Aquest és un article publicat originàriament a eldiario.es
Les universitats espanyoles segueixen pagant bona part dels plats trencats de la crisi. O més aviat, el Govern central creu que se les pot seguir castigant amb retallades sense tenir en compte la precària situació econòmica en què moltes d’elles es troben des de fa temps, segons denuncien els mateixos rectors, professors i alumnes.
Una dada que més avala aquestes denúncies és que les universitats espanyoles han vist retallades entre 2011 i 2013 més de la meitat de les inversions destinades a la investigació. En concret, en aquests dos últims anys de Govern del PP, el pressupost a nivell estatal en R+D per a les universitats ha passat de 348.686.166 euros el 2011, a 158.622.269 euros el 2013, fet que suposa una retallada global de 190.063.904 d’euros, és a dir, un percentatge del 55% menys, segons una resposta parlamentària enviada pel Govern al diputat del PSOE per Màlaga, Miguel Ángel Heredia.
Enmig del debat sobre el canvi de model universitari, Rafael Garesse, membre de la Comissió Sectorial R+D i vicerector de Política Científica a la Universitat Autònoma de Madrid, assegura que “la investigació està patint molt en aquesta conjuntura” i recorda que el seu desenvolupament “és essencial per a una docència de qualitat” en un entorn intel·lectual “que generi coneixement”.
Francisco Tirado, Vicerector d’Investigació en la Universitat Complutense de Madrid (UCM), tem que les retallades provoquin l’extinció de grups de recerca de segon nivell que, amb la situació actual, “han de treballar a un ritme més lent i no poden assistir a congressos internacionals per presentar les seves avanços”.
Actualment, aquest centre universitari, referent en investigació a Espanya, compta amb entre 600 i 800 persones contractades per desenvolupar projectes, una xifra que, segons Tirado, “va fluctuant”. El 2008, l’any més prolífic pel que fa a inversió, n’hi havia més de 1.000.
Europa com a sortida
L’horitzó 2020 (VIII Programa Marc Europeu) és l’última esperança per al sector investigador, la molla que pot donar l’impuls necessari perquè Espanya pugui mantenir-se en la lliga dels millors. “En el programa anterior, vam aconseguir multiplicar per tres els ingressos. Estem treballant molt per no trencar amb aquesta evolució tan positiva i seguir sumant”, explica Tirado.
La Universitat de Sevilla, que ha vist retallat el seu pressupost per a R+D en més de 12 milions d’euros entre 2011 i 2013, també s’agafa als fons europeus. “Per anar sortejant el temporal, estem intentant compensar la manca de finançament nacional i autonòmica amb recursos provinents d’Europa i altres ajuts propis que promouen l’impuls intern a la investigació”, afirmen fonts d’aquesta universitat. El 2014 la seva partida total s’ha seguit reduint: és un 8,26% menor respecte a l’any anterior.
Els contractes amb empreses privades també són una eina per combatre el desastre econòmic. Una opció que, com apunta Francisco Tirado, “no està en el seu millor moment perquè les empreses tampoc tenen capital suficient”. Si en els últims anys la UCM rebia de mitjana entre nou i deu milions per aquesta via, ara no se superen els set i mig.
Rafael Garesse posa èmfasi en el context, un moment de transició cap a una nova universitat més especialitzada en la qual l’entrada del capital privat es contempla com a possibilitat, sempre que “es generi un marc de confiança amb les empreses”. “En aquest canvi, que s’ha vist interromput per la crisi, hi ha molts agents implicats, pel que és essencial que es coordinin els esforços i es busquin sinèrgies per ser el més competitius possible”.
Les privades augmenten el seu finançament
Per comunitats autònomes, la que més ha patit la tisora en R+D ha estat Cantàbria amb un descens en la inversió del 68%, seguida d’Andalusia i Extremadura, totes dues amb una rebaixa del 64%. Les següents en la llista són Múrcia (61%); Castella Lleó, València i Astúries (60%); Galícia i Canàries (56%); Navarra (53%); Aragó (51%); Madrid (50%); Balears (46%); Catalunya (44%); Castella-la Manxa (33%) i la Rioja (26%).
Aquestes retallades contrasten amb l’increment que en matèria d’investigació ha gaudit la Universitat Europea de Madrid, de titularitat privada, que va passar de rebre 10.128 euros a 2.011-53.720 el 2013, fet que suposa un augment del 430,41%. Tot un rècord a què Rafael Garesse li resta importància. “Quan ens movem en aquestes quantitats tan baixes, l’augment en la inversió no és significatiu. A nivell de projectes pot suposar que s’hagi invertit en un grup investigador més”.
Entre les dades enviades pel Govern al diputat socialista destaquen dues universitats que no han vist rebaixades les quanties per a investigació, però tampoc modificades: la Universitat a Distància de Madrid, que el 2013 va rebre 1.802 (el 2011 no va tenir), i la Universitat eclesiàstica Sant Dámaso que va obtenir, també per primera vegada el 2013, 1.310 euros.
A tot això cal afegir que la plantilla del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) s’ha reduït des que el PP va arribar al poder el 1.529 persona, un 11% a nivell nacional, segons va reconèixer també el Govern el PSOE fa uns mesos a una altra resposta per escrit. “És una dada terrible i esgarrifosa que demostra que no hi ha una aposta en matèria d’investigació al nostre país per part d’aquest Govern”. “Hi ha molts investigadors que estan abandonant el nostre país perquè veuen que aquí, a Espanya, no hi ha futur”, afirma Heredia.
El portaveu socialista creu que “justament en un moment tan crític com aquest, és quan cal fer una aposta més important i seriosa pel que fa a recerca i desenvolupament es refereix. Però ens estem trobant amb un Govern que presenta una miopia extraordinària i que està fent el que cap altre país faria en un moment de crisi, no invertir en investigació i retallar en els centres universitaris, que és un dels llocs on es fan importants tesis doctorals i tesines i on es formen els nostres investigadors”. “Amb aquestes retallades l’únic que estan fent és matant una mica més a les nostres universitats”, conclou.
