Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Paula Miguel (Verificat)

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    Magisteri, ascensor social en crisi

    Josep Callís i Franco

    La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Un matí amb Leonard Cohen: l’aula com a espai de vida

    Antoni Tortnovembre 23, 20163 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    cc by-sa Marc Cornellis (Flickr)
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Ell ho va veure a la tele, en un telenotícies matinal, mentre es prenia el suc de fruita i un cafè descafeïnat. Ella ho va escoltar per la ràdio al cotxe, camí de l’escola, a deu quilòmetres de casa seva. Leonard Cohen havia mort. I quan a mig matí es van trobar per començar els tallers, en Daniel va treure l’acordió del seu estoig. La Marga va obrir l’armari i va agafar la guitarra. El grup de nens i nenes del taller de P3, P4 i P5, asseguts en rotllana, van veure com els seus dos mestres començaven a tocar i a cantar. Els seguien amb els ulls oberts, atents, però sense sorpresa ni escarafalls, acostumats a moments com aquest. Sonava Suzanne, encara que ells no sabien el nom de la cançó. Però sonava bé, dolça. Quan la música va emmudir, la Marga els va preguntar per què havien cantat aquesta cançó i si sabien d’alguna notícia del dia. L’Òscar, de quatre anys, ferm i decidit, va explicar que el seu pare li havia dit que s’havia mort un senyor que cantava amb una veu molt ronca i que es deia Leonardo… Messi. Efectivament, havia mort un músic, però no, no es deia Leonardo Messi, sinó Leonard Cohen, van aclarir la Marga i en Daniel.

    I el mestre, amb l’acordió, va enfilar les primeres notes de Hallelujah i el ritme de la cançó va tornar a omplir l’ambient de l’aula. Nens i nenes van començar a ballar, com un vals lent, la melodia del cantautor. I ho van fer tranquilament una bona estona, fins que la cançó de Cohen es va acabar. I més tard van venir altres cançons, d’avui i d’ahir. Cançons dels nens i de les nenes, cançons del mestre i de la mestra.

    A fora, més enllà de les finestres de l’escola, en un matí de tardor, plovia. Plovien llistats, protocols, quadrícules, Trumps, Lomces, decrets, corrupcions de les grans i també de les petites de cada dia. Queien aplicatius, graelles administratives per omplir. Enormes catàstrofes i minúscules misèries. Mentrestant, a l’interior de l’aula, nens i adults compartien moments d’una vida en comú, i seguien ballant al so de Leonardo Messi… Perdó, de Leonard Cohen.

    Al cap d’una estona van prosseguir amb els seus tallers, els seus projectes i les seves construccions. També van treballar en la notícia de la mort del músic. A les cinc, com és habitual, les famílies van mirar la documentació del dia, aquesta vegada sobre Leonard Cohen, mentre alguns nens sortien de l’edifici taral·lejant al seu aire i a la seva manera Hallelujah…

    Creixent junts, cantant junts, ballant un vals en un parvulari d’una escola de poble. Qualsevol semblança amb la realitat no és exactament una pura coincidència*. És una reconstrucció aproximada d’un moment vívid i viscut com tants altres en el quefer d’una aula, entesa com un espai adequat per compartir, també els sentiments dels adults. L’aula com a lloc propici de trobada i de treball conjunt de les persones que hi conviuen i aprenen.

    —

    *Gràcies a MPM per regalar-me la història.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    L’exposició a la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’asma infantil
    Next Article
    Actualitat
    La veu i la pell
    Antoni Tort

    Related Posts

    Opinió
    L’Anella Verda: pedalar cap a un futur sostenible

    maig 7, 2025

    Opinió
    L’art de celebrar amb art

    maig 7, 2025

    Opinió
    L’escola contra el Mal amb una «Teoria del Món»

    maig 6, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.