Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per la defensa dels drets de la infància, Maria Jesús Larios, han presentat aquest matí l’Informe dels drets de l’infant a la president del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. En aquest informe s’analitza la situació dels drets dels infants (prenent com a referència la Convenció dels drets dels infants) i es presenten els deu principals reptes que té Catalunya en aquests moments en relació a la infància. La principal conclusió és que l’augment d’inversió pública en polítiques d’educació i infància (un 42,7% en el període 2014-2020, 1.895 milions d’euros) no ha comportat una millora significativa en el gaudi de drets dels infants. De fet, alguns indicadors no han frenat la seva tendència a la baixa.
Els deu reptes que planteja l’informe tenen a veure amb la lluita contra la pobresa infantil, la millora de la salut mental dels infants, la promoció de l’acolliment familiar en el sistema de protecció, l’educació inclusiva, la lluita contra la segregació escolar, la lluita contra l’abandonament educatiu prematur, la lluita contra les desigualtats en l’accés al lleure educatiu, la lluita contra l’exclusió residencial, la compensació de l’impacte de la pandèmia en l’accés als serveis i la lluita contra les violències (racisme, homofòbia i violència sexual).
Per exemple, pel que fa a la pobresa infantil, només fins a l’octubre d’aquest any han augmentat en un 50% el nombre d’infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania en relació a l’any passat, però això ha tingut molt poc impacte en la reducció de la pobresa infantil, perquè l’ajuda és de poca intensitat i perquè els 44.052 menors d’edat beneficiaris representen un percentatge petit d’aquest col·lectiu. Es calcula que l’any 2020 el 33,4% dels infants que vivien a Catalunya es trobaven en risc de pobresa infantil, xifra que supera la de l’any anterior en 5,4 punts.
Més exemples: en la darrera dècada s’ha incrementat un 26,5% el nombre d’usuaris dels serveis ambulatoris de salut mental infantil i juvenil, i la inversió ha crescut un 25% en el període 2017-2021. Però les dades demostren que la probabilitat de patir un problema de salut mental entre els infants de 4 a 14 anys ara és més elevat del que ho era fa dos anys, molt probablement a causa de la pandèmia. I el que és més preocupant, subratlla l’informe del Síndic, és el fet que els infants de classe baixa presenten una evolució més negativa que la resta i que per tant les desigualtats socials en l’àmbit de la salut mental s’han incrementat.
El mateix passa en àmbits propis del sistema educatiu, com l’educació inclusiva o la segregació escolar. En el primer cas han augmentat els recursos perquè els centres ordinaris acullin a tota la diversitat d’alumnes, però l’alumnat escolaritzat en centres especials no només no baixa sinó que tendeix a augmentar, com ja apuntava l’informe específic sobre aquesta qüestió presentat a mitjans de setembre. Respecte a la segregació, el Síndic apunta que “el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant, però de manera més lenta del que s’havia planificat”. Aquí també ha augmentat el finançament (el pressupost del Departament d’Educació), “però no s’ha adreçat a reduir els desequilibris en la composició social dels centres”. Per això el Síndic insta a “abordar de manera decidida i sense dilació la fase d’implementació de les actuacions previstes, i particularment el desplegament dels instruments previstos en el nou decret d’admissió”.
El risc de la gratuïtat a Infantil 2
Un altre punt d’actualitat d’aquest informe és el penúltim repte, el de l’accés als serveis. En aquest àmbit s’inclou l’accés a l’educació infantil de primer cicle, i l’informe apunta que s’ha reduït un 19% per efecte de la pandèmia. També fa una primera valoració sobre l’anunci de gratuïtat d’infantil 2 a partir del curs vinent, una iniciativa que s’aplaudeix, precisament perquè se suposa que ha d’incidir en aquesta millora en l’accés, però sobre la qual s’alerta del risc que acabi beneficiant a qui no ho necessita, “si es limita la gratuïtat al sector públic i si no s’acompanya d’un increment de l’oferta que permeti universalitzar-ne l’accés o alternativament de mesures de discriminació positiva adreçades a promoure l’escolarització de l’alumnat socialment desfavorit, actualment infrarepresentat”.
Pel que fa al lleure i l’esport extraescolar, l’informe constata que el primer any de la pandèmia es va reduir de forma dràstica, i que això va incidir especialment en la població amb menor renda, la qual cosa va incidir en les desigualtats socials i educatives. Aquest any, però, la participació d’infants en activitats extraescolars i de lleure s’ha recuperat gairebé fins a arribar als nivells prepandèmics. En l’àmbit de l’abandonament escolar prematur, l’informe rememora la crisi de places d’FP d’abans de l’estiu, que es va resoldre amb la creació de 6.152 noves places de cicles de grau mitjà, i constata també que el percentatge d’abandonament ha deixat de baixar i porta uns anys estancat al voltant de la xifra del 17-18%.
Entre altres qüestions, l’informe també aborda com s’ha aturat el nombre de famílies que s’ofereixen per fer acolliment d’infants tutelats, la qual cosa provoca que més de la meitat estiguin en centres. O com segueix augmentant l’exclusió residencial en famílies amb menors, i la mostra més recent és que aquest 2021 només a Barcelona es compten 81 assentaments de barraques, amb 409 persones vivint-hi, de les quals 59 són menors. O, en l’apartat de violències, la dada que crida més l’atenció és que el percentatge de víctimes de delictes sexuals menors d’edat del primer trimestre de 2021 (48,5%, gairebé la meitat del total) ha augmentat significativament respecte del primers semestre de 2020 i de 2019.
