Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va aprovar per unanimitat el passat divendres un text que s’ha fet públic aquest dilluns en el que demanen “la finalització de les mesures excepcionals que afecten l’estudi, l’activitat docent i la recerca. Es refereixen al Reial Decret Llei 14/2012, el “decret Wert”, amb el que es va obrir la veda a l’augment històric dels preus del 2012 i va afectar també l’organització de l’activitat docent i la contractació de professorat.
S’aferren als “brots verds” i les “senyals de recuperació” de que parla el govern: “Davant les afirmacions d’una perspectiva de millora econòmica a Espanya, demanem la supressió de les que vagin més enllà d’un estalvi racional i una gestió eficient i austera, en el marc dels criteris pressupostaris que es fixin”, diu el comunicat. Consideren “especialment doloroses i difícilment justificables –pel seu mínim impacte econòmic– les mesures que afecten els joves”, tant estudiants com joves professors i investigadors. No obstant, no es posicionen sobre l’augment de preus que va comportar el decret.
No hi ha consens sobre la política de preus
Els rectors de les universitats públiques i privades de l’àrea de Barcelona, que han fet una presentació del text a la UB, s’han mostrat especialment prudents a l’hora de parlar en nom de la CRUE. Enric Fossas, rector de la UPC, admet que pel que fa als preus de les matrícules, no es pot extreure una resposta clara del que es va aprovar a la CRUE, “i està dit així expressament”, afegeix. Fossas recorda que la conferència de rectors inclou postures molt diverses i aquest és el màxim consens al que han pogut arribar.
Donat que els preus de les universitats públiques catalanes s’aproven al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), s’ha preguntat als rectors si prendrien alguna mesura en la línia del que diu el comunicat. Dídac Ramírez, rector de la UB, ha assegurat que portaran les seves demandes al CIC pel que fa a les beques, però sobre els preus ha dit que “el comunicat no en parla i els rectors catalans no n’han parlat”. Ha reiterat que és contrari a l’augment de preus, però que no es penedeix d’haver votat a favor en el context econòmic en el que es va aprovar.
Fossas ha dit que aquesta qüestió es podria debatre en les reunions de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), però troba difícil arribar a un consens com el del comunicat de la CRUE. “El rector de la URV, per exemple, demana matrícules a preu zero, i ho fa amb un discurs coherent al darrere, però no sé si tots els rectors hi estaríem d’acord”, ha explicat.
Les beques han deixat de ser un dret
Una de les qüestions que més els preocupa és el sistema de beques. “Històricament les beques eren un dret, i els recursos del ministeri s’adaptaven posteriorment per suplir la demanda, però ara hi ha uns recursos limitats pels quals els estudiants han de competir”, lamenta Ferran Sancho, rector de la UAB.
Preguntats sobre les declaracions de Mariano Rajoy, que assegura que mai s’havia invertit tant en beques, han rebatut que “mai en la història la igualtat d’oportunitats s’havia vist tan retallada”, en paraules de Ramírez. El rector de la UPC, per la seva banda, ha explicat que “és cert que el ministeri ha posat més diners sobre la taula, però la situació de les famílies també ha canviat”. “Per mantenir l’equitat que hi havia en altres moments calien molts més diners”, apunta.
Per altra banda, també són criticades les noves exigències acadèmiques als becaris, que ara no tenen prou amb un 5 sinó que necessiten una mitja de 5,5 per obtenir la beca. “Amb aquest sistema, una persona que treu un 5 pot estudiar si té diners, però no pot si no en té. Així no hi ha igualtat d’oportunitats”, afirma Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull. “Les públiques i les privades estem juntes amb això perquè la política de beques ens afecta a totes”, ha puntualitzat Ramírez.
Jaume Casals, rector de la UPF, ha anat més enllà i ha afirmat que “l’efecte més greu no és la barrera de l’exigència, sinó que hi ha persones amb talent que es veuen dissuadides d’anar a la universitat perquè han de treballar, i mentre no hi hagi veritables beques salari, això no es solucionarà”. Sobre les beques salari, que no es contemplen en el comunicat de la CRUE, Ramírez ha assegurat que està convençut que tots els rectors presents aquest dimecres a la UB hi estarien d’acord, però que “hi ha una altre prioritat”, que són les beques per suplir els preus elevats.
Limitacions en la contractació de professorat
Una altra de les preocupacions dels rectors és la taxa de reposició del 10% que el imposa el decret. Des del 2012 les universitat només poden reemplaçar el 10% de les baixes de personal. Per Casals això demostra una “desconfiança en el govern de la universitat”. “Volem insistir en la nostra majoria d’edat i que podem prendre les nostres pròpies decisions sobre els diners que ens pertoquen”, ha reivindicat Casals.
Fossas apunta que “hi ha de l’ordre de 700 persones en el sistema universitari català que s’han format dins el sistema i ara no poden optar a una plaça”.
Sancho, per la seva banda, afegeix que l’efecte pressupostari d’aquesta mesura “és ridícul”. “No pots fer un concurs públic però pots contractar una plaça d’interí amb el mateix cost, però amb molt menys control”, critica.
Llegeix el comunicat complet:
