Abans de l’inici de curs pocs els coneixien i al setembre van organitzar una de les manifestacions estudiantils més multitudinàries de la història a Barcelona. ¿Qui són Universitats per la República? Amb una estructura molt reduïda però el decisiu suport de les entitats independentistes ANC i Òmnium i dels sindicats d’estudiants, aquesta plataforma ha situat els universitaris com un dels emblemes –juntament amb els Comitès de Defensa de la República– de la mobilització social que acompanya la nova fase del procés sobiranista sorgida al voltant de l’1-O.
Pocs podien preveure la seva eclosió aquesta tardor. El curs universitari va finalitzar el juny passat amb un balanç de protestes superior als anteriors. Els preus de les matrícules i la reforma del 3+2 van treure als carrers els estudiants en diverses ocasions, i tot presagiava que el curs 2017-2018 les protestes anirien a més. Però el procés independentista, que s’ha colat en tots els àmbits de la vida social a Catalunya, ha marcat també l’arrencada de curs als campus catalans.
Universitats per la República ha cridat a la vaga en tres ocasions des de les detencions de càrrecs públics el 21 de setembre, ha promogut l’ocupació de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, ha muntat marxes massives, actes públics amb primeres espases del panorama polític (fins i tot amb Julian Assange)… I, potser el més valuós per a ells: han aconseguit l’aval en les seves accions de la majoria de sindicats estudiantils del panorama universitari català.
“Era molt important que tots se sentissin inclosos en la reivindicació que el poble català té dret a decidir el seu futur”, explica Jordi Vives Faig, un dels portaveus de la plataforma. En l’àmbit estudiantil sempre hi ha hagut rivalitats entre els sindicats, així que el seu model a seguir ha estat el d’Òmnium i l’ANC, l’engreixant més eficaç per a les diferències entre els partits sobiranistes els últims anys.
Vives Faig, graduat en Història, cursa actualment un màster de Gestió Cultural i compta amb diversos anys de militància al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a les seves espatlles. Com ell, bona part del nucli impulsor d’Universitats procedeix d’entitats juvenils de l’esquerra independentista.
Van néixer de “contactes informals”, explica Vives Faig, entre diverses persones del moviment estudiantil i alguns professors i personal d’administració que volien que la universitat s’impliqués en la reivindicació del referèndum. Amb aquesta idea van llançar al maig d’aquest any el seu manifest fundacional. De les 200 firmes inicials de suport han passat a les més de 1.500 en l’actualitat dins el professorat.
La difícil transversalitat
Després de l’1-O, tanmateix, la transversalitat que havia caracteritzat les seves accions –almenys dins el sindicalisme estudiantil i les entitats juvenils– ha trontollat. En les vagues anterior i posterior al referèndum, amb la bandera de les urnes i contra les agressions policials, van comptar amb el suport de la pràctica totalitat dels sindicats i organitzacions juvenils. En canvi, a la del 26 d’octubre, que demanava a més de la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez l’aplicació del resultat de l’1-O, alguns sindicats no independentistes com el Front Estudiantil o l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), van participar de la protesta, però van optar per no signar el manifest.
En l’aturada d’aquest dimecres els va passar una cosa semblant. Sindicats com AEP no van secundar la vaga que sí que promovia Universitats per la República –juntament amb la minoritària Intersindical-CSC als centres de treball–, però van optar per sumar-se a la protesta que va acabar amb l’ocupació de les vies de l’AVE a l’Estació de Sants.
Més acció que debats teòrics
A més de la conjuntura política actual, sense la qual Universitats per la República no hagués tingut aquesta capacitat mobilitzadora, una de les claus de la notorietat d’aquesta plataforma és que ha prioritzat l’acció al debat polític. “Som un espai molt dinàmic en el qual no es discuteix tant de qüestions polítiques teòriques sinó que es va a la pràctica, a les actuacions”, comenta Vives Faig. De la cinquantena de persones que han participat en els darrers mesos en el nucli fundador, són al voltant d’uns quinze els que es reparteixen les tasques bàsiques, des de la comunicació a la logística o la seguretat, conjuntament amb els seus responsables territorials.
És aquesta estructura petita i flexible –a més dels comptes de Twitter i Telegram, als quals treuen molt partit– el que els ha permès reaccionar amb protestes ràpides i coordinades a l’actualitat política. També en això l’experiència i la complicitat de l’ANC i Òmnium els ha ajudat. “Estem en contacte permanent amb ells, hem de ser conscients que no avancem sols, que no anem per lliure en això”, sosté el seu portaveu.
Universitats per la República se sap enllaç entre els estudiants i les entitats sobiranistes, així com entre el moviment estudiantil i altres sectors menys polititzats o entre els carrers i les institucions. La capacitat d’incidència d’aquesta plataforma sobre els rectorats, sense anar més lluny, és molt superior a la que hagin pogut exercir els sindicats estudiantils al llarg dels anys.
La reivindicació social i l’avaluació única
Les reivindicacions d’Universitats per la República s’han circumscrit a l’exigència del referèndum i a la posterior aplicació del resultat, així com al rebuig als empresonaments o al 155. El que no fan és assumir les exigències més recents del col·lectiu universitari. “El que demanem nosaltres és un procés constituent i, a partir d’aquí, que siguin les entitats les que adoptin un o altre discurs”, apunta Vives Faig, que recorda que, a la vegada, molts dels integrants de la plataforma militen en altres entitats socials.
“No tenim una posició definida sobre les exigències més recents del moviment estudiantil atesa l’heterogeneïtat de la plataforma, tot i que bona part les compartim”, valora Vives Faig, que afegeix: “La nostra reivindicació social passa per exigir un procés constituent en què es tingui en compte les universitats, partint de criteris com l’autonomia de govern de què disposen”.
Una demanda recent que sí que té a veure amb la vida universitària, tot i que està lligada a les mobilitzacions que han promogut, és la de que les facultats concedeixin l’avaluació única als estudiants. Això significaria que podrien presentar-se només als exàmens de final de trimestre per aprovar les assignatures, un model que ha tendit a la desaparició amb la implementació del Pla de Bolonya. De moment, cap de les universitats públiques s’ha pronunciat sobre aquesta mesura.
