix que no tenia constància que fossin sense acord de l’estudiant o de tipus sexual. Una altra professora de la facultat explica que era habitual que De Miguel proposés a les estudiants, com assegura que li va proposar a ella, fer tutories a casa seva.
De totes les queixes que van rebre, tres, després de passar per els òrgans competents dins la universitat, van ser derivades a fiscalia. Les diligències recollides pel fiscal mostren les relacions que denunciaven els estudiants amb el catedràtic, tot i que finalment no es va procedir a judici donat que el presumpte delicte ja hauria prescrit, ja que els fets denunciats van tenir lloc el curs 2007-2008.
No obstant això, l’informe de fiscalia considera que “no hi ha cap dubte que tots i cadascun dels testimonis realment identifiquessin el comportament del denunciat com una maniobra per intentar mantenir una una relació fora de l’àmbit acadèmic i que alguns d’ells, arran dels fets, hagin modificat les seves expectatives acadèmiques”.
“Des del punt de vista de la legalitat vigent ja s’ha fet tot el que es podia fer”, explica la degana. Tot i això, afegeix que “en aquests moments el professor no dóna docència perquè ha coincidit que ha tingut un fill i es troba de baixa, però intentem trobar solucions perquè no imparteixi més classes, tot i que no tenim mecanismes per imposar res”, remarca.
Els testimonis dels denunciants
En un dels casos recollits per la fiscalia, un estudiant explica com el catedràtic el va convidar a casa seva, amb el pretext de tractar qüestions acadèmiques, i va acabar fent-li un massatge. “Aquest comportament resultava estrany per al testimoni, però va accedir ja que considerava al Sr. de Miguel com el seu mentor i gaudia de tota la seva confiança”, diu el text de la fiscalia. En una segona trobada, segons va testificar l’estudiant, l’acusat li va agafar el penis, davant el que va quedar-se “en estat de xoc”. Aquest estudiant va abandonar la facultat durant dos cursos després dels fets.
Una altra estudiant va fer arribar a la fiscalia correus que rebia del catedràtic amb expressions de marcat caràcter sexual. Una situació que, explica, la feia sentir incòmoda però no sabia com gestionar ni aturar. Els correus incloïen fragments tals com: “Has estat molt bé a la presentació, però he de dir-te que et movies molt y de forma sinuosa (eròtica)”; “Per a un noi de 60 anys com jo un munt d’activitat frenètica al llit”; “Vine un dia a casa”; entre altres.
“Condemnem tot això, no ho acceptarem a la universitat i seguirem treballant per a que no passi“, assegura la professora Cristina Carrasco, presidenta de la Comissió d’Igualtat de la Facultat d’Economia i Empresa.
Mecanismes útils i feines pendents
Les especialistes consultades coincideixen en la importància que tenen els mecanismes que estableixen les universitats per combatre la violència de gènere, però no obliden que encara queda molt per fer. Carrasco considera que el protocol del que disposen a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB “et permet actuar, seguir tot el procés, i a més quan la gent s’assabenta que hi ha un protocol s’anima a presentar la denúncia”.
Ezquerra, no obstant, lamenta que els mecanismes establerts per les universitats “sovint queden en paper mullat”. Verge assegura que a la UPF “en general no es coneixen casos de violència de gènere, tot i que hi ha instàncies a les que poden acudir les víctimes”. L’Agent d’Igualtat del centre no té cap dubte que es donen casos tot i que no els coneguin, i per això considera que “fa falta molta feina, sobretot a nivell de sensibilització amb el sexisme, que ja és una violència en si, i és la base de molts tipus de violència”.
El Diari de l’Educació, 2025