A mitjans de l’any 2012 un grup de periodistes vam decidir constituir una Fundació que tindria, entre d’altres, l’objectiu d’editar El Diari de l’Educació. Volíem ser útils a una comunitat que estava en primera línia en la defensa d’un dret fonamental, el de l’educació universal. I volíem comptar amb el consell i la implicació d’aquelles entitats que portaven molts anys lluitant pels mateixos valors que ara nosaltres volíem defensar.
A qui primer vam anar a explicar el projecte va ser a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ens vam reunir amb la Irene Balaguer, la qual va acollir la nostra iniciativa amb molt interès. En la conversa, recordo, vam parlar de la necessitat de superar el desànim provocat per les retallades i unir esforços per recuperar l’entusiasme, per renovar projectes… per fer el que després va passar: la primavera que ha viscut, i viu, l’educació a Catalunya. Mirant-ho amb perspectiva, aquella conversa va ser decisiva per tirar endavant el projecte, per saber que anàvem pel bon camí i amb la millor companyia.
Un any després d’aquella conversa ja teníem a punt El Diari de l’Educació i la Irene es va implicar en tot allò que li vam demanar: va acceptar formar part del nostre consell assessor, es va deixar enregistrar per al vídeo promocional del diari, i també vam pensar amb ella per al que seria l’acte de presentació, el 4 de desembre del 2013 als cinemes Girona. Volíem que l’acte fos un homenatge als mestres i vam projectar el documental El retratista, que reconstrueix la història de l’Antoni Benaiges, el mestre que va aplicar la pedagogia Freinet a l’escola de Buñuelos de Bureba (Burgos) i va ser afusellat pels franquistes.
Després de la projecció, a més dels responsables del documental, van intervenir la presidenta de Rosa Sensat i en Josep Fontana. Irene Balaguer va animar a tots els mestres –la platea del cinema n’era plena– a integrar associacions i assemblees de mestres a les seves localitats, per fer com Benaiges, que es reunia amb companys de professió en trobades informals per compartir experiències pedagògiques i debatre sobre projectes i metodologies.
Josep Fontana va recordar que “el mestre ha d’ensenyar a pensar, a no creure res d’entrada, a exercitar la raó. A donar les eines perquè els alumnes aprenguin a raonar”. Irene Balaguer va assentir. Perquè el pensament crític i l’esforç compartit, les dues idees d’aquell primer acte d’El Diari de l’Educació, formen part de l’obra de la seva vida. Els articles que va deixar escrits al Blog de Rosa Sensat durant quatre anys reflecteixen la fermesa amb què posava, per davant de tot i de tothom, el dret dels infants a rebre la millor educació.
L’estiu de 2015 l’amistat del diari amb Rosa Sensat va pujar encara un grau més. A partir d’aquell any hem col·laborat amb la confecció d’El Diari de l’Escola d’Estiu, que fins aleshores s’havia fet en paper, i que des de llavors (i ja van quatre edicions) fem en digital. En aquella ocasió el Pau Rodríguez va fer una entrevista conjunta, que es va publicar en vídeo i per escrit, a les tres puntals de l’associació: la Irene Balaguer (presidenta), la Francina Martí (secretària i avui presidenta) i la Maria Vinuesa (tresorera). L’entitat celebrava aleshores el 50 aniversari i al final de la conversa el Pau els pregunta com s’imaginen que serà quan arribi al centenari. I això va respondre la Irene:
“Les qüestions de fons poden seguir sent les mateixes. Delors va plantejar els quatre pilars d’una educació per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. Doncs és això. Canviaran els instruments i els espais –esperem!–, però el que és essencial no es perdrà. Els canvis que viuran els que arribaran als 100 anys de Rosa Sensat seran fantàstics, i no hem de ser dogmàtics, hem d’estar oberts i veure què és fonamental perquè les persones puguin pensar per elles mateixes i ser lliures”.
Però en un dia com avui val la pena repassar aquella entrevista tota sencera.
https://vimeo.com/132128786
