L’art i la cultura són molt més que un producte d’oci i lleure, també tenen beneficis per a la salut i la qualitat de vida dels qui els consumeixen, especialment en aquells col·lectius amb risc de sentir soledat com les persones grans.
Així ho va confirmar l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en l’avaluació del programa ArtGran, una intervenció basada en l’art i les activitats creatives en sis museus i centres culturals de la ciutat adreçada a reduir el sentiment de solitud en persones de 70 i més anys.
Després dels resultats positius, la intervenció ha entrat a formar part del programa de salut comunitària Barcelona Salut als Barris. Durant aquest any han pogut gaudir del programa persones grans de la Trinitat Vella, Sant Genís dels Agudells, la Taixonera i Montbau, el Carmel, Sant Antoni, La Marina, Trinitat Nova i La Prosperitat.
Acostament a l’art i més relació social
ArtGran es proposa a persones de 70 o més anys amb sentiment de solitud. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el 19% de les dones i el 13% dels homes que viuen a la ciutat tenen 70 o més anys. D’altra banda, l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB apunta que el 28% de les dones i el 15% dels homes de 70 o més anys s’han sentit soles alguna vegada o sovint.
Així doncs, a diferència d’altres experiències en què participen persones grans, són els equips d’atenció primària els qui prescriuen aquesta activitat a aquelles que consideren que se’n poden beneficiar especialment. Aquesta selecció es fa també tenint en compte els determinants socials i les desigualtats socials en salut entre els diferents barris de la ciutat.
El programa consta de 10 sessions, una per setmana, i hi assisteixen grups d’entre 8 i 12 persones del mateix barri.
Aquestes es troben en un mateix punt al barri i es desplacen en transport públic acompanyades d’una mediadora social fins al museu o centre cultural. Aquí els rep una mediadora cultural del centre i fan una activitat diferent sempre al voltant de l’art. Així s’apropen a la pintura, l’arquitectura, l’escultura, etc. A continuació, se’ls proposa fer un taller participatiu relacionat amb el tema treballat a l’inici com ara pintar, fer els sons d’una pel·lícula, crear un petit vídeo, fer un collage o fins i tot, una performance. Per acabar, el grup reflexiona i conversa sobre l’experiència viscuda i amb la mediadora social tornen cap al punt de trobada del barri.
Aquestes sessions permeten que aquestes persones tinguin un espai de trobada i socialització; un acostament a l’art i al patrimoni de la ciutat des dels cinc sentits, de forma activa i atenta; un espai de creació que els permet experimentar amb diferents materials, tècniques i tecnologies a través del qual expressar-se i un espai de reflexió i posada en comú. Com bé explica Alba Aguilar, mediadora cultural del CCCB, “la nostra tasca és crear aquest vincle entre la institució i ells. Acompanyar-los, saber que aquest espai és amable per a ells. Estem creant una bombolla perquè pugui expandir-se”.
A més, els participants poden fer un diari personal, a través del qual recullen el que passa durant les sessions, i que permet la connexió i reflexió personal entre sessions. Un record que els acompanyarà per sempre.
Primers passos
Durant l’any 2022 es va dur a terme la prova pilot del projecte en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, atenció primària de Barcelona ciutat de l’Institut Català de la Salut (ICS), Serveis Socials, les xarxes socials i comunitàries dels barris. En aquesta etapa, els museus i centres culturals implicats van ser: el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu Picasso, CaixaForum i el Recinte Modernista Sant Pau.
Les persones participants eren dels barris de Porta, Prosperitat, Guinardó, Baix Guinardó, Montbau, Vall d’Hebron, Vila de Gràcia, La Salut, Camp d’en Grassot i Sant Antoni. La selecció es va fer per part de les persones professionals d’atenció primària del CAP Guinardó, Pare Claret, Rio de Janeiro, Sanllehy, Sant Rafael i Vil·la de Gràcia-Cibeles (ICS) i Larrard, serveis socials i la taula de salut del barri.
Es van seleccionar un total de 138 persones, 63 dels quals van poder gaudir del programa i 75 persones no hi van participar. Abans i després del programa es van fer enquestes a ambdós grups per avaluar canvis en l’estat de salut, el benestar emocional i la qualitat de vida.
Avaluació i resultats
Els resultats de l’avaluació van mostrar que les persones grans participants en l’ArtGran milloraven en alegria i capacitat per fer les activitats diàries, i es reduïa significativament el sentiment de solitud en comparació amb aquelles que no van gaudir de les sessions del programa. En resum, la majoria es mostrava molt satisfeta amb l’activitat i considerava que els havia ajudat a sortir, relacionar-se i sentir-se millor.
Pel que fa al sentiment de solitud, els resultats mostraven que el percentatge de persones que sentien un alt nivell de solitud havia disminuït en el grup que havia participat a ArtGran passant de 44% a 40% mentre que en el grup de comparació havia augmentat, passant de 28% a 48%.
Una de les participants, Rosina Ratera, resumeix així el significat dels vincles que s’estableixen en el grup: “De totes aquestes persones no coneixia a ningú, en canvi, ara fins i tot tinc amics. Estava sola i ho portava molt malament, estava deprimida i els meus fills em van buscar això d’ArtGran. Des que estic allà he reviscut i estic de conya!”.
En les preguntes de salut emocional quant al sentiment d’alegria, les persones participants obtenien millors resultats en comparació amb aquelles que no hi havien participat. Pel que fa a qualitat de vida, s’observava una millora significativa en la realització de les activitats quotidianes sense problemes. En el grup participant de l’ArtGran passava d’un 72,9% a un 75% el percentatge de persones que deien no tenir problemes. En canvi, en el grup de comparació empitjoraven, passant d’un 87% a un 68% les que deien no tenir problemes.
A més de l’avaluació quantitativa, l’estudi també va incloure metodologia qualitativa per valorar aspectes com l’impacte en la salut física, emocional i social o la relació amb l’art i els museus, entre altres. Un cop finalitzada la intervenció, es van fer grups de discussió amb les persones participants.
Així doncs, les persones participants manifesten que l’ArtGran els va fer sentir acompanyades i capaces. Deien que han recuperat la seva autoestima i se sentien respectades i valorades. El grup de les sortides va esdevenir és un espai segur on poder expressar-se sense ser jutjades. I que el trajecte fins al museu els permetia gaudir del temps propi i generar conversa per conèixer-se i ajudar-se els uns als altres.
Canvi de concepte sobre l’art i la cultura
Finalment, cal destacar que els resultats també van mostrar que les persones que han participat han canviat el concepte que tenen de l’art i la cultura.
ArtGran les ha ajudat a trencar la barrera que poguessin tenir amb els museus. Després de l’experiència veuen els museus com espais accessibles i amables i la cultura com un patrimoni assequible a tothom. Així doncs, ArtGran té el valor afegit d’obrir els museus a tots i totes com un bé comú i no com un privilegi. “Totes aquestes persones exerceixen un dret fonamental, el de la participació en el món de la cultura, on hi ha encara moltes barreres, no només físiques i intel·lectuals, sinó també de la pertinença. Projectes amb aquestes característiques són capaços de trencar amb aquestes barreres”, afirma Teresa González, cap d’Accessibilitat i Inclusió del MNAC.