Quan va arribar la crisi econòmica i els estudiants d’economia es van trobar que allò que el model que els havien ensenyat havia fet fallida, era d’esperar que es preguntessin què havia passat. Alguns han anat més enllà de preguntar-s’ho i posen propostes sobre la taula. Aquest dilluns s’ha fet pública una carta oberta de col·lectius d’estudiants d’economia de 19 països que fa una crida internacional per al pluralisme en l’economia.
“No és només l’economia mundial que està en crisi. L’ensenyament de l’economia també està en crisi, i aquesta crisi té conseqüències més dels murs de la universitat. El que s’ensenya dóna forma a les idees de la propera generació de legisladors, i per tant dóna forma a la societat en la que vivim”, assegura el text.
El manifest no pretén donar una solució ideal a aquesta qüestió, sinó que és una reivindicació del pluralisme, que “porta la promesa de tornar l’economia al servei de la societat”, diuen. Es tracta d’un pluralisme en tres eixos: teòric, consistent en ampliar el ventall d’escoles de pensament en el currículum; metodològic, per ampliar les eines que tenen els economistes per enfrontar-se a qüestions econòmiques; i interdisciplinari, que permeti aquesta mena d’enfocs i permeti als estudiants treballar amb altres ciències socials i les humanitats.
Estudiants “post-crash”
Ferran Español, estudiant d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i de física a la Universitat de Barcelona, és una de les persones que impulsa l’espai Post-Crash Barcelona, el grup local que s’adhereix a aquest manifest. Confien en el potencial de la iniciativa, “perquè hi ha molta gent interessada en economia heterodoxa tant dins com fora de l’aula”, assegura.
Prenen el seu nom de la Post-Crash Economics Society, nascuda a la Universitat de Manchester el curs passat. Segons expliquen els britànics a la seva web, la llavor del col·lectiu va ser una conferència del Banc d’Anglaterra del 2011 titulada “Encaixen els graduats en economia en el seu propòsit?”. Tot i l’interès que els va generar, van veure que aquest debat no tenia cap efecte en els plans d’estudi. Per això van posar en marxa Post-Crash, un col·lectiu que reclama canvis en l’estudi de l’economia després de la crisi econòmica i que organitza conferències i debats per complementar la seva formació.
“Aquesta qüestió de la pluralitat de visions en l’economia està lluny de ser satisfactòria a tots els països”, assegura Español quan se li pregunta si aquesta carta és igual de vigent a tot arreu on ha estat signada. “Segurament en altres camps com les ciències polítiques o les humanitats també trobaríem que el ventall d’opcions és baix, però en el cas d’economia la situació clama el cel, és una disciplina especialment monolítica”, afirma. “Ha arribat a creure que s’ha renovat a si mateixa a partir de pegats sobre la mateixa visió”, afegeix.
Jerarquia acadèmica
La problemàtica que denuncien els estudiants no rau en una manca d’especialistes amb propostes alternatives, sinó de la seva posició dins les universitats. Una de les tres idees generals que dóna la carta dels col·lectius és precisament contractar professors i investigadors que aportin diversitat als programes d’econòmiques.
“Hi ha sectors acadèmics que no estan prou ben situats a l’acadèmia com perquè la seva feina sigui valorada i hi ha moltes publicacions que potser estan sent crítiques però no estan sortint a la superfície”, assenyala Español. Com a exemple, apunta que “no no és que no s’estigui fent economia crítica en llengua castellana, sinó que a Sudamèrica se’n fa molta però aquí ens arriba molt poc”.
En tot cas, els crítics barcelonins compten amb l’empenta d’aquesta crida internacional per articular una alternativa local a aquesta situació. “Aquesta iniciativa potser dóna una mica més de llum al tema, ens podrem connectar més i apropar les diferents universitats”, espera l’estudiant de Post-Crash Barcelona.
