Aquest matí el Parlament de Catalunya viu la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, amb el qual fa dos anys que treballa el Síndic de Greuges, institució que des de 2008 ha elaborat tres informes sobre una qüestió que situa com a principal problema del sistema educatiu català. Entre les mesures més destacades que incorpora el Pacte hi ha el compromís per part de l’administració educativa de no derivar la matrícula viva cap als centres d’alta o màxima complexitat, la lluita contra el frau (famílies que canvien l’empadronament dels nens per poder optar a escoles que no els toquen per zona), la gratuïtat real de les places escolars a tot el sistema (amb especial atenció a les quotes voluntàries que cobra la concertada i algunes públiques), noves formes per programar l’oferta de places i la gestió del procés d’admissió de l’alumnat, i intentar que els centres més desafavorits tinguin el millor professorat, unes instal·lacions en condicions i una oferta educativa especialment atractiva.
Després de mesos i mesos de reunions, converses i negociacions, el Pacte incorpora trenta actuacions i 189 mesures concretes que han estat acordades per les entitats signants, que són el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants (començant pel de Barcelona), l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, i les patronals de l’escola concertada (Agrupació Escolar Catalana, Associació de Professionals de Serveis Educatius de Catalunya, Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, Federació Catalana de Centres d’Ensenyament i Fundació Escola Cristiana de Catalunya).
El pacte s’ha d’implementar al llarg de quatre anys. Una part de les mesures requereixen un increment substancial del pressupost en educació (es parteix de la necessitat d’incrementar-lo al 6% del PIB, com diu la Llei d’Educació de Catalunya), i per això seran les que trigaran més a posar-se en marxa. Les primeres són aquelles que no necessiten recursos addicionals, si bé, en el seu Parlament el conseller Bargalló s’ha declarat esperançat que, després del cicle electoral, la Generalitat pugui comptar amb un nou pressupost “i partides per tirar endavant les accions més contundents del pacte”. Bargalló ha volgut subratllar que, amb aquest acord, queda clar que el dret dels infants no és “amb qui estudien” sinó “quin és el projecte educatiu que volem pels nostres fills”.
A més dels firmants del pacte, hi ha un seguit d’entitats de la comunitat educativa que han estat convidades a adherir-s’hi, i que passen a formar part de la seva comissió de seguiment, coordinada pel Síndic i que està previst que es reuneixi cada sis mesos. Entre aquestes, l’Associació de Directius de l’Educació Pública a Catalunya (AXIA), l’Associació d’Inspectors d’Educació, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, el Col·legi de Pedagogs, Rosa Sensat, la FMRPC, els sindicats CCOO, UGT i USOC, les entitats de famílies CCAPAC, FAPAES, FAPEL i el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació (un grup d’ampas de FAPAC de centres d’alta complexitat), la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), la Taula per la Infància i l’Adolescència, entre d’altres, així com els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, Socialistes i Catalunya en Comú.
Els que no firmen: USTEC, FAPAC, CUP, CS i PP
Entre les entitats de la comunitat educativa que s’han desmarcat del pacte, les més destacades són el sindicat amb més representativitat entre els docents (USTEC) i la federació de famílies més nombrosa (FAPAC). Aquestes dues entitats, juntaments amb la CGT i diversos sindicats d’estudiants, han emès un comunicat aquest matí per explicar la seva negativa a subscriure el document. Entre altres motius, asseguren que s’està negociant amb un dret fonamental, que les mesures del Pacte no són eficaces, i que amb aquest acord només guanya l’escola concertada. “Que aquests centres rebin finançament públic és una fórmula que implica que les administracions públiques col·laboren a mantenir la segregació”, afirmen. Des del Síndic expliquen que el pacte només pot partir de l’ordenament jurídic vigent, i que les mesures que susciten la crítica d’aquestes entitats el que intenten és que els centres amb menor corresponsabilitat en la lluita contra la segregació facin un pas cap a una major corresponsabilitat.
A banda, tampoc els grups parlamentaris de la CUP, Ciutadans i el Partit Popular s’han volgut sumar al Pacte i per tant, com USTEC i FAPAC, no formaran part de la seva comissió de seguiment. En el cas de la CUP, ha justificat el seu rebuig perquè entén que el Pacte legitima la doble xarxa educativa públic-privada, i fins i tot suposa un “rescat encobert” de l’escola concertada. I dels 121 municipis que hi ha a Catalunya amb més de 10.000 habitants només n’hi ha hagut dos que també han rebutjat signar el Pacte: Esplugues de Llobregat i Mont-roig del Camp.
Les 30 actuacions
Aquestes són les 30 actuacions que conté el Pacte, i que les entitats signants han de desplegar en els propers quatre anys, amb una síntesi de les mesures incloses en cada un dels apartats.
Actuació 1 – Nou decret d’admissió d’alumnat.
A banda de les dues mesures que s’han pres en el decret d’aquest any (anul·lació dels punts pels alumnes amb malaltia digestiva crònica i per germans exalumnes) es preveu que en el decret d’admissió d’alumnat (Bargalló ha dit que aviat es presentarà una proposta, que ja serà d’aplicació per al curs vinent), se’n prendran moltes més, que vagin encaminades sobretot a fer complir la reserva de dues places per alumnes amb necessitats educatives per cada grup classe (alguns centres no les omplen, altres en tenen molts més); introduir exigències de transparència (com obligar a publicar les quotes que apliquen centres públics i concertats); introduir mesures per combatre el frau (com obligar als infants amb un empadronament recent a aportar més proves per poder acreditar el criteri de proximitat al centre); així com activar les oficines electròniques de preinscripció, o reactivar i donar més poder les comissions de garanties d’admissió, oficines municipals d’escolarització (OME) i taules mixtes de planificació, tot plegat amb la finalitat de garantir una “escolarització equilibrada de l’alumnat”.
Actuació 2 – Comissions d’estudi de bones pràctiques per combatre la segregació en diferents àmbits
En aquest punt el Pacte preveu la creació de comissions d’estudi que analitzin diversos aspectes relacionats amb la segregació. D’aquestes comissions, les dues més immediates serien la que es crearia per estudiar bones pràctiques en règims d’admissió d’alumnat (municipis o territoris que han aconseguit una distribució equitativa de l’alumnat socialment desafavorit), i una altra per analitzar mesures efectives de lluita contra la segregació escolar en municipis o barris amb una forta segregació residencial. També es proposen comissions d’estudi sobre la segregació en el lleure, segregació d’alumnat amb necessitats educatives de suport especial, o segregació relacionada amb els projectes educatius de centre. En la primera de les comissions una de les coses que s’analitzaran és si seria viable o efectiu que en els criteris d’admissió s’introdueixin quotes o reserva de places segons la renda o el nivell de formació dels progenitors dels alumnes.
Actuació 3 – Orientacions en la programació escolar: oferta, adscripcions, zonificació, i ampliacions i reduccions de ràtio, de grups i de centres.
En aquest punt el Pacte pretén la implicació, alineament i coordinació de tots els actors que actuen en el territori (centres, inspecció, serveis municipals, etc) pel que fa a la planificació de l’oferta. Es tracta de revisar el model de zonificació escolar per als centres públics que aplica cada territori, assegurar que la zonificació serveix per combatre la segregació (i no per deixar contentes les famílies de classe mitjana) i, si es considera, assajar models que han donat bons resultats en altres territoris. El Pacte es compromet a evitar les situacions de sobreoferta o l’afavoriment de moviments en la demanda, i proposa també evitar les ampliacions de ràtio o, a l’inrevés, aplicar reduccions de ràtio en l’oferta inicial per no caure en sobreoferta de places. També es proposa valorar la integració de centres públics amb segregació amb altres amb una composició social més afavorida, o fins i tot tancar o refundar centres públics guetitzats.
Actuació 4 – Criteris en la gestió de les sol·licituds
En aquest cas són orientacions de bones pràctiques adreçats a les OME i les comissions de garanties d’admissió, com per exemple: només usar ampliacions de ràtio per fomentar l’escolarització equilibrada de l’alumnat; no fer derivacions de centres en el cas d’alumnes amb dificultats d’escolarització a un centre amb elevada concentració de problemàtiques socials encara que hi hagi vacants, i en general evitar la mobilitat d’alumnat entre centres ordinaris per dèficits de rendiment escolar; no derivar matrícula viva a centres d’alta/màxima complexitat; promoure que les famílies amb infants a escoles bressol coneguin (sense els prejudicis que corren per ràdio macuto) els centres d’infantil i primària amb dèficit de demanda; o intentar evitar la tendència a escolaritzar en centres d’educació especial, en una proporció més elevada que l’habitual, a l’alumnat amb necessitats educatives especials i socialment desafavorit (és a dir, als alumnes amb discapacitat d’origen estranger).
Actuació 5 – Protocol d’actuació davant d’indicis d’irregularitat en el procés d’admissió d’alumnat
El pacte inclou la necessitat que ajuntaments i Departament implementin mesures per prevenir i detectar el frau amb els punts per proximitat del procés de preinscripcions escolars. Per exemple, ser molt més diligent davant de qualsevol denúncia o activar alertes sobre els alumnes que canvien d’empadronament quan s’ha acabat el procés.
Actuació 6 – Disseny del model d’intervenció dels dispositius per al foment de l’escolarització equilibrada d’alumnat en el territori
Aquest punt es refereix a la creació jurídica i definició de les funcions dels dispositius que han de promoure l’escolarització equilibrada, com les OMEs, taules mixtes de planificació o comissions de garanties d’admissió, així com garantir el seu finançament suficient.
Actuació 7 – Orientacions i plans de zona per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat gitano
Entre les mesures previstes hi ha la creació d’una comissió d’estudi d’aquesta problemàtica específica i la creació de plans de zona per fomentar l’escolarització equilibrada de l’alumnat gitano, així com incrementar el suport a aquells centres amb una elevada concentració d’aquest alumnat per donar una resposta especialitzada a les seves necessitats educatives.
Actuació 8 – Protocol per a l’ús de la reserva de places amb necessitats educatives específiques
Entre les mesures previstes hi ha l’ampliació de supòsits perquè un alumne tingui la consideració de NEE, la definició de procediments per a la detecció activa d’aquestes necessitats de suport educatiu abans i després del procés de preinscripcions, i garantir la dotació suficient de professionals d’EAP i serveis socials, així com la seva coordinació amb les OME o les altres instàncies implicades en els processos d’admissió (molt sovint el que passa és que qui acaba detectant l’alumne amb NEE és el mestre, quan aquest alumne ja està al centre sense ocupar plaça de NEE).
Actuació 9 – Implementació del protocol a escala local per a l’ús de la reserva de places amb necessitats educatives específiques
Aquest protocol l’han de promoure el Departament i les entitats municipalistes a partir de gener de 2020.
Actuació 10 – Acords o pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat
Acords d’aquest estil ja funcionen en alguns municipis catalans. El Pacte preveu que el Departament i els ajuntaments vagin tirant endavant més acords entre centres d’un mateix municipi.
Actuació 11 – Campanyes de sensibilització
Es preveu la realització d’aquestes campanyes adreçades a les famílies per reforçar la percepció de qualitat dels centres que tenen una demanda més feble.
Actuació 12 – Incorporació de bones pràctiques a les instruccions d’inici de curs del Departament d’Educació als centres públics i concertats
Entre les bones pràctiques que preveu el Pacte es parla de vetllar perquè en la informació que els centres transmeten (portes obertes, xarxes socials, díptics informatius) es doni una imatge positiva de tots els centres que formen part del Servei d’Educació de Catalunya i no estiguin orientades a atraure un determinat perfil social de famílies. Una altra bona pràctica que han d’incloure les instruccions d’inici del curs és que els centres públics i concertats informin sobre el règim legal de quotes, especialment del seu caràcter voluntari, dels possibles conceptes afectats pel cobrament de quotes, i de la impossibilitat de cobrar quotes per rebre activitats lectives (com la sisena hora en la concertada).
Actuació 13 – Regulació de la difusió dels resultats del centre
El pacte preveu l’aprovació d’un decret que desplegui l’article 184.1.c de la LEC sobre l’ús reservat de la informació sobre l’avaluació general del sistema. Aquest decret ha de prohibir explícitament la difusió dels resultats del centre en les proves d’avaluació externes així com determinar qui pot i qui no pot tenir accés a aquesta informació.
Actuació 14 – Elaboració i difusió d’un sistema d’indicadors sobre equitat
El pacte preveu l’elaboració i publicació d’un sistema d’indicadors sobre equitat en el sistema educatiu que s’actualitzi periòdicament. Aquest sistema d’indicadors ha d’estar totalment definit el juny de 2020. Al final del pacte hi ha una proposta dels indicadors, quantitatius i qualitatius, que seran fonamentals per la tasca que ha de fer la comissió de seguiment.
Actuació 15 – Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar
Actuació 16 – Adequació del finançament públic dels centres públics i garanties de gratuïtat de l’ensenyament i de corresponsabilitat en l’escolarització equilibrada de l’alumnat
Actuació 17 – Adequació del finançament públic dels centres concertats amb garanties de gratuïtat de l’ensenyament i de corresponsabilitat en l’escolarització equilibrada d’alumnat: concerts, contractes programes i ajuts
El Pacte vol “avançar cap a la gratuïtat real” i evitar que les famílies segueixin compensant l’infrafinançament del sistema. Aquestes actuacions, doncs, inclouen mesures que van adreçades a assegurar aquesta gratuïtat de la plaça escolar i que els centres (sobretot va pels concertats, però també per alguns públics) no introdueixin pagaments per activitats o serveis complementaris (com seria el transport escolar o les colònies) que forcen a un determinat tipus de família a renunciar d’entrada a escolaritzar el seu fill en aquell centre. O que cap alumne amb dificultat de sufragar el cost d’una activitat complementària en quedi exclòs. Per això insta a la convocatòria d’ajuts, que ja estan previstos per la LEC.
Actuació 18 – Supervisió del compliment de les obligacions derivades del Servei d’Educació de Catalunya
En aquest cas es tracta de garantir que es compleix aquest principi de gratuïtat i d’adoptar les mesures disciplinàries oportunes en cas d’incompliment. En definitiva, el compromís d’aplicar un règim sancionador que ja existeix i que no sempre s’aplica.
Actuació 19 – Incorporació de directrius sobre el pagament de quotes en les instruccions d’inici de curs del Departament d’Educació als centres públics
Actuació 20 – Incorporació de directrius sobre el pagament de quotes en les instruccions d’inici de curs del Departament d’Educació als centres concertats
Les instruccions d’inici de curs han de deixar clar que les famílies han d’estar informades que les seves aportacions són voluntàries, o que no s’autoritza el finançament de cap activitat lectiva per part de famílies ni associacions de famílies, que el centre està obligat a informar la inspecció d’aquells alumnes que no participen en les activitats complementàries i el perquè, etc. En el cas dels concertats s’afegeixen altres aspectes com no autoritzar quotes per a activitats complementàries quan siguin superiors al seu cost real, o establir criteris per autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre de les famílies.
Actuació 21 – Convocatòria d’ajuts per a llibres de text, material escolar i sortides (centres públics i concertats)
Actuació 22 – Convocatòria d’ajuts per a les sortides i colònies escolars i les activitats extraescolars
Tots dos punts incideixen en la creació de línies de subvencions i ajuts per assegurar la no exclusió per raons econòmiques pel que fa a la compra de llibres de text i material escolar, i en les sortides i colònies escolars, i fins i tot que es creïn beques per les activitats extraescolars. Una realitat que tothom coneix és que els infants dels centres situats en entorns desafavorits fan moltes menys sortides i colònies que la resta de l’alumnat, per la qual cosa el Pacte tracta de buscar mecanismes per evitar aquesta desigualtat. A la vegada, tant aquests futurs ajuts, com els de l’actuació 17, volen reconèixer també aquells centres concertats que estan fent un major esforç de corresponsabilitat, els quals mitjançant aquestes convocatòries veurien incrementades les aportacions públiques al seu finançament.
Actuació 23 – Garanties d’igualtat en l’accés al servei de menjador escolar (centres públics i concertats)
Entre altres, es contemplen mesures com vetllar perquè els centres no incompleixin el preu màxim del servei de menjador, que l’alumnat en centres concertats amb el 100% de beca no paguin efectivament res, o promoure que els instituts de secundària que no fan classe a la tarda ofereixin de totes maneres el servei de menjador escolar.
Actuació 24 – Definició de projectes educatius compromesos amb l’equitat del sistema educatiu
El Pacte proposa promoure que els projectes educatius de centre i els projectes de direcció de centres públics incorporin l’equitat i la lluita contra la segregació escolar com a aspecte substancial, i que per tant es comprometin amb la inclusió de la realitat social del seu entorn. Això va per tots, però molt especialment per aquells centres públics socialment afavorits que es troben en zones amb segregació escolar.
Actuació 25 – Consolidació dels itineraris de primària a secundària en el sector públic
El Pacte considera positiu el sistema d’adscripcions d’escoles de primària a instituts de secundària, com a mecanisme per aconseguir que allà on no hi ha segregació a la primària tampoc aparegui a la secundària. Per això proposa consolidar aquests itineraris, fomentant el treball compartit entre escoles i instituts, estudiant l’impacte de les seccions d’institut dins escoles de primària i dels instituts-escola, i també analitzar un fenomen que ja fa temps que es coneix: el fet que en el pas de la primària a la secundària hi ha una part de l’alumnat que passa de la pública a la concertada.
Actuació 26 – Desenvolupament dels projectes educatius dels centres amb una composició social desafavorida
En aquest punt es parlen de mesures per ajudar els centres segregats a enfortir els seus projectes educatius en els àmbits de l’aprenentatge de llengües estrangeres, tecnologia, ciències, arts o educació en valors, així com implementar programes de desegregació (com serien els projectes Magnet) o promoure amb els ajuntaments actuacions relacionades amb les activitats extraescolars o d’acollida de matí i tarda dels centres públics.
Actuació 27 – Direcció i dotació de plantilles als centres amb una composició social desafavorida
El Pacte també intenta promoure que els millors professors estiguin als centres amb més complexitat, a través de mecanismes d’incentius. Aquests centres han de tenir un increment en la dotació de plantilles i s’ha de vetllar especialment perquè els equips directius estiguin ben formats i hi hagin claustres cohesionats, i formats per professors que han triat voluntàriament aquesta destinació. El que acostuma a passar en aquests centres és que les plantilles són poc estables.
Actuació 28 – Construcció i reforma dels centres públics amb una composició social desafavorida
El Pacte advoca per identificar els centres públics segregats amb mancances d’infraestructures i donar prioritat a aquestes inversions.
Actuació 29 – Adequació dels plans educatius d’entorn com a instrument contra la segregació escolar
El Pacte preveu que tots els centres d’alta complexitat entrin en algun pla educatiu d’entorn, a fi d’enfortir la seva vinculació amb l’entorn, així com la dinamització de les associacions de famílies d’aquests centres, que normalment compten amb molt poca participació.
Actuació 30 – Programa d’educació intercultural
El Pacte també preveu el desenvolupament d’un programa d’educació intercultural, a fi de promoure entre l’alumnat els valors de la solidaritat, diversitat, respecte i igualtat. Una altra mesura d’aquest punt seria estudiar la inclusió de la competència intercultural en el currículum escolar.
