Estem hiperconnectats, llegim el diari en versions digitals, compartim experiències i tendències a Facebook i instagram, mirem tutorials a YouTube i seguim els temes del moment per Twitter. Convivim amb molta informació a la butxaca. Com podem fer un bon ús de les pantalles?
A la Fundació Pere Tarrés treballem la formació en l’educació digital des de diferents àmbits, i la identitat digital és un d’ells. Educar-nos i educar els infants i joves a fer un bon ús de les xarxes socials i gestionar millor el temps que passem davant de les pantalles.
Les xarxes socials són una realitat i ens hi hem d’adaptar. Si als anys 80 el boom de la televisió va deixar la gent literalment enganxada i ho vam superar, ara també podem superar aquesta fase si trobem eines per adaptar-nos i aprendre a incorporar bones pràctiques a l’ús que li donem a la tecnologia i a les eines digitals.
Si dediquem temps a ensenyar als nostres fills hàbits saludables i normes de convivència, i els hi donem eines perquè aprenguin a ser autònoms per desenvolupar-se com a persones i ser feliços, també ho hauríem de fer en la manera amb què ens relacionem en l’àmbit digital. Darrere del mòbil hi ha un món, i cuidar la nostra intimitat és molt important, perquè no sabem a on pot arribar la nostra informació personal o què poden fer amb ella.
Negar l’accés a les xarxes socials als infants i joves o relacionar una vida sana amb una vida sense mòbil no és recomanable, perquè no aprendre a conviure digitalment pot ser nociu per a ells en el futur. Sovint ens arriben consultes d’adults i joves sobre com resoldre conflictes a les xarxes, sobre missatges privats hostils i sobre diferents situacions a les quals no saben com respondre. Els adolescents necessiten sentir-se part dels seus grups i aquesta realitat no desapareixerà perquè no hi participin. El mòbil pot ser una eina de comunicació i informació molt útil, saber utilitzar-la és una qüestió d’equilibri i bon ús.
La realitat és que transitem pels dos mons, el presencial i el virtual, com si no existís cap barrera entre ambdues. Trobem per tot arreu recursos i aprenentatges constants per al seu maneig, però encara que el coneixement tècnic sigui important, cal desenvolupar una identitat digital segura per comunicar-nos de forma coherent, ètica i responsable.
Quan ens movem en el medi presencial, estem sota la mirada dels altres, i la resposta del nostre entorn ens permet adonar-nos del resultat de les nostres accions en la resta i permet empatitzar i anar construint a través de l’aprenentatge una mirada crítica del que passa al nostre voltant. En el medi virtual, en canvi, tenim una falsa percepció d’anonimat que pot confondre’ns respecte a l’impacte de les nostres accions en els altres i en nosaltres mateixos, i en les conseqüències que comporten. Som conscients de la responsabilitat que això comporta?
El repte amb què ens trobem és acompanyar els joves en el procés d’aprendre a construir una identitat digital segura, ètica i responsable per fer un bon ús de les xarxes socials.
L’adolescència és una etapa de recerca de la identitat pròpia i de diferenciació respecte dels altres. Canvia el cos, canvia la forma de pensar i es comença a desenvolupar un pensament independent, que els permet indagar, deduir conclusions, generalitzar aprenentatges i crear noves estratègies i solucions. És el moment de les grans preguntes que acompanyaran la construcció de la seva identitat, que els farà únics i diferents: per què és important tenir temps per reflexionar quina identitat estem compartint? Les xarxes socials distorsionen la construcció de la identitat? Existeix l’anonimat en les xarxes? Com podem construir una identitat presencial i virtual de forma coherent?
La construcció d’identitats segures i definides, tant en l’àmbit presencial com en el virtual, ajudarà a establir relacions personals i projectes vitals i socials que els permetran sentir-se realitzats al llarg de les seves vides.
Howard Gadner defineix aquesta dicotomia entre el medi presencial i el virtual com una “conversa transgeneracional” i planteja el món com un conjunt d’aplicacions (una super APP) que permeten resoldre qüestions quotidianes operatives. Alhora, reflexiona sobre el dilema que suposa buscar solucions immediates, rapides i fàcils per a tot i conclou que és necessari desenvolupar eines i dedicar temps a la construcció de la identitat digital per contribuir a forjar identitats segures per interaccionar amb el món.
En aquest context de recerca de la identitat, les xarxes socials són molt atractives per experimentar, comunicar-se i participar, i sobretot per crear vincles amb altres joves amb els quals indaguen conjuntament com volen ser i com volen relacionar-se. D’una banda, la identitat digital té com a objectiu aconseguir una mirada positiva dels altres i un reforç constant d’acceptació. De l’altra, la construcció d’aquesta identitat és un procés reflexiu i continu amb l’objectiu de controlar i comprendre les activitats pròpies i les dels altres, i crear confiança en un mateix per construir el propi jo. Així, la construcció de la identitat virtual esta lligada a la construcció de la identitat presencial i ens permet prendre consciència de què fem i perquè ho fem.
En el nostre perfil públic el físic i virtual conviuen en el mateix espai de realitat. Hi compartim les nostres opinions, experiències, participem i ens relacionem. És important saber gestionar-lo, perquè destruir una identitat digital es molt més difícil que construir-la. Per tant, cal reflexionar sobre com volem que ens identifiquin, quina impressió volem donar, què volem que coneguin de nosaltres, com ens veurem d’aquí a uns anys i quines idees i discursos d’opinió estem transmetent a les xarxes socials per ser conscients de les conseqüències emocionals en les persones i col·lectius que el reben. Desenvolupar una identitat que busqui l’acceptació i la pertinença als grups socials basada en una actitud empàtica, respectuosa i tolerant i ser responsables i cuidar com ens comuniquem amb els altres és la millor eina per evitar difondre discursos hostils, fake news i falses creences que agreugen els estereotips i els prejudicis i que es poden transformar en discursos d’odi.
