Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La marxa, des de la plaça de Catalunya fins a l’Estació del Nord, va a aplegar unes 10.000 persones. La presidia una gran pancarta: “L’escola catalana, democràtica i cohesionadora no té por”, amb representants de la plataforma unitària Som Escola, integrada per alguns sindicats com la USTEC-STEs i Comissions Obreres, el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans, la FAPAC i entitats com Òmnium Cultural i l´Assemblea Nacional Catalana. També s’hi van sumar els partits polítics a excepció del PP i Ciutadans. Al seu darrera, una massa de paraigues -alguns colorejats de manera molt pedagògica-, amb una barreja intergeneneracional de persones, amb poca joventut i famílies amb criatures, possiblement perquè el temps plujós no hi acompanyava.
No va ser gaire festiva però els lemes corejats expressaven prou bé l’estat d’indignació que es viu i el contingut del manifest que es va llegir al final. “L’escola catalana no té por”; “Volem estudiar en català”; “Més educació i menys repressió; “L’escola repressiva voldrà la dictadura”; “No és adoctrinar, és pensar”; “Els diners públics per a l’escola pública”; “Sí que hi ha diners, els doneu a l’Opus Dei”. L’escola privada concertada es va retirar a darrera hora de la convocatòria perquè temia un excessiu protagonisme de l’escola pública i que no en sortiria immune. Moltes enganxines amb l’eslògan: “Cap pas enrere, immersió lingüística, sí” i pancartes molt compartides amb frases com aquesta: “Escola en català i sense retallades. Si no els aturem, no s’aturaran!” o més personals amb aquestes altres: “M’agrada la meva escola”; “Sigues la meva veu per defensar l’escola” (amb un nen al cotxet); “Ho portem intentant segles i no ho han aconseguit, immersió lingüística és el crit; “Escola en català, sense oblidar millorar”.
El manifest és un clam a llibertat i contra la por: “La situació excepcional que estem vivint ens porta a manifestar que sense llibertat, tant en la transmissió com en l’adquisició de coneixements es desvirtuen. L’esperit crític i la llibertat d’expressió no són bones companyes de la por. La societat catalana vol una educació avançada, inclusiva, que formi persones amb criteri propi, escollida lliurement després de conèixer i aprendre a respectar les idees de tothom sense censura”. Després de denunciar el setge a que han estat sotmesos alguns docents acusats d’adoctrinament diu que “en realitat són els acusadors els que voldrien que l’escola adoctrinés… amb una visió de la història d’Espanya única i uniformitzadora”. Aposta pels valors del respecte i la pau i argumenta que ha garantit la igualtat d’oportunitats i la inclusió.
Sorpresa i malestar per tractar de modificar per part del Partit Popular i de Ciutadans un sistema que funciona, que en el seu moment va ser una demanda de la immigració i que ha permès que l’alumnat, al finalitzar l’escolaritat, aprengui igual de bé tant el català com el castellà. On és aleshores el problema es preguntaven molts manifestants? I no es troba altra explicació que un intent del poder central de retallar les competències educatives autonòmiques i exercir un fort control de l’ensenyament. I una darrera pregunta: a on porta separar els infants per raó de la seva llengua, religió sexe, o nivell de coneixement? Sense cap mena de dubte no és la millor via per avançar cap a la millora de l’escola democràtica i inclusiva. Caldrà veure fins a on arriba l’ofensiva i, d’altra banda, la resistència, perquè l’escola catalana s’hi juga molt.