“La uniformitat és dolenta sempre, i no parlo d’uniformes: no es poden plantejar horaris sense tenir en compte la realitat socioeconòmica i també geogràfica de cada centre”. Així ha contestat el conseller Josep Bargalló aquest matí a una pregunta del públic assistent a la seva conferència al Fòrum Europa, que ha tingut lloc a l’Hotel Palace de Barcelona, davant de representants del món educatiu, social i també empresarial.
El conseller d’Ensenyament ha posat l’exemple de dos instituts, un del Poble Nou i un del Pallars, per senyalar que, pel que fa a la joranda compactada de la secundària (de 8 del matí a 3 de la tarda), tots dos tenen una opinió diferent “i tots dos tenen raó”. Els del Poble Nou no volen que es toqui, perquè això els dóna temps a organitzar o acollir moltes activitats extraescolars durant la tarda, que són un bon complement de l’educació dels joves, mentre que als del Pallars aquest horari els sembla un desastre, perquè “molts alumnes han de sortir de casa a les 7 del matí i no tornen fins a les 5 de la tarda i encara no han dinat”. “No podem exigir rendiment intel·lectual a l’aula a uns alumnes als quals tenim tantes hores sense menjar calent”, ha afegit.
“Estem avaluant els horaris i farem unes propostes obertes a fi que a la solució per a cada centre i cada territori pugui ser diferent i puguin decidir el seu horari (…) Però en tot cas no volem que les solucions estiguin condicionades a un tema pressupostari”, ha dit el conseller, que ha reconegut que la jornada compactada és, pel Departament, molt més econòmica. “Hem de decidir no tant per la nostra eficiència econòmica, sinó per la qualitat del producte, que és l’alumne”, ha dit el conseller.
En la roda de premsa d’inici de curs, Bargalló ja va avançar que el departament tenia la intenció de replantejar alguns horaris al llarg d’aquest curs, si bé va advertir que “no farien experiments”, conscient, va dir, que “els horaris escolars afecten els horaris de tota la societat”.
L’educació s’ha d’entendre com un bé comú
A la conferència, el conseller ha insistit diversos cops en la idea que l’educació va més enllà d’un dret individual, ja que, en línia amb el que defensa la Unesco, “s’ha d’entendre com un bé comú, perquè és un element que beneficia al conjunt de la comunitat”. I aquest bé comú, ha afegit, “s’estructura com un servei públic, on el subjecte i l’objecte és l’alumnat, on posem a disposició del servei unes eines que és el professorat i uns llocs de reunió que són els centres educatius”.
Sota aquest relat del bé comú, ha afegit, el Govern està bastint “un projecte educatiu de país”, que comença amb els projectes educatius de cada centre i s’articula amb els projectes educatius de cada municipi. “L’educació ha de tenir una força transformadora global. No estaríem fent bé la nostra feina, sobretot si entenem l’educació com un bé comú que actua com a servei públic, si ens oblidem que un dels nostres objectius primordials és la lluita contra l’exclusió, és promoure un sistema educatiu realment inclusiu i capaç d’atendre la diversitat de les necessitats educatives de tot l’alumnat”, ha afegit.
Bargalló ha insistit també en diverses idees que ja ha anat repetint en els darrers temps, com l’aposta per l’FP, el nivell de la qual ha elogiat (i també ha obert la porta a la participació de les organitzacions empresarials en la seva governança, ha dit), o la lluita contra la segregació escolar com a punt essencial d’aquest projecte de país (juntament amb una millora de metodològica i didàctica que garanteixi l’èxit educatiu “que no vol dir únicament l’èxit acadèmic”).
“Reclamem la corresponsabilitat de tots”
Abans de les preguntes, el conseller ja ha advertit que al seu departament li passa com a molts alcaldes, i és que tothom els demana coses. “Segurament tothom té raó quan demana i exigeix, i segurament nosaltres no podem arribar a tot, i per això reclamem la corresponsabilitat de tots i l’ajuda de tots”. Al torn de preguntes hi ha hagut diverses d’aquestes demandes, entre altres la de l’infrafinançament dels concerts educatius. “Som conscients que el mòdul del concert educatiu és insuficient, igual que ho som que l’escola pública hauria de rebre més diners”, ha comentat.
A partir d’altres preguntes, Bargalló ha avançat que s’està treballant en un Pla d’Erradicació de la Violència als centres docents (“hem estat poc contundents amb els abusos sexuals i el bullying, exercirem d’autoritat educativa i serem molt contundents”, ha dit); i també ha reconegut que veu amb bons ulls que el currículum es reforci en formació en cultura religiosa, “com estan fent algunes escoles cristianes”. “L’escola no és el lloc de la catequesi ni de la transmissió de fe, és el lloc de transmissió de coneixement, i no això no es pot fer desconeixent les cultures de la nostra societat”.
