Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Les dones sostenen la meitat del cel” és una frase pronunciada pel cèlebre dirigent xinès Mao Zedong el 1968. La va utilitzar públicament per manifestar el seu rebuig al sistema tradicional que reduïa el valor de la dona al d’una mera pertinença de l’home amb el qual es casava.
Quaranta anys després, l’expressió va inspirar el títol del llibre ‘La meitat del cel’, que explica les històries de dones que continuen patint maltractament, explotació i altres vexacions en moltes parts del món. El text, escrit pels premis Pulitzer Nicholas Kristof i Sheryl WuDunn, narra també els casos d’aquelles que intenten modificar la situació canviant l’entorn que els envolta, gairebé sempre enfangat de misèria.
Malgrat que el seu contingut no encaixa precisament en la categoria d’infantil, el volum va caure a les mans de la jove nord-americana Jules Spector quan tenia només nou anys. El va trobar a la prestatgeria on la seva mare el guardava. “Les històries em van impactar molt i em van inspirar per involucrar-me en el feminisme; no volia que aquests crims continuessin”, relata Spector, de 15 anys, a HojaDeRouter.com.
L’adolescent va publicar el seu bloc Teen Femenist al desembre de 2013, quatre anys després d’aquella presa de contacte literària. Des de llavors, Spector s’ha convertit en tot un activista a la xarxa: publica textos en defensa dels drets de les dones i difon campanyes per millorar la seva situació en països en desenvolupament, a més d¡’animar al vot a les eleccions nord-americanes o condemnar els tirotejos que ocorren al seu país.
Met with a staffer of @RepJerryNadler about @GirlUp‘s Girls Count Act! pic.twitter.com/kpA6xNclvZ
— jules spector (@julesspector) June 18, 2014
Comparteix les seves opinions i ‘posts’ a les xarxes socials, on ha guanyat seguidors gràcies a la difusió d’altres reconegudes feministes nord-americanes, com les periodistes Lea Goldman i Amanda de Cadenet.
Una veu jove en un món d’adults
“Molta gent a internet m’ha dit que sóc massa jove per implicar-me en temes polítics i socials, que hauria de centrar-me en coses d’adolescents”, indica la jove. Per contra, ella creu que els nois i noies de la seva edat s’han de comprometre amb aquestes qüestions “perquè som el futur i necessitem conèixer el món que heretarem i com podem canviar-lo”.
Encara està a l’institut, però no comparteix les aficions de la majoria de les seves companyes. No obstant això, assegura que les seves idees són similars a les d’altres noies de la seva generació, només que les altres en fan tanta bandera. “L’únic motiu pel qual la gent se sorprèn és perquè jo les expresso obertament, però qualsevol pot fer-ho”, adverteix.
A més de amb les seves publicacions, contribueix a la causa feminista fora d’internet com a assessora a l’organització de les Nacions Unides Girls Up, dedicada a ajudar noies de països en desenvolupament amb accions en diferents àrees: accés a l’educació, denúncia del matrimoni infantil o expedició de certificats de naixement.
“Vaig començar un club de Girl Up al col·legi quan tenia 12 anys perquè vaig pensar que era la manera de lluitar contra el que havia llegit en el llibre”, explica. Els nois i noies de Girls Up constitueixen un grup de pressió al Congrés dels Estats Units per defensar l’aprovació de lleis que recolzin els seus principis. Han impulsat, entre altres, una llei aprovada per Barack Obama l’any passat que garanteix que tots els nens nascuts en països en desenvolupament siguin inclosos en un registre civil.
“També vam recaptar diners per a programes de Nacions Unides en benefici dels joves amb menys recursos”, afegeix Spector. Des que van arrencar, han aconseguit reunir més de 4.000 dòlars enviats a països com Malawi, Guatemala, Índia, Etiòpia o Libèria.
El 2014 va participar com a ponent en un esdeveniment celebrat per l’ONG Women Moving Millions, i un any després va realitzar un programa de pràctiques a la Fundació Harnisch.
Un dels esdeveniments més importants de la seva encara curta trajectòria va ser l’entrevista que va realitzar el 2013 a Malala Yousafzai, la jove activista i blocaire paquistanesa que va guanyar el premi Nobel de la Pau un any després. La van triar per liderar el grup de Girls Up. “Va ser una experiència que em va canviar la vida”, explica la nord-americana. “Abans només la coneixia com la principal representant del moviment per a l’educació de les noies, però em vaig adonar que era un visitant humà que volia animar la gent a lluitar al seu costat”.
Internet, un altaveu sense restriccions
Gràcies a les xarxes socials, “cada vegada hi ha més joves conscienciades sobre el que passa al seu voltant”, afirma Jules. Posa com a exemple el tractament de la imatge femenina com a mer símbol sexual en els mitjans. “Resulta gairebé impossible caminar per un carrer i no trobar-te amb un anunci d’una dona convertida en un objecte”, indica la nord-americana.
A causa de les seves opinions ha rebut dures crítiques, sobretot, confessa, pel seu suport a Hillary Clinton. “M’han arribat missatges amenaçants per dir el que penso, el que només reforça la idea que he de seguir lluitant pel que crec”, sosté.
No obstant això, també rep comentaris positius dels seus seguidors i dels que entenen el seu activisme com una senyal de canvi. “A vegades em diuen que he inspirat altres adolescents a obrir el seu propi bloc o pronunciar-se sobre feminisme o altres temes socials i és una gran satisfacció”, explica Spector.
El seu objectiu com a feminista, assegura, és demostrar a les noies que poden canviar el món. I un cop acabi l’institut? “Vull ser reportera d’investigació al New York Times!“, exclama emocionada.
El Diari de l’Educació, 2025