Les sis candidatures que el 2016 van aconseguir representació catalana al Congrés dels Diputats van explicar les seves propostes educatives durant 2 hores. Així i tot, una part important de les intervencions, tant de ponents i com d’assistents, es van centrar més en competències de la mateixa Generalitat que en les matèries que haurien de defensar en el Congrés dels Diputats. Aquesta ha estat una de les qüestions que li va servir al diputat del Parlament per ERC, Bernat Solé, per defensar el seu posicionament de condicionar el futur govern espanyol per defensar les competències educatives de la Generalitat. Posicionament defensat també pel representant d’En Comú-Podem, el Comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Essomba, el qual va afegir també una nova descentralització de competències educatives cap als municipis.
El Diputat del Congrés per Junts per Catalunya, Sergi Miquel, després de defensar el valor de la LEC, va introduir un debat interessant al voltant de la frustrada negociació del Pacte d’Estat per l’Educació, amb una clara crítica al paper del PSOE. Aquesta qüestió va proporcionar un interessant debat amb en Manuel Cruz, diputat al Congrés pel PSC, el qual va defensar amb fermesa el posicionament del seu partit, en un xoc dialèctic que s’intuïa continuació de les discussions dels dos diputats durant la legislatura.
També la representant del Partit Popular, la Marta Giménez, va parlar del frustrat Pacte, tot i que centrant-se molt més en la defensa de la LOMCE, lamentant que no s’hagi pogut arribar a implementar. S’ha d’agrair el to amable del seu discurs, sabent que jugava en un camp no massa fàcil després de la meva benvinguda, en la qual vaig situar una clara crítica a aquesta llei. Un to que no va ser igual de cordial en la intervenció de Sonia Sierra, diputada al Parlament de Ciutadans, la qual va dedicar la meitat de la seva intervenció a intentar rebatre el posicionament defensat en la meva presentació contra la utilització de l’escola en la disputa partidista. Sembla que algunes organitzacions continuen elevant a la categoria d’adoctrinament allò que, en el pitjor dels casos, no seria més que una praxi educativa discutible i què, numèricament, no representarien ni una bilionèsima part de les activitats educatives dels centres catalans.
També van ser dos tons molt diferents els emprats per les dues representants en la crítica al model lingüístic. Mentre que la representant popular va arribar a sintonitzar amb el d’ERC en la necessitat que tothom domini i respecti les dues llengües oficials, la representant ciutadana es va acabar engrescant en un agre debat amb el comú, al voltant dels estudis sobre competències lingüístiques del nostre alumnat.
En el que tots els partits es van posar d’acord fou en la necessitat d’incrementar el finançament de l’Educació, tot i que alguna cosa em fa pensar que el proper Congrés dels Diputats no aprovarà alegrement l’increment pressupostari que reclamem de fins al 5’5% del PIB durant la legislatura.
Pel que fa a l’equilibri entre escolarització pública i concertada, Junts per Catalunya i Partit Popular van defensar els seus postulats clàssics de convivència dels dos models per la demanda del “mercat”, en contraposició al també clàssic posicionament d’ERC i els Comuns, d’avançar cap a una única xarxa educativa pública. El silenci del PSC en aquesta qüestió no va sorprendre tant com l’afirmació de Ciutadans de la subsidiarietat de la concertada respecte la pública.
Per finalitzar el torn d’intervencions, una nova sorpresa en resposta a les intervencions del públic quan, tant el representant d’ERC com el de JxCat, han assumit la crítica a les perversions del Decret de Provisió de Docents als centres públics. Ambdós van situar la necessitat d’una modificació que respecti tant els drets laborals d’accés als llocs de treball com l’autonomia dels centres educatius. Les CCOO no desaprofitarem aquests posicionaments per introduir el debat en les negociacions amb el Departament d’Educació.
En resum, una tarda interessant en un debat magníficament conduït pel Víctor Saura, periodista del Diari de l’Educació, que esperem que pugui ajudar a totes aquelles persones que vulguin situar l’educació com un dels elements prioritaris a l’hora de decidir el seu vot.
