“Què són aquestes papallones que tinc a l’estómac? De quin color és la sorpresa? Com puc fer desaparèixer l’angoixa?”… Potser alguns nens i nenes es fan aquestes preguntes i no hi troben resposta. Reconèixer i entendre el que sentim, el que ens passa pel cap i pel cor, ens ajuda a viure millor i a relacionar-nos amb nosaltres i amb l’altre, millor, més feliços. Conscients d’això, i davant del moment que vivim, un grup d’educadors i educadores catalans i mexicans, vinculats a la Fundació Educació Solidària i a l’Escola Pia, van posar en marxa Bailando con las emociones, un projecte per treballar-les a través de contes, il·lustracions i activitats senzilles.
Durant el mes de juliol, més de 600 infants i joves de casas hogar i barris vulnerables de Mexicali, Tijuana i Ensenada –tres ciutats frontereres de Mèxic amb els USA– han viscut uns dies diferents en ple confinament, gràcies a aquest projecte que, un dia, va imaginar Lídia Roche, responsable d’extraescolars a Sitges i membre de la Colla Castellera de Vilanova i la Geltrú, on treballa aquests temes.
“És important aprendre a detectar i gestionar les nostres emocions. I quan més? Doncs en els moments de canvi, perquè és quan més surten. Si tens recursos i aprens a detectar-les, pots portar millor un dia a dia com el que vivim, sense escola i tancats”, explica. Aquest estiu, la Lídia tenia previst anar a treballar voluntàriament a l’altra banda de l’oceà però el virus ha aturat també somnis com aquest. I com el de Laia Torres, mestra i responsable d’extraescolars a Vilanova, la qual l’estiu passat va treballar amb infants de Tijuana i esperava repetir-ho. La Laia, membre de l’equip del Campus d’estiu del Club Bàsquet Samà de la seva ciutat, té molt clar que l’estiu juga un paper molt important en la vida dels més petits: “Els nens i nenes sempre tenen la necessitat de saber, conèixer, imaginar, jugar, etc. Si per la situació actual que estem vivint no poden tenir un estiu 100% normal, doncs hem d’intentar aportar el possible per fer que gaudeixin dels seus dies igualment”, explica.
La mestra d’infantil Clara Carrasco també es va engrescar en el mateix projecte. Ella té molt clar que “les emocions i sentiments formen part del dia a dia de totes les persones, també dels infants. Però com que són petits, els costa reconèixer què els passa: saben identificar molt bé quan estan tristos o contents però no el perquè. Llavors viuen un volcà d’emocions que no saben posar a lloc… Treballar-ho és important perquè puguin estar bé emocionalment, tenir equilibri, reconèixer qui són i com, per fer front a allò que viuen i, de grans, això els ajudarà a superar obstacles del dia a dia. A partir d’aquí pots desenvolupar valors com l’empatia cap a l’altre, tan important, que t’ajuda a viure amb l’altre, en comunitat, a formar part d’un grup… el millor regal”.
En comptes de creuar-se de braços, conscients de tot això i sobretot en temps de virus, elles amb companys mestres i professors de Vilanova, Sitges, Sabadell i Barcelona, van decidir utilitzar les tecnologies i les xarxes socials per compartir d’una manera diferent el seu juliol amb nens i nenes d’entre 6 i 12 anys que vivien confinats en condicions molt dures.
En contacte amb educadores de Educación Solidaria en las Californias, van posar en marxa un projecte que els permetés aprendre sobre les emocions i gaudir-ne malgrat estar tancats. “Treballar plegats, catalans i mexicans, ha estat enriquidor i la millor manera de fer-ho sens dubte pels infants i per al projecte. I un regal per nosaltres com a educadores! Via Zoom hem mantingut reunions, hem treballat a partir d’un drive compartit i hem consensuat les decisions per tal d’adequar-nos a la realitat d’aquell país, però sobretot dels nens i nenes d’aquells barris desfavorits. Per ells i elles hem robat hores al nostre dia a dia que ja estava sent prou complex amb el confinament!”, explica Alberto Rodríguez, professor de batxillerat. “No volíem imposar res des d’aquí sinó construir plegats, aprendre uns i altres, i gaudir del que apreníem!”, afegeix.
“I ja que hi érem, vam decidir donar a conèixer algunes de les tradicions catalanes com els castells o els diables i engrescar il·lustradors per posar-hi imatges”, comenta Lídia Roche.
Així van néixer vuit personatges de conte que donen vida a set emocions (por, fàstic, tristesa, sorpresa, alegria, ràbia i amor), cadascuna amb el seu color, perquè els més petits puguin comprendre-les i sentir-les. Cadascun dels contes va acompanyat d’il·lustracions, d’una fitxa de coneixements i d’una proposta d’activitats, així com d’un diccionari de tradicions catalanes. I pensant en els més petits, cada conte té una versió audiollibre feta per joves monitors mexicans.
Yajaira Villaseñor, il·lustradora mexicana que ha participat en el projecte, explica que “durant la infància, treballar amb històries i dibuixos, ens brinda eines bàsiques de com veure’ns a nosaltres mateixos, construir confiança i traduir les emocions i impulsos i saber què fer amb ells. Ens ensenya l’empatia i, en sentir-nos acompanyats –hi ha satisfacció en crear però també hi ha goig quan algú ens coneix i reconeix a través d’allò què fem–, el meu art es transforma en el nostre art”.
L’educadora mexicana Briana Blanquet recorda que no va dubtar ni un segon quan va rebre la proposta dels mestres catalans: “Volem que els nostres nens i nenes comprenguin que és normal sentir-se uns dies tristos, enfadats o amb por, però també que descobreixin que en aquests dies d’aïllament social, l’alegria, la sorpresa i l’amor també han estat presents a les seves llars a través del joc, activitats o converses. Desitgem que els nens es donin l’oportunitat de viure cadascun dels colors en la seva vida, blau si està trist o groc si està content, que identifiqui cada emoció per trobar el balanç entre el nerviosisme i la calma. Cal que siguin conscients de les seves emocions i de les emocions dels altres, només així es comprendran i s’estimaran com a persones extraordinàries que són”.
