Treballen 38 hores setmanals si són educadores (de 9 a 17, amb una hora per dinar, més algunes hores d’acollida o preparació a la setmana) i 32 si són mestres. Amb una ràtio de vuit infants per professional quan són de 0 a 1 any, dotze en el cas d’1 a 2 anys, i 20 per als grups de 2 a 3 anys. Cobren 900 euros bruts al mes, si hi arriben. El salari de les mestres reconegut pel conveni és més elevat, però la major part d’elles tenen contractes d’educadores. Fan festa a l’agost i també compten amb deu dies de lliure disposició, que els obliguen a agafar durant la Setmana Santa i el Nadal. El 90% de les treballadores són dones, a Catalunya són unes 12.000 i a tota Espanya 50.000.
Fa dos anys que negocien el conveni del sector, que no es modifica des de 2010, i el que proposa la patronal, afirmen des de la Federació d’Educació de CCOO, és congelació salarial, increment d’hores lectives de les mestres i supressió dels 10 dies de lliure disposició. Per això aquest cap de setmana s’han produït concentracions de protesta a diversos municipis de l’Estat, entre els quals dissabte passat a Barcelona davant la seu de Foment del Treball.
“Exigim que es valori la nostra tasca, la major part tenim el títol de magisteri o el grau superior de tècniques d’educació infantil, som el pilar de l’educació i les nostres condicions laborals no són justes”, afirma Mireia Domínguez, responsable de l’etapa 0-3 de la Federació d’Educació de CCOO. Aquest sindicat demana l’equiparació de les condicions de tota l’etapa infantil, ja que en el segon cicle (3-6 anys) les condicions són molt millors, no només al sector públic sinó també al concertat. “En l’etapa 3-6 les treballadores tenen el seu calendari laboral, igual com passa a primària i secundària, també tenen menys hores lectives i més hores per preparar les activitats, en canvi en l’etapa 0-3 les empreses et donen les hores que volen, fins al punt que els informes d’avaluació de cada nen els acabes fent a casa perquè a l’escola no hi ha temps”, afegeix Domínguez.
La patronal del sector de l’educació infantil està formada per diverses agrupacions empresarials. Les que tenen més representació són ACADE (Asociación Española de Centros Privados de Enseñanza), CECEI (Confederación Española de Centros de Educación Infantil), CECE (Confederación Española de Centros de Enseñanza) i Escuela Católica. Representen els interessos dels propietaris d’escoles bressol privades, amb un clar afany de lucre, i que en alguns casos són ja autèntiques cadenes vinculades a grans empreses multisectorials com Clece (la qual forma part del grup ACS, de Florentino Pérez) o Eulen, una gran empresa dedicada sobretot a neteja i seguretat.
En concret, Clece explica a la seva web que té 125 escoles bressol a tota Espanya. D’aquestes, algunes són de propietat mentre que d’altres són de titularitat municipal i el grup en té la concessió. En aquestes 125 escoles treballen 1.400 docents, la qual cosa vol dir que aproximadament el 3% de les educadores d’escola bressol privades treballen per al grup de Florentino Pérez. D’aquestes escoles, 42 estan situades a Catalunya, algunes directament com a Clece i una trentena (totes elles, escoles bressol municipals amb la gestió externalitzada) sota la marca Cavall de Cartró.
