Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Eren finals dels seixanta i mitjans dels setanta, quan s’organitzaven les primeres colònies i campaments d’estiu i es constituïen nuclis de centres d’esplai els caps de setmana a la perifèria de molts pobles i ciutats del Baix Llobregat. Conscients del significat social de la llengua i la cultura catalana, vam fer (i ho continuem fent) un ús preferent del català, en el nostre treball educatiu quotidià. Es va contribuir d’aquesta manera a la socialització en català de molts infants, joves i famílies en llocs on el català no es parlava gaire. L’experiència d’aquells anys ens va ensenyar que la llengua és un element essencial per a la construcció de la la vida personal i també un senyal d’identificació col·lectiva.
La llei de normativa lingüística de Catalunya s’aprovaria el 6 d’abril del 1983 i tenia com a objectiu prioritari la recuperació de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics, a més de fer explícit el suport institucional a l’ús social. Aquesta llei va ser cabdal per incorporar l’ús de la llengua en l’educació formal i en la resta de contextos educatius. Sabem molt bé que l’ús educatiu del català en entorns poc catalanitzats, és una tasca valuosa que no podem abandonar, si volem fer de Catalunya un sol poble, un país plural, ric en la seva diversitat sociolingüística i inclusiu.
Ara veieu la importància del “Bona tarda!…” d’en Pol, oi? Ahir com avui, els monitors i les monitores que intervenen des del lleure educatiu empren el català de forma normalitzada, de la mateixa manera que ho fan els infants, sense que sigui una obligació o una assignatura més.
Són molts els debats a fer, avui, sobre l’ús de la llengua en l’educació, com ara deures i drets de les minories i les majories; les polítiques educatives a promoure, segons les característiques dels diferents territoris i el diferent domini lingüístic en cada situació concreta; la formació específica dels agents educatius que hi intervenen (des del professorat fins als monitors/es); la creació d’eines i de recursos i la seva eficient difusió. És aquí on proposem de focalitzar la mirada.
Els monitors i les monitores que intervenen des del lleure educatiu empren el català de forma normalitzada, de la mateixa manera que ho fan els infants, sense que sigui una obligació o una assignatura més
Entenem que, en el nostre cas, la tasca passa per la promoció de l’oralitat i la realització d’activitats en grups en català, en el dia a dia dels esplais, a peu de menjadors escolars o en les activitats de colònies i casals i educació ambiental. Hem de prestigiar el català i fer atractiva la llengua catalana com a llengua de promoció social. Volem per a tots els infants i joves, sigui quin sigui el seu origen o la llengua familiar que tinguin, un nivell bàsic lingüístic igual, encara que vinguin d’àmbits socials diferents.
Un bon exemple dels objectius que ens plantegem és el projecte d’impuls del català amb la gent jove a través dels audiovisuals, que promou, des de l’any 2014, la Federació Catalana de l’Esplai amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Amb els joves, en aquests darrers anys, s’han creat prop de 30 productes audiovisuals, i hi han participat prop de 750 nois i noies. Es tracta d’una iniciativa d’aprenentatge i servei de denúncia social a partir de la creació artística. És una proposta creativa que el català com a llengua vehicular i el llenguatge audiovisual i musical com a eines educatives per promoure la igualtat, l’equitat i la convivència. Un exemple més concret d’aquests projectes és l’Edufilms, que va apropar el llenguatge del cinema als infants, els quals es convertiren en actors per reivindicar alguns dels temes de més actualitat, com la igualtat de gènere i el respecte envers la diversitat sexual. Els curtmetratges es van estrenar a la Filmoteca amb gran èxit d’audiència.
En aquests moments el Departament d’Educació de la Generalitat es troba en el punt de mira dels mitjans de comunicació i de la societat en general. “La Sala III del Tribunal Supremo” no ha admès el recurs presentat per la Generalitat en contra d’una sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de l’horari lectiu en castellà. D’aquesta manera, dona la raó a la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que quantificava en aquest percentatge el mínim de castellà a les aules. I obliga les escoles a canviar els seus projectes lingüístics basats en la immersió de la Llei d’Educació de Catalunya.
Ara més que mai són necessaris els debats entorn de l’impuls de la llengua catalana en el món de l’educació. El passat 2 de desembre, el Consell Escolar de Catalunya promovia un debat per parlar d’aquesta qüestió i quedava clar el paper clau de l’educació en la transmissió i manteniment de la llengua, però en aquest debat el lleure educatiu no va tenir cap espai i, com hem vist al llarg de l’article, la trajectòria dels moviments de lleure, com a defensors de la llengua del nostre país, fa inqüestionable el paper que hi juguen. La participació de tots els agents que formen part de la comunitat educativa són i seran fonamentals per a preservar la nostra llengua.
El Diari de l’Educació, 2025