Actualitat

El Ministeri pacta ara amb els rectors una revàlida de Batxillerat que serveixi de Selectivitat

Ni examen tipus test ni –a priori– dues proves per accedir a la universitat. La revàlida de Segon de Batxillerat, que havia de servir com a substituta de la Selectivitat a partir del proper curs, s’assemblarà bastant a les actuals Proves d’Accés a la Universitat (PAU), segons han informat el Ministeri d’Educació i la CRUE (la conferència de rectors de les universitats espanyoles) després de diversos mesos de negociació.

Els exàmens contindran problemes, exercicis i comentaris de text, i la nota obtinguda suposarà el 40% de la nota final dels alumnes per accedir a la universitat. L’altre 60% serà la mitjana dels dos cursos de Batxillerat, igual comara. El que canvia és que els estudiants hauran d’aprovar aquest examen per obtenir el títol de Batxillerat, cosa que fins ara no passa amb la Selectivitat, que té la funció d’ordenar als alumnes entre les carreres i les facultats, però no té a veure amb les notes de Secundària.

L’actual ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, continua així amb la seva política d’apropament als sectors educatius i d’allunyament respecte de les pràctiques unilaterals del seu antecessor, José Ignacio Wert. Méndez de Vigo ha acceptat finalment modificar el disseny que Wert havia plantejat per a l’accés a la universitat i aposta per deixar-ne un de semblant a l’actual, encara que no exactament igual. El model que havia plantejat Wert va ser rebutjat pels rectors i totes les comunitats autònomes que no governava el PP es van arribar a aixecar de la taula de negociació ara fa justament un any.

A Catalunya, la posició de la Generalitat és que es mantindrà el model actual d’accés a la universitat, i en qualsevol cas fonts de la secretaria d’Universitats es mostren convençudes que no s’arribarà a implementar la prova que preveu el Ministeri, atesa la fragilitat del Govern actual del PP i la imminència de noves eleccions. La primera revàlida està prevista per al juny del 2017, encara que no se la dotaria d’efectes acadèmica –és a dir, que no caldria aprovar-la per accedir a la universitat– fins l’any següent, el juny del 2018.

Un examen “normal”

La prova que Wert havia plantejat a través de la LOMCE tenia, sobretot, dos elements que no van agradar a la comunitat educativa: un examen tipus test unificat per a tota Espanya i la possibilitat que les universitats fessin una segona prova als estudiants.

El Ministeri accepta ara les propostes dels rectors i torna a un examen “normal”. Educació volia fer la revàlida amb un format tipus test de 350 preguntes. Aquest model va ser criticat perquè així no es pot mesurar, diuen els experts, les famoses competències, que valoren el “saber fer” front al “saber” tradicional. Els exàmens competencials, com els de PISA, exigeixen preguntes davant les quals l’alumne ha de saber raonar i utilitzar la informació que conté la pregunta per arribar al resultat, un model que no és compatible, admeten ara des del Ministeri, amb un test.

Aquesta idea queda en l’oblit. Hi haurà problemes, exercicis i comentaris de text. A més, Educació també renúncia a realitzar una prova comuna a tot Espanya, i atorga a les comunitats autònomes bastanta llibertat per realitzar els seus propis exàmens i preguntes. Sí que es mantindran unes característiques comunes per a totes les regions, com que tots els estudiants hauran d’examinar-se de les assignatures troncals, dues d’opcionals i una específica a elecció de l’estudiant.

Es queda el districte únic

L’altre gran element de la discòrdia que va introduir Wert era la possibilitat que cada universitat posés un segon examen per avaluar els aspirants a estudiar-hi si així ho considerava oportú. Els rectors van rebutjar de ple la mesura, que consideraven que podia trencar la igualtat perquè obligaria els estudiants a recórrer Espanya d’universitat en universitat per a realitzar els exàmens d’accés a aquelles que els interessessin.

De moment sembla que això no passarà, segons han explicat el ministre i Segundo Píriz, president de la CRUE. Però, atès que és una possibilitat que la llei preveu, “cada universitat té la potestat de fer la prova que consideri oportuna”, segons ha admès Píriz. La CRUE intentarà, però, arribar a un acord entre tots els seus membres –la pràctica totalitat dels centres a Espanya– perquè no les facin i la nota que cada estudiant obtingui en la seva localitat serveixi per a la resta d’Espanya.

Aquest és un article publicat a eldiario.es