La Xarxa de Competències Bàsiques (Xarxa Cb) és una modalitat de formació i desenvolupament professional docent basat en l’aprenentatge entre iguals i en xarxa, promoguda pel Departament d’Educació des del curs 2001-2002. Actualment està formada per equips docents de 670 centres d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat de tot Catalunya, que volen iniciar, mantenir o consolidar processos de reflexió-acció en equip i en xarxa per transformar l’escola en un espai que afavoreixi l’aprenentatge de tot l’alumnat. A part d’escoles i instituts, també en formen part alguns centres de formació d’adults i escoles d’educació especial.
Cada any, en acabar el curs, té lloc una jornada amb l’objectiu de compartir els aprenentatges d’aquesta xarxa de centres i alhora de constituir un espai de debat i d’intercanvi d’experiències.
Aquest any tan excepcional, la XVIII Jornada de la Xarxa Cb ha tingut lloc de manera virtual divendres 3 de juliol, per streaming des de la plataforma youtube, des d’on es pot tornar a visualitzar. Ha tingut un gran seguiment i impacte, tant pel format com pel contingut, amb més de 3.000 usuaris connectats, que han pogut participar des del xat, i a twitter per mitjà de l’etiqueta #18jornadaXCB. En alguns casos fins i tot ha estat seguida pels equips docents dins els mateixos centres.
La jornada l’ha inaugurada la directora general de Currículum i Personalització del Departament d’Educació, Maite Aymerich, que ha subratllat que la Xarxa Cb és la “xarxa per excel·lència del Departament” i que la jornada és ja una cita consolidada per debatre i reflexionar sobre el currículum i l’avaluació per competències.
Avaluació i consciència
L’avaluació formativa ha estat un dels temes de treball i debat de la Xarxa Cb al llarg d’aquests anys. El lema de la jornada, “Passem el poder de l’avaluació als aprenents”, és alhora el lema del cicle formatiu dels centres de la Xarxa Cb, que focalitza en la necessitat que els i les alumnes puguin prendre les regnes de l’avaluació, entesa com a autoregulació, a favor del seu aprenentatge, i també ens interpel·la com a docents per cedir aquest espai tan valuós. Enguany els docents que formen part dels equips impulsors de la xarxa, han reflexionat sobre un dels aspectes clau de l’avaluació formativa, els objectius d’aprenentatge que faciliten l’adquisició de les competències, i els han revisat, reformulat i compartit amb els alumnes, ja que esdevenir competent va vinculat al fet de prendre consciència del que s’ha après, com s’ha après i per a què s’ha après.
En aquest sentit, Neus Sanmartí, professora honorària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet una intervenció per posar en valor el treball dels docents de la xarxa i la necessitat de posar el focus en la metareflexió sobre els aprenentatges: “Aquests dies que els alumnes han estat confinats, feien moltes activitats però sovint tenien la sensació que no aprenien res; no hi trobaven el sentit”. D’aquí la necessitat de plantejar objectius flexibles i alhora que facin referència a allò que és clau i que siguin assolibles per a la majoria d’alumnes. També va insistir en la importància de plantejar objectius transversals, vinculats amb l’autonomia personal i l’aprendre a aprendre, que s’han revelat molt importants en aquests mesos excepcionals. Ha recordat finalment que cal superar la dicotomia entre àrees i competències: “no hi pot haver un objectiu d’àrea que no sigui competencial”.
Una altra de les tasques que han fet els docents de la Xarxa Cb ha estat l’observació docent entre iguals, un mecanisme de desenvolupament professional que consisteix en la creació de parelles de docents que acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes de la seva pràctica a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidència i de la retroalimentació posterior, que donarà lloc a una reflexió que permeti concretar objectius de millora. La proposta ha tingut molt bona acollida, si bé s’ha vist truncada per la pandèmia. Tot i així, ha estat possible fer un primer estudi, presentat per David Duran, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona: “La gran majoria de professorat que ha intervingut en la pràctica assenyala els beneficis personals però també institucionals que ha tingut l’observació entre iguals, i considera positiu incorporar-la com a pràctica habitual perquè l’escola esdevingui una comunitat professional d’aprenentatge, una escola on no només aprenen els alumnes sinó també els docents”.
Al llarg de la jornada s’ha sentit la veu dels docents, que han explicat el que han après al llarg del curs i també durant el confinament, i com el fet de pertànyer a la Xarxa Cb ha ajudat a tenir un espai pedagògic per replantejar-se constantment el seu projecte educatiu i les seves pràctiques. També els alumnes han deixat sentir la seva veu, explicant allò que han trobat a faltar però també allò que han après d’ells mateixos o del seu entorn.
Taula rodona
També ha tingut lloc una taula rodona, centrada en els punts forts i febles, i també en els reptes de l’escola, amb la participació de Cristina Carbonell, directora de l’Escola Mont-roig de Balaguer; Neus Heras, directora de l’institut Vall de Llémena de Sant Gregori; David Duran, professor de Psicologia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Fernando Hernández, professor de la unitat de Pedagogies Culturals a la Universitat de Barcelona.
Cristina Carbonell ha dit que s’ha fet palès que per a alguns nens i nenes l’escola és l’únic espai d’oportunitat i ha subratllat els valors del claustre com a equip, i com els mestres han mostrat capacitat, disponibilitat i motivació per aprendre entre iguals i per donar una resposta coherent com a escola i alhora mantenir els vincles afectius amb els alumnes per no perdre el sentit de pertinença. També s’ha fet més evident la necessitat de treballar de manera conjunta amb les famílies. Neus Heras ha destacat que la pandèmia s’ha de llegir alhora com un repte pedagògic i tecnològic estimulant i considera que el shock ha estat menor en els centres que ja disposaven d’entorns virtuals d’aprenentatge, que ja treballaven amb metodologies globalitzades i amb estratègies de metacognició, i que tenien coordinacions docents i codocència. També considera que els centres de dimensions més reduïdes han estat més eficients i que cal promoure el desenvolupament de competències transversals entre l’alumnat.
Per la seva banda, David Duran considera que hem descobert que estem en un món impredictible, que demana aprendre a viure i ensenyar en la incertesa, i que ha permès valorar l’escola com a espai d’interacció humana i compensadora de les desigualtats, que s’han fet més evidents. Cal entendre-ho com una oportunitat per qüestionar la gramàtica escolar i repensar l’escola com, per exemple, organitzar el centre en equips de docents i alumnes que aprenen junts i entre si. Per Fernando Hernández, el codi de l’escola, com deia el sociòleg Basil Bernstein, continua sent el codi de la classe mitjana, amb valors, continguts i formes de relació pedagògica que exclouen el 30% dels alumnes, i això necessita revisió. D’altra banda, s’ha posat de manifest que hi ha altres espais educatius fora de l’escola i que l’alumne no és un subjecte curricular sinó biogràfic. Per ell, els centres amb una estructura horitzontal i col·laborativa i lideratges distribuïts s’hi han adaptat millor i s’ha posat de manifest la importància de la cura de l’altre, no només dels alumnes i de les famílies, sinó també dels equips docents.
L’escola que volem
Durant la jornada s’ha fet difusió del document “L’escola que volem“, fruit de l’experiència acumulada de la Xarxa Cb i també dels debats que han tingut lloc en confinament amb l’equip d’experts que assessora la Xarxa Cb (David Duran, Olga Esteve, Fernando Hernández i Neus Sanmartí). Aquest document es defineix com una caixa d’eines, amb idees que poden ajudar a la reflexió dels centres i contribuir al debat. També s’ha difós un estudi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, presentat pel seu president, Joan Mateo, sobre els bons resultats de l’avaluació de 4rt d’ESO obtinguts pels instituts que formen part de la xarxa, sobretot amb l’alumnat més vulnerable.
Aquest any, Miguel Ángel Santos Guerra, catedràtic emèrit de la Universitat de Granada, havia de ser la persona convidada a la jornada anual de la Xarxa Cb. No ha pogut ser, però la seva intervenció es preveu per l’any vinent. En un breu parlament, ha valorat la tasca del professorat en unes condicions difícils i amb pèrdues: “Una pantalla no és una escola. L’educació és la tasca més bonica, apassionant i alhora difícil perquè treballem amb les ments i els cors”.
La jornada l’ha clausurada el conseller d’Educació, Josep Bargalló, que ha agraït la feina feta pels centres de la Xarxa Cb al llarg dels més de 18 anys, però també durant aquests mesos i per al futur immediat i ha posat en valor la Xarxa Cb com una de les eines de millora del sistema educatiu.
La jornada de la Xarxa Cb se sol acabar amb les intervencions d’alguns docents, en representació dels assistents, que expressen el que han après. Les paraules de la mestra Bibi Vidal, que forma part de l’equip coordinador de la xarxa, resumeixen bé l’esperit constructiu de la jornada i de la mateixa xarxa: “Avui he après que, com a docents, no hem de ser dòcils; hem de ser proactius i aprendre dels reptes. El treball en xarxa ens enforteix en temps d’incertesa, perquè la suma de les diverses experiències docents multiplica les oportunitats per a totes les nenes, nens i joves dels nostres centres”.
