‘Un infant que creix’ és el títol d’un llibre editat per la Generalitat de Catalunya en el que s’aborden diversos aspectes claus en l’educació d’un nen o nena que tot just comença l’escola. És un document pensat per a ser lliurat a les escoles i explicar a les famílies de P3 com gestionar la cooperació amb els altres nens i nenes, ensenyar en la no discriminació o donar pautes per a dur vida sana.
Aquest llibre, però, ha despertat polèmica durant aquesta setmana arran de publicacions de diversos mestres i educadors a les xarxes socials que, en rebre’l, n’han criticat el contingut. Inclús l’associació VSF Justícia Alimentaria Global ha demanat a la Generalitat que el retiri. El motiu? “Conté publicitat encoberta”, segons denuncia l’entitat en un comunicat.
I és que ‘Un infant que creix’ ha estat finançat per grans empreses com Colacao, Knorr, Nocilla, Banc Sabadell, Font Vella i, inclús, l’empresa de serveis funeraris integrats ALTIMA, els logotips de les quals figuren a la contraportada del document. Però les queixes venen donades per les últimes sis pàgines, en les que aquestes companyies compten amb un espai en el que parlen de temes com el berenar, el consum de verdures o la necessitat d’estalviar. Tot plegat d’una manera en què “implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura VSF.
En les pàgines en les que es parla de l’esmorzar i el berenar, on s’assegura que és “imprescindible educar l’infant en l’adquisició d’hàbits dietètics adequats i un estil de vida saludable”, es menciona la paraula “cacau” 8 vegades. I, a més, els logotips de les empreses apareixen tant a la cantonada de la pàgina com als dibuixos que il·lustren el llibre.
A la meva escola han repartit aquests petits llibres, editats per la Generalitat, a les famílies de P3. Formen part d’in conveni amb el departament de salut amb la idea de promoure hàbits educatius i saludables. Obrim el llibre? El que hi trobarem us sorprendrà
>>> pic.twitter.com/gYYwyfll4x— Dani Xavier (@danixaca) 15 de gener de 2018
Tenint en compte que l’Organització Mundial de la Salut recomana una ingesta diària de sucre de fins a 25 grams en adults i que “el principal ingredient d’aquests productes no és el cacau, sinó sucre en un 70%, la recomanació està fora de joc”, sentencia VSF. Afegeixen també que és inadequat incloure “publicitat de productes tan processats com Danonino” a l’apartat Puc fer les coses jo solet o de cremes Knorr per a recomanar la ingesta de fruites i verdures, essent que hi ha “maneres molt més naturals de consumir aquests tipus d’aliments”.
L’edició nova del llibre: sense logotips però el mateix missatge
L’edició d’’Un infant que creix’ que ha aixecat aquesta polèmica va ser editada al 2015 i, per tant “no va ser dissenyada per aquest Govern”, assenyalen des del Departament d’Afers Socials i Família -responsables del document, juntament amb Ensenyament i Salut. Asseguren, a més, que tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continua sent el mateix.
Però, tot i tractar-se d’una edició antiga i encara que des d’Afers Socials i Família assegurin que “a priori els llibres editats el 2015 no s’haurien de distribuir més”, les fotografies i queixes a les xarxes dels llibres que alguns educadors han estat rebent als seus centres aquesta setmana corresponen a l’edició antiga. Un d’aquests és en Daniel Xavier, un educador d’educació especial de Vilafranca que, en rebre el document, va crear un fil que s’ha fet molt popular a Twitter. ‘Un infant que creix’ va arribar al seu centre de mans de professionals del CAP que, d’aquí pocs dies han d’anar-hi a fer una xerrada i van considerar que “era un bon material per donar a les famílies”, explica Xavier.
Considera que incloure els logotips d’aquestes empreses en un document infantil “és un missatge equivocat”. A més, opina que els “temes que es tracten no han estat triats per motius professionals o pedagògics sinó econòmics. En funció dels patrocinadors han triat el contingut”. “És el que passa quan el capital privat entra en allò públic”, sentencia.
Des d’Afers Socials lamenten que s’hagi aixecat la polèmica, sobretot tractant-se d’un document que “ja no hauria de ser distribuït”, però recorden que el llibre compta amb 66 pàgines més, “lliures de qualsevol tipus de contingut patrocinat”. Però per alguns, com Xavier, les últimes sis pàgines ja “invaliden tota la resta del contingut”.
