Incloure, inclusió, inclusiu/va. Verb, substantiu i adjectius màgics, sant i senya d’una societat que es proposa no apartar ni deixar enrere cap dels seus membres, i que, en totes les vessants de la vida, i molt especialment en l’educació, reivindica els valors que afloren de paraules com cohesió, cooperació, diversitat o multiculturalitat. Aquestes són les veus que es trobaran a Barcelona d’aquí un mes, del 17 al 19 de novembre, en el Congrés Barcelona Inclusiva 2017, punt de trobada i intercanvi d’una llarga nòmina d’experts i activistes arribats de tot el món, però amb una presència molt destacada d’Europa i Llatinoamèrica.
Barcelona Inclusiva 2017 és la segona edició del congrés del mateix nom que va tenir lloc el 2014, i que com aquella sorgeix de la iniciativa de dues associacions d’orientadors i psicopedagogs: ACPO (Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació) i ACO (Associació Catalana d’Orientació Escola i Professional), així com la confederació estatal a la qual pertanyen: COPOE (Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España).
El Congrés compta amb una setantena de conferenciants, de múltiples disciplines, però en les que lògicament sobresurt l’educació. Entre els noms més destacats en l’àmbit de l’escola inclusiva, trobem els professors canadenc Gordon Porter, els britànics Roger Slee i Tony Booth, el finlandès Pekka Tukonen, el madrileny Gerardo Echeita, el malagueny Miguel Ángel Santos o els catalans Climent Giné i Efrèn Carbonell, sense oblidar altres experts com Jaume Carbonell i Antoni Tort, tots dos membres del consell assessor del Diari de l’Educació. Participen també molts altres especialistes en els àmbits de la societat, l’economia, el treball, la pobresa, la ciutat, la política, les desigualtats de gènere o els moviments migratoris.
Pel que fa als congressistes, que ja superen la xifra dels 300 inscrits, “la major part fins ara són de Catalunya, però també és important la representació de Madrid, Aragó i Andalusia”, explica Jaume Francesch, president del Congrés i de l’ACPO. “I també tenim una àmplia presència internacional, amb persones que venen de Xile, Argentina, Colòmbia, Rússia, Grècia, França, Canadà, Bèlgica, Finlàndia, Brasil, Equador, Mèxic, Cuba, Portugal, Turquia i fins i tot Austràlia i Moçambic”.
“És interessant constatar l’interès internacional pel congrés de determinades institucions”, apunta Francesch, que esmenta “l’Associació Internacional per a la Orientació Educativa i Professional (AIOSP), amb seu a Canadà; el Defensor del poble de la ciutat autònoma de Buenos Aires; la Fundació Rybakov de Moscou o la Fundación de Habilitación y Rehabilitación Integral del Niño Especial de la Provincia de Obando (Colombia)”.
Per Francesch, és un orgull que el Congrés compti amb la col·laboració de 25 universitats, entre les quals subratlla les llatinoamericanes (L’Havana, Universitat federal de Rio de Janeiro, Gran Colòmbia, UAM de Mexic, Universitat de la Plata d’Argentina i FLACSO), així com de sindicats tan representatius en el sector de l’ensenyament com CCOO i l’USTEC, o entitats de la comunitat educativa com FUHEM, l’Associació Rosa Sensat o la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, i del sector de la discapacitat com Dincat, Fundació Aspasim, Nexe, Ecom, Down Catalunya o l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa, entre d’altres.
A més, hi ha un bon nombre d’administracions involucrades, entre ajuntaments (Barcelona, L’Hospitalet, El Prat de Llobregat, Terrassa, Pontevedra), la Diputació de Barcelona i la Generalitat. El congrés l’obrirà la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, i el tancarà el comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Essomba.
“Cal que aquests tres dies ens ajudin a pensar a totes les persones que des de diferents àmbits apostem per la construcció d’una societat inclusiva. La inclusió no ha de ser una quimera, no ha de ser només allò que se’n parla i que no es fa”, escrivia Francesch el passat mes de juny en aquest diari.
“Volem fer una trobada propositiva –afegia– Com fem possible que el fet de ser gai o de pell fosca no comporti una exclusió? O com aconseguim construir ciutats i pobles que siguin accessibles per aquelles persones que no hi veuen prou o que necessiten suports tecnològics per anar pel carrer? O com passem pantalla a una societat on la dona encara no pot ser una persona amb els mateixos drets que l’home? O com sortim de l’atzucac sistèmic, del tipus «aquest noi no farà res de bo amb la família que té» o «amb aquesta colla a la classe, jo no porto als meus fills a aquesta escola»?”
