Si tens desitjos modestos i amb poques coses en tens prou, la publicitat s’encarregarà de fer-te veure que el món està ple d’objectes que necessites: joguines sofisticades, aparells electrònics, equipaments esportius de marques de moda… Moltes botigues i grans magatzems posen a l’abast dels infants catàlegs extensíssims amb fotografies de joguines i un apartat perquè l’infant posi una creueta a allò que li agrada més, sovint amb una llegenda que diu “me pido”, com si fos obligatori demanar alguna cosa i especialment d’aquell catàleg d’aquella botiga.
Si alguna família aconsegueix superar aquest obstacle i aïllar els infants d’aquests afanys comercials il·limitats, cosa dificilíssima, sempre apareixen els adults propers, carregats de bones intencions, que per tenir algun tema de conversa amb els menuts els diuen: Ja has fet la carta als Reis? Què els demanes? I els nins i nines han de respondre alguna cosa. L’entorn social els demana que demanin. Demanar és adaptar-se al medi.
Ara ja no n’hi ha prou amb demanar joguines als Reis. He vist cases on fan tres llistes: una per al Pare Noel, una per al Tió i una per als Reis, i allà on no arribi un potser hi arribarà l’altre, i a més a més també hi ha la possibilitat d’anar a cercar els regals que han deixat a casa dels avis o d’altres familiars.
D’altra banda, això de les cartes ja ha estat substituït per llistes. Ha quedat enrere allò de “Estimats Reis Mags”. Ara una carta als Reis o al Pare Noel s’assembla a la llista del súper.
“No tenen whatsapp els Reis Mags?”, deia fa poc una nina de sis anys a la seva mare, ja que pensava que això de fer una carta i tirar-la al correu estava molt passat de moda.
Enmig de tot aquest remolí, per netejar una mica la consciència de tots plegats, sorgeixen les campanyes de recollida d’aliments i de joguines per consolar els qui no en tenen. Però, anem a pams, els infants de famílies amb pocs recursos, no necessiten menjar tot l’any? No necessiten jugar tot l’any?
Si fóssim sincers, en comptes d’alimentar un consumisme sense mesura a les nostres famílies i de recollir engrunes per als qui no es poden permetre satisfer les necessitats més bàsiques, treballaríem seriosament per fer extensiva la solidaritat al llarg de l’any i per posar fre al consumisme que no és beneficiós ni per als infants, ni per als adults, ni per al planeta Terra.
El que realment els infants necessiten és un espai per jugar, lliure de cotxes, i alguns companys per compartir el seu temps, com ens va mostrar magistralment l’artista Cesc el 1963.
