Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Que les universitats distribueixin entre els seus estudiants materials subjectes a drets d’autor té un preu: tres milions d’euros a l’any, uns 2,5 euros per estudiant. És l’acord a què han arribat, després de diversos anys de litigis judicials, la conferència de rectors espanyols (CRUE), el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) i la Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics (VEGAP). La decisió s’ha ratificat aquest dimecres a l’assemblea general de la CRUE, per 66 vots a favor, un en contra i zero abstencions.
Els centres universitaris hauran de pagar pels fragments (un 10% com a màxim) de llibres, revistes o diaris que pengin en els seus campus virtuals, unes plataformes de comunicació i intercanvi de materials entre docents i estudiants. Aquesta contraprestació està prevista en la reforma de la llei de la Propietat Intel·lectual, que va entrar en vigor el novembre de 2015 i reconeix el dret dels autors a percebre de les universitats “una remuneració equitativa” per la utilització de les seves obres.
Des de 2005, abans de l’aprovació d’aquesta modificació legal, CEDRO intenta negociar amb les universitats per regular l’ús d’aquests continguts. En els últims anys ho ha fet directament a cop de demanda: el 2012 va denunciar a la Universitat Carlos III, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona.
Les dues últimes van ser multades i obligades a pagar cinc euros per alumne durant dos cursos. També van haver de retirar de la web tots els fragments de les obres subjectes a drets d’autor. L’Autònoma va recórrer a l’Audiència de Barcelona la decisió, però va perdre i la quantia de la multa per vulnerar la propietat intel·lectual es va multiplicar per 1,5 i per tres anys per rescabalar els danys. Aquesta tarda, el seu rector ha votat en contra d’aquest acord. Ha estat l’únic.
Una “mala interpretació” de la directiva europea
CEDRO pretenia que es cobrés una tarifa plana per estudiant de cinc euros que s’ha rebaixat amb aquest conveni. Segons el pacte, aquesta xifra es redueix més o menys a la meitat i “no es carregarà sobre els alumnes”, aclareix Antonio González Senmartí, membre del grup negociador de la CRUE. “Això és una solució transitòria al problema. El més just és pagar pels usos, no tarifes planes, però de moment no és possible tenir un control exhaustiu d’aquests usos”, explica.
González Senmartí culpa (en part) de la situació actual a una “mala interpretació de la directiva europea” a partir de la qual es va reformar la Llei de Propietat Intel·lectual. “Pagarem per l’ús d’un màxim del 10% d’una obra, un tant per cent que en països com Alemanya, que es regeixen per la mateixa directiva, està lliure de càrrec econòmic”, afirma.
L’acord s’estén durant aquest curs i el vinent, amb la possibilitat de prorrogar-se al 2017-2018 amb un últim reemborsament revisable de 3,2 milions d’euros. La compensació total es calcula tenint en compte només als estudiants de graus i màsters “a temps complet”, és a dir, els matriculats en 60 crèdits: 1,2 milions de persones, segons les estimacions.
A partir d’aquesta setmana, les universitats aniran signant una per una els seus propis convenis bilaterals. La CRUE s’espera que a prinicipis d’abril totes hagin subscrit aquests acords específics, annexos al pacte global ratificat aquest dimecres.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
