Des del 13 de març, que es va ordenar el tancament de les escoles, les responsabilitats delegades van passat a ser un exercici intransferible. L’escola, com la feina, es va quedar sense poder sortir de casa. Només algun besllum en línia va descarregar parcialment la família del deure de transmetre coneixements als infants i els joves.
Ha estat una oportunitat magnífica per als qui l’han sabut o pogut aprofitar. Insòlita i, potser, no irrepetible. Som en un temps d’incerteses i el model d’escola se’n pot veure afectat. Però tampoc hi ha massa raons per pensar que serà així més enllà del necessari.
L’escola, aquest espai on créixer entre iguals, no sembla substituïble per un aïllament forçat. El mestre, referent de nens i adolescents, tampoc pot reemplaçar-se per un pare i una mare enfeinats.
El curs vinent, potser ens toca viure una repetició d’aquest període inaudit. Potser, acceptar, temporalment, noves formes d’organització escolar i familiar. Qui ho sap.
Per si de cas, aquí van 10 extractes de cartes als pares, ara que tots sabem que també són mestres:
1. Ja és hora que els pares s’adonin que aprenem de maneres diferents i a diferents velocitats i que per ensenyar han de connectar amb nosaltres.
2. Tots nosaltres tenim un món i la feina dels pares ha d’estar-hi relacionada. De què serveix ensenyar? Orientar és millor, orientar-nos per explorar el món.
3. No cal ser mestre per ensenyar. Tothom pot fer-ho, si algú vol aprendre. O sigui, que caldria trobar la manera de demostrar-ho.
4. Si la mare o el pare em diuen alguna cosa sobre el que faig, tinc dues sensacions: l’una, que puc progressar més; i l’altra, que s’ha acabat el progrés…
5. A l’escola hi hauria d’haver el món real, i els problemes reals ens haurien d’ajudar a millorar, no els simulacres. A casa no cal, perquè ja l’és, el món real.
6. Els pares haurien d’estar disposats a passar els nostres exàmens, a respondre les nostres preguntes i, sobretot, a escoltar-nos.
7. Hauríem de fer classes de coses diferents, com ara netejar, cuinar o rentar i estendre roba. Algú s’atreveix a negar-ho?
8. A casa, com en la resta de coses de la vida, és tan important el “com” com el “que”. O sigui que els pares haurien d’anar pensant com fem el que fem…
9. L’educació és plena d’intrusos. Cosa que la sanitat no permetria. Però això no va per vosaltres, eh, que la majoria tenim uns pares que han hagut de fer-nos cures.
10. El primer dia del curs vinent, serà com si tornéssim de les vacances de Nadal. Ens semblarà que som més grans perquè tots sabrem què són els pares.
