Fa molts anys que la síndrome del professor cremat o burnout no ocupa espais en els mitjans de comunicació o en la discussió pública quan es parla d’ensenyament. Igual com fa una dècada eren molts els qui feien estudis o informes més o menys importants sobre la prevalença d’aquesta síndrome entre el professorat, fer una cerca de dades avui dia no és tan fàcil.
I això, precisament, en un moment en el qual les condicions de treball del professorat han empitjorat de manera significativa, sobretot des del Reial Decret 14/2012, de racionalització de la despesa, pel qual van augmentar les ràtios d’alumnes per docent o es va ampliar la jornada lectiva a totes les etapes. També, en un moment en el qual s’han amortitzat més de 30.000 llocs de treball mentre el nombre d’alumnes creixia en desenes de milers.
Fins avui, els casos que es produïen dins del món de l’ensenyament havien de passar pels jutjats per aconseguir el reconeixement d’aquesta situació com a producte de la complexa tasca de professores i professors.
El burnout és una síndrome amb diferents estadis. El primer d’ells, l’esgotament, tant físic com psicològic de la persona. Després ve el de despersonalització, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupació cap a l’alumnat i els seus problemes o circumstàncies. Finalment, la síndrome té impacte en l’eficàcia en el treball.
Per Francisco Javier Gómez, responsable de Salut Laboral de STEs, és una bona notícia que l’Organització Mundial de la Salut hagi fet aquest pas en la consideració de malaltia produïda pel treball. Per aquest expert, docent, i que porta 12 anys treballant temes de salut laboral al sindicat, la síndrome del professor cremat té molts factors que interrelacionen. Des de l’organització del centre educatiu (o la seva desorganització), passant per la falta de recursos materials, l’augment de les hores lectives, de les ràtios o de la pressió d’una burocràcia sempre creixent.
Entre un 10% i un 20% de ‘burnouts’ a les aules
Malgrat la falta de dades oficials, Gómez estima que entre un 10% i un 20% (més prop del 20 que del 10) del professorat es troba en situació de burnout. Segons la seva experiència, el percentatge pot ser superior entre els docents de l’ESO i també de Batxillerat. I en alguns casos a infantil o els primers cursos de la primària.
Un dels possibles efectes d’aquesta nova consideració per part de l’OMS pot ser, a més d’evitar la judicialització dels procediments, que se sentin les bases per considerar les difícils circumstàncies en les quals els i les docents desenvolupen el seu treball quotidià. Fins ara, i des de 1990, l’OMS havia catalogat el burnout dins dels “problemes relacionats amb dificultat en el control de la vida”. A partir d’ara, ho circumscriu a problemes d’estrès crònic en el treball. “El burnout es refereix específicament als fenòmens en el context laboral i no ha d’aplicar-se per descriure experiències en altres àrees de la vida”, explica l’Organització.
Un dels problemes més importants que li troba a aquesta situació, enfront d’altres causes que poden justificar baixes laborals, està el fet que “t’assenyalen a tu com el culpable”. Quelcom que no succeiria amb un altre tipus de malaltia o causa de baixa.
Entre les possibles propostes que posa sobre la taula Gómez, a més de la millora de les condicions de treball i de la consideració del professorat socialment, estaria, per començar, la recuperació dels metges inspectors d’educació, que a poc a poc han anat desapareixent de les comunitats autònomes amb la seva jubilació i l’amortització de la plaça. Segons el sindicalista, aquestes figures realitzen una important tasca de formació i prevenció, a més d’un treball en relació a l’estudi de la prevalença de determinades malalties desenvolupades per docents. Avui la seva tasca la duen a terme les mútues, que no fan seguiment en els centres ni duen a terme cap recull estadístic, segons diu Gómez.
A més, el responsable de Salut Laboral de STEs defensa la creació de la figura del docent acompanyant, la missió del qual és ajudar la reincorporació de qui torna d’aquest tipus de baixes, les quals, a més, solen ser d’alta durada, rondant l’any. Un docent que durant un temps determinat estigui a l’aula assumint la tasca i responsabilitat de qui es reincorpora perquè aquest pugui fer-ho amb seguretat i tranquil·litat.
El burnout està molt relacionat, a més de les condicions laborals (quantitat d’alumnat, necessitats educatives especials de tota mena, falta de recursos…), amb elements personals com una possible baixa autoestima. Un problema que, a més, augmenta segons el o la docent s’endinsa en la problemàtica. Segons Gómez, cal una tasca de prevenció, i també fan falta recursos per fer formacions en el centre de treball sobre qüestions com la gestió dels conflictes a l’aula.
