Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquesta dona valenta simbolitza, al costat de molts altres homes i dones llatinoamericanes, la lluita pel territori. No només per la terra, sinó per la conjunció d’aspectes polítics, socials, culturals i econòmics que representa. Ella va ser víctima de les grans transnacionals que, al costat de les estructures de poder als països, han anat empobrint pobles sencers mitjançant el saqueig o l’explotació extrema dels recursos naturals. La Berta, al costat de tants anònims i anònimes, va lluitar per defensar els pobles hondurenys de la barbàrie d’empreses que modifiquen l’entorn mediambiental a través de la utilització de rius per a la construcció d’hidroelèctriques. És clar que els impactes ambientals són tan enormes per a la vida de les comunitats com ho són els guanys que obtenen aquestes empreses.
Però Berta Cáceres i el poble lenca representen només un exemple del que està passant a Amèrica Llatina. Una mostra d’aquesta enorme escola de les lluites camperoles pel territori que està generant aprenentatges que l’educació més tradicional i conservadora amagarà, negarà o desqualificarà. Però hi ha una gegantina escola en aquestes lluites que tota pedagogia de la vida i de la dignitat humana ha d’aprendre a descobrir.
El debat que es manté obert als nostres pobles per la defensa del territori no és només sobre el dret dels pobles a protegir els seus recursos naturals. Vol dir també obrir-nos a descobrir com la protecció del medi ambient és crucial per a la vida comunitària, però també per a la supervivència global. En altres paraules, cada vegada que un conjunt de comunitats lluita, discuteix i pateix la repressió salvatge de poders nacionals i internacionals, estem davant d’una lluita pel planeta.
Un altre aprenentatge, potser menys clar i més invisibilitzat, és aquell que té a veure amb el dret dels pobles a decidir el seu territori. Això comporta el dret a accentuar i vivenciar les seves cosmovisions, els seus valors, els seus coneixements i les seves formes de relació amb la natura. Encara que sembli anacrònic dir-ho, estic segur que si les grans potències i les grans transnacionals llancessin una mirada a les maneres de vinculació amb l’entorn natural que han demostrat els pobles originaris, les coses serien diferents per al futur de la humanitat. Però això és una ingenuïtat! El que sí que és evident que ha de ser part de la lluita ciutadana és el dret a la consulta sobre l’aigua, la terra, l’aire i els recursos naturals que es neguen de manera subtil o mitjançant la violència.
També aquesta escola ens està evidenciant la necessitat que no desconnectem la terra del territori pel que fa a la concepció sociopolítica, però també pel que fa a la dimensió cultural que té. Quan arriben les màquines a extreure minerals o a desviar rius, no només arriben amb la mort dels microsistemes sinó també amb la destrucció de trets i elements culturals que són més difícils de recuperar. Per exemple, a Guatemala, la destrucció de la vida, la dignitat, la cultura i els projectes de vida de 33 comunitats per causa de la construcció de la hidroelèctrica de Chixoy, segueix sent un exemple de com en les lluites camperoles i dels pobles indígenes es juga el futur d’una visió i una forma de vida que permeti al planeta seva supervivència.
I davant d’aquestes lluites, què passa amb els sistemes educatius? O intencionalment se n’ignora la realitat profunda (perquè es fan classes de medi ambient o ecologia, però no de realitat socioeconòmica i política), o les lluites camperoles són silenciades. De fet, quan les protestes camperoles ocorren, es criminalitzen els homes i dones que les promouen. Es titllen de criminals els que defensen la vida al planeta, però no als qui l’exploten fins a l’esgotament!
