Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Uns quinze menors immigrants van estar dormint a principis de novembre a la sala d’espera de la Ciutat de la Justícia per falta d’espai als centres d’acollida de la Generalitat. Aquesta imatge, denunciada per l’associació Noves Vies a l’ONU i prohibida per la jutge degana de Barcelona, evidencia la saturació dels centres d’acollida de la Generalitat, que al·lega que l’arribada recent de menors migrants no acompanyats ha estat molt superior a mesos anteriors.
Fins a quatre dies –del 9 al 13 de novembre– van estar aquests menors estrangers, que havien arribat a Espanya sols, vivint a la sala d’espera de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. “Estaven allà, als passadissos, dormint en matalassos i mantes fines, enmig de tot”, narra Albert Parés, advocat d’ofici especialitzat en casos de menors migrants i president de l’associació Noves Vies. “Podia entrar-hi qualsevol, hi havia qui els donava entrepans d’aquells de màquina prefabricats, però per la resta no sé ben bé què menjaven. Tampoc crec, a jutjar per l’olor, que es poguessin dutxar”, denuncia Parés.
La jutge degana de Barcelona va posar fi a aquesta situació dilluns passat, però el problema per a la Generalitat, que té aquests menors sota la seva tutela, és el mateix. Les institucions no són capaces de trobar-los una plaça en els seus centres d’acollida, que ja fa mesos que es troben saturats. Han estat 1.116 els menors els que han arribat durant els 10 primers mesos de 2017, cosa que suposa, segons fonts oficials, un increment del 190% respecte al 2015.
Des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), responsable de la tutela dels menors desemparats, admeten que es veuen desbordats. No obstant això, fonts de la DGAIA al·leguen que aquest “descontrol” es produeix en un moment polític en el que tenen “molt poc marge de maniobra”, en referència a l’aplicació de l’article 155 i al control d’Hisenda sobre els comptes catalans, cosa que els impedeix, asseguren, obrir noves places. Tot això, afirmen, “tot i que hi ha molta sintonia amb el govern central en aquest assumpte”.
Però la saturació dels centres d’acollida ve d’abans de la intervenció del Govern. Així ho mostren les xifres: si bé és cert que des de l’octubre s’està aguditzant més aquesta situació –més de 200 menors van arribar el mes passat, el doble que fins ara, i es preveu que es mantingui així–, els problemes derivats de la saturació del sistema ja s’observen des de fa mesos. Albert Parés assegura que a l’estiu ja s’havia vist el cas de menors fent nit a la Ciutat de la Justícia.
Les places que ofereix la DGAIA per als joves no paren de créixer i aquest 2017 se n’han generat 306 noves, que han d’ajudar a donar acollida als 1.581 menors estrangers que estan atenent actualment. “Ens enfrontem a una situació que va més enllà de nosaltres, i més enllà del govern, és un assumpte de país”, accepten fonts de la DGAIA.
“Esperaven als calabossos com a delinqüents”
La DGAIA, per llei, és responsable dels menors migrants un cop arriben a Catalunya. Això implica que ha de portar-los immediatament a un centre d’acollida a l’espera que se’ls identifiqui i se’ls realitzin les proves del canell i de la mandíbula amb l’objectiu de determinar que efectivament són menors d’edat. Això es fa a la Ciutat de la Justícia.
Però la falta de places on ubicar-los ha fet que el procediment s’estigui fent “totalment al revés”, denuncia Parés, que explica que la DGAIA envia directament els menors a la Ciutat de la Justícia on, a la zona de custòdia dels Mossos d’Esquadra, se’ls realitzen les proves mèdiques. És un procediment que normalment es fa en unes quatre hores, però la manca de recursos i l’augment del flux migratori fa que els nois no hagin pogut ser ubicats en cap centre i, tot i estar identificats, es quedessin a la zona de custòdia. A principis de novembre la saturació va arribar al punt que aquesta zona ja era plena, de manera que els joves van passar a ocupar la sala d’espera, donant origen a l’escena que retratava Parés.
“Es pot dir de la manera que es vulgui, però aquests nens estaven en cel·les, als calabossos, compartint espai amb nois que sí que han comès delictes. Això els envia un missatge de criminalització que va calant en ells poc a poc. Només estaven allà perquè no tenen una família i estan desemparats i això no és cap crim”, condemna l’advocat, que defensa legalment 15 d’aquells joves i que a principis de novembre va presentar una denúncia que va arribar a l’ONU.
Aquesta denúncia se suma a altres queixes presentades en menys d’un mes referent a la situació d’aquests menors per la seva estada a la Ciutat de la Justícia. L’ONG Save the Children i la Fiscalia de Barcelona ja van alertar la DGAIA del mateix. Fonts pròximes a la Fiscalia declaren que “aquests nens eren a la Fiscalia perquè els centres de protecció estan plens, no perquè la Fiscalia es retardés en la realització de les proves”, i recorden que la “responsabilitat dels menors estrangers no acompanyats és de la DGAIA i no de la Fiscalia”.
Ara, però, la jutge degana de Barcelona ha posat fi a l’assumpte decretant que cap menor pot tornar a pernoctar a la Ciutat de la Justícia, de manera que els menors estan quedant-se a l’Institut de Medicina Legal (IMLC) des de dilluns. Segons fonts de la DGAIA, allà s’intenta que no hi hagi mai més de 16 joves ni que passin més d’una nit. Albert Parés admet que “tota aquesta situació es dóna per una manca de recursos”, però afegeix que “això no treu que els que són responsables dels menors no estiguin complint”.
Canvi de perfil entre els joves
Una de les claus que destaquen des de la DGAIA és que el perfil dels menors que arriben a Catalunya ha canviat en els últims mesos: “Ens trobem amb joves que no tenen un problema de desemparament, que ronden els 17 anys, de manera que són considerats pràcticament adults i, per tant, trobem que la seva migració és més aviat d’emancipació econòmica”, defensen.
El que busquen aquests joves, segons la DGAIA, és aconseguir autonomia i enviar diners a les seves famílies. “No busquen ser tutelats”, afegeixen. Per la qual cosa, la tipologia de centres de què disposa la DGAIA no serveixen per al que predomina actualment. Per això, tenen previst obrir en els propers mesos fins a 242 places en pisos assistits destinats a joves d’entre 16 a 18 anys, on “seran més autònoms, encara que no deixaran mai de comptar amb assessorament i companyia d’educadors”, concreten des de la DGAIA .
El Goven va aprovar a l’octubre la creació d’una Taula d’atenció integral dels menors estrangers sense referents familiars. Aquesta coordinarà accions de la Generalitat i altres organismes públics, com els departaments de Treball, Salut i Interior, així com d’entitats del tercer sector per fomentar l’emancipació dels menors. La primera reunió d’aquesta Taula, però, estava pensada per a la primera setmana de novembre, quan diversos consellers van ser empresonats. Per tant, aquesta primera trobada s’ha ajornat fins el 23 de novembre allargant una mica més encara l’espera d’aquests joves que no estava pensada per ser tan llarga.
