Autor: Pau Gaitán

Un alumne arriba a mig curs. No coneix el català. Potser tampoc domina prou el castellà. Seu a l’aula i no sempre respon quan se li parla. De vegades mira a terra. De vegades somriu sense haver entès res. De vegades repeteix una paraula que acaba de sentir, com si fos una corda. La família explica que al país d’origen ja li costava. Parlava poc, necessitava rutines, no sempre entenia què li demanaven. Durant uns dies, a l’escola, tot queda en suspens. Encara no sabem si no respon perquè no entén la llengua, perquè no entén la situació, perquè té…

Vivim una època estranya: l’odi s’ha convertit en afició nacional. No cal gaire per encendre’l, tres titulars, dues tertúlies i un parell de tuits, i de sobte tenim mig país jutjant l’altre mig des de la comoditat d’un sofà i una opinió prefabricada. Curiosament, en aquesta cursa, per assenyalar culpables, l’escola sempre hi surt esmentada. Com si la fractura social fos culpa d’un dictat mal corregit o d’un projecte de medi mal exposat. La ironia és amarga: l’escola és l’únic lloc on l’odi no entra sol; entra en forma de criatura, desorientada, amb una motxilla que no pesa per llibres,…

“Assumir responsabilitats. Celebrar la diversitat. Construir escola des del compromís i la confiança.” Aquesta no és només una frase bonica; és el punt de partida que ha guiat l’elaboració i la posada en marxa del Pla de millora educativa de la llengua catalana a l’Escola Jacint Verdaguer de Canovelles. Un pla que neix en un centre concret, però que respon a un repte compartit per moltes escoles d’alta i màxima complexitat d’arreu del país. Les escoles d’alta complexitat s’han convertit en l’avantguarda del sistema educatiu. Allà on conviuen desenes de llengües, històries i expectatives, també s’hi troben les desigualtats socials més…

Hi ha paraules que només tenen sentit quan es connecten amb la pràctica i amb la responsabilitat que implica educar. Avaluació, inclusió o millora educativa no són categories tècniques ni discursos buits: són condicions per fer de l’escola un veritable espai de ciutadania i d’oportunitats. Quan aquestes tres dimensions s’alineen, no cal esperar grans canvis: es produeixen en la quotidianitat, en la manera com es planifica, s’escolta i s’acompanya. Ara bé, perquè això sigui real, cal fugir tant del conformisme com de la utopia. No es tracta d’arribar a tot arreu. Es tracta de fer avançar tothom des del lloc on és,…