La setmana passada es va produir al Parlament una discussió d’aquelles que teòricament haurien de ser transcendentals pel país. Es debatia ni més ni menys que la part més sensible del sistema educatiu: l’educació 0-3. La majoria que governa el país o que dóna hi suport perquè aviat farà un nou país, es va negar a aprovar aspectes claus d’una resolució per preservar l’educació infantil. No van considerar que això sigui ni important, ni urgent, ni que hagi de tenir prioritat pressupostària.
Van votar en contra de definir que ˝l’educació 0-3 és una etapa educativa fonamental˝. No van voler establir un sistema de beques o una adaptació dels preus de les llars d’infants a les rendes familiars. No creuen important fer possible que vagin a les llars els infants de famílies empobrides. Consideren que tenen prou amb facilitar algun menjador. De cap manera van considerar acceptable establir ˝criteris mínims funcionals i de qualitat˝, evitant l’augment de les ràtios o la disminució del nombre d’educadors que està destruint les experiències més reeixides. La petita infància i la construcció d’oportunitats educatives, especialment ara quan el seu món s’empobreix pot esperar.
Potser les poques referències del tema que sortien als diaris només van parlar de com els ajuntaments s’endeuten perquè la generalitat no els paga la seva gran inversió en mantenir les llars d’infants. També de quin ha de ser el preu d’una plaça o de com els que donen suport al Govern no volen crear dèficit. La realitat però és que una majoria del Parlament va passar olímpicament de garantir que la petita infància tingui oportunitats i la seva atenció formi part del nostre sistema educatiu, d’aquest que dos dies desprès hem reivindicat al carrer.
Mentre llegia la resolució no aprovada em venia al cap el meu pas pel Síndic de Greuges i les recomanacions que, a l’inici de 2006, es van fer sobre les llars d’infants[1]. Vuit anys després no s’acomplert cap i el que era una reclamació de pares i professionals per mantenir la qualitat ha passat a ser una protesta per aconseguir que no es destrueixi el sistema.
Responent a queixes de fa 10 anys es van recordar coses com ara aquestes:
“La nostra perspectiva ha estat estudiar fins a quin punt unes maneres o altres d’organitzar l’atenció educativa infantil en els primers anys de vida poden generar vulneració de diferents drets dels infants que han d’estar especialment atesos i protegits per les diferents administracions”. Els que manen o donen suport ara pensen que tot és una qüestió de conciliació familiar.
“Les administracions públiques han d’esforçar-se per garantir que els infants han de tenir al seu abast els estímuls adients que garanteixen la seva maduració, el seu desenvolupament en tant que persones i ciutadans i ciutadanes”. Els que manen o donen suport ara pensen que en tot cas es tracta d’ajudar les famílies.
“Si d’alguna manera s’hagués de resumir la funció principal que ha de presidir tot projecte educatiu d’una llar i que, per tant, han de garantir els seus responsables, diríem que es tracta d’organitzar un clima educatiu bàsic en el qual es donin:
- un conjunt d’estímuls adequats a cada edat i a cada infant (estímuls que facilitin el seu desenvolupament maduratiu, que completin o supleixin els del nucli familiar),
- un conjunt d’experiències de sociabilitat, de contactes i relacions amb altres persones i altres infants, que completin les que el nucli tancat d’una família no pot proporcionar,
- una percepció permanent d’afecte i seguretat que permeti fruir, viure el dia a dia com a experiència satisfactòria.
Estem parlant d’etapes infantils d’una impregnació emocional important, de construcció de la base del to afectiu que presidirà les seves vides”.
Però els que manen o donen suport ara pensen que no cal garantir la qualitat. Estan impregnats de la idea que el temps tot ho cura i més endavant ja aniran a una escola de qualitat. Parlen d’excelència i obliden que els estudis demostren com els primer anys són determinants de qualsevol èxit educatiu posterior.
Es demanava al Govern acomplir “la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, de fer una proposta de regulació que garanteixi el caràcter educatiu i la qualitat de les llars infantils, així com també de tots els altres recursos de caire educatiu que atenen infants de 0-3 anys. Encara no cal. Demostren cada dia que vulnerar drets de la infància no ha d’introduir noves prioritats.
Tornem al Parlament. No. Definitivament no. L’educació 0-3 ni és important ara ni serà clau en el nou país que ens prometen.
[1] Resolució del Síndic de Greuges sobre la queixa 1566/04 i altres 150 més de contingut similar, en relació amb diferents canvis en l’organització i el funcionament de les llars d’infants de l’ajuntament de Barcelona